La corba de contagis del coronavirus no para de créixer i els hospitals del país fa dies que treballen al límit. La gestió de la crisi de la Covid-19 ha implicat una redistribució total dels recursos, tot un repte sense precedents per als professionals de la salut. Plantes i plantes d’hospitals, que abans les ocupaven traumatòlegs, ginecòlegs i altres professionals, ara estan dedicades exclusivament a malalts del coronavirus. Moltes d’aquestes funcionen aquests dies com unitats de cures intensives (UCI) per atendre els pacients més greus. Parlem amb el pneumòleg i consultor sènior de l'UCI de malalties respiratòries de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antonio Torres, que ens explica com s’està vivint des de dins aquesta nova fase del virus que s'espera que arribi al seu màxim a l'abril.

"No ens esperàvem una crisi així, estem vivint moments de molta tensió. Però no hem d’oblidar que tenim vocació i que el que ens fa seguir endavant és curar malalts", diu Torres. El doctor explica que el coronavirus també està afectant la salut dels sanitaris i que molts d’ells probablement es van contagiar setmanes abans, quan no hi havia tantes precaucions: "És inevitable, abans no hi havia tanta consciència. Probablement molts d’ells es van contagiar els primers dies de març, van passar el període d’incubació i ara alguns presenten símptomes".

Però aquests professionals no només pateixen pel contagi de la Covid-19, també estan assumint un volum d’estrès, responsabilitats crítiques i jornades maratonianes que generaran un impacte en la salut mental d’aquests treballadors. Tanmateix, Torres defensa que el gran deure laboral que estan afrontant deixa en segon pla totes aquestes qüestions: "De moment la veritat és que ningú ha col·lapsat. O almenys, no ho manifesten. Després a casa segurament cadascú pateix pel seu compte, però a la planta hi ha molta unió. Hi ha un gran sentiment de solidaritat entre els professionals".

Torres també explica que en els darrers dies s’han anat incorporant els graduats de medicina d’últim any per reforçar les plantilles de cures intensives, on es prova de salvar les persones que es troben entre la vida i la mort. El doctor es mostra convençut de les capacitats d’aquests sanitaris novells per fer front al contagi: "Estan preparats. I van molt bé pel sistema sanitari, evidentment. A més, estan acompanyats, hi ha una supervisió i els mitjans telemàtics ho faciliten. Si volen consultar alguna cosa, ho poden fer a distància. També cada vegada més es poden revisar les constants dels pacients sense tenir contacte amb els malalts".

El gran volum de pacients crítics que hauran d’assumir els hospitals ha suposat repensar per complet els centres. Torres es reserva els detalls sobre els recursos disponibles, unes gestions centralitzades pel departament de Salut molt sensibles davant un possible col·lapse del sistema. Explica que a l’Hospital Clínic, així com ha passat a altres centres, han recol·lectat tots els recursos disponibles per aportar-los a la gestió de la Covid-19: "L’hospital s ‘ha transformat. S’ha fet tot el reclutament de ventiladors que s’ha pogut. Tots els ventiladors destinats a la recerca amb animals s’han netejat, desinfectat i portat. El Clínic és un hospital de recerca, i tots els recursos de recerca s’han posat a disposició assistencial".

Malalts en estat greu aïllats dels seus familiars

Sobre els malalts, Torres adverteix que les UCIs no només van plenes de gent gran, també hi ha pacient que, a priori, no havien de ser de risc: "Hi ha casos de totes les edats. S’ha dit que la malaltia respecta els joves i no és veritat. Tothom ha de tenir molta cura. Tot i que sí, una persona gran té més risc que vagi malament".

Els malalts de l’UCI més greus, relata el doctor, presenten la síndrome de distrès respiratori agut: "És la màxima manifestació d’una insuficiència respiratòria. Per això els posem ventilació artificial, i fins i tot posem els malalts a boca terrosa. Però hi ha variabilitats en termes de gravetat". En aquest estadi, els pacients poden estar fins a dues setmanes a l’UCI, el que implica un ús força intensiu dels recursos sanitaris per cada malalt. Torres explica que els tracten com si tinguessin una pneumònia aguda, a més de provar els fàrmacs que estan presentant alguns resultats, a falta d’un tractament específic: "Els donem antivirals, antibiòtics, cloroquina i medicaments biològics".

Una de les parts més crues d’aquesta crisi, més enllà de les dolències físiques, és la soledat amb la que les persones malaltes l’han de viure. "La política de 0 visites és la millor. Els familiars ho entenen perquè és pel seu bé i pel bé dels altres. A l'UCI, ningú hi pot entrar". Torres explica que els professionals mantenen contacte telefònic amb l’entorn per mantenir-los informats quan ho demanen o quan és necessari. Així com altres hospitals estan facilitant vies telemàtiques per connectar els malalts més greus amb els seus estimats, aquest doctor assegura que al Clínic no compten amb aquest servei: "És difícil. Aquests malalts estan adormits, sedats i connectats als ventiladors. No estan conscients".