Els lloguers encadenen pujades des de fa mesos a Catalunya. Segons el portal immobiliari Fotocasa, el preu del lloguer a Barcelona és un 20% més car que fa un any; es tracta de la pujada més alta de tot l’Estat, només per darrera d’Alacant, i partint d’uns preus que ja estaven enfilats. Un pis de 60 m2 ara costa 1.105 euros al mes, quan fa un any costava 920 euros. Són xifres que el Sindicat de Llogateres insta a "posar en qüestió" perquè són part interessada en el negoci, però que constaten una tendència apuntada també per organismes oficials.

Girona ha registrat una pujada similar, del 18%, mentre que Tarragona i Lleida se situen en el 9% i el 6%, respectivament, sempre segons Fotocasa.

"Els lloguers s’han de regular de manera urgent perquè no poden seguir pujant. Ens trobarem cada cop més famílies que no podran pagar", afirma el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, en una trucada amb Públic. Tan sols una xifra irrisòria de municipis a nivell estatal -el 2%- no han vist augmentats els lloguers en l’últim any. A Catalunya, l’encariment mitjà és del 9%.

El Sindicat fa mesos que reclama al Govern espanyol que reguli els lloguers a través de la nova Llei d’Habitatge, però ara ho exigeix de forma "urgent" davant aquests preus. "Ens arriben molts casos, les famílies llogateres estan cada cop més escanyades", constata Aragonès.

A més, el moviment per l’habitatge s’emmiralla en Escòcia, que ha anunciat la regulació immediata via decret per a congelar els lloguers i vetar els desnonaments almenys fins al març. "Seria una estafa que un nou paquet de mesures contra la inflació no inclogués el topall de preu als lloguers, quan la despesa en habitatge suposa el 42% de mitjana de la despesa familiar", ha afirmat la també portaveu Carme Arcarazo a través d’un comunicat.

La desregulació i el turisme, dos factors que impulsen els preus a l'alça

En un moment en què la inflació supera el 10%, la recuperació total del turisme i la caiguda de la regulació vigent fins el març han marcat aquesta tendència a l’alça dels lloguers. Entre setembre de 2020 i març de 2022, els preus van estar regulats per la llei catalana 11/2020, que establia topalls màxims i que va ser tombada pel Tribunal Constitucional (TC) després que el PP interposés un recurs.

Es tracta d’una regulació pionera que va servir de manera efectiva per contenir els preus i no va reduir l’oferta, tal com han demostrat diversos estudis acadèmics. Això contradiu els pronòstics que havia fet el sector immobiliari, que a més va idear mecanismes per esquivar-la, segons el Sindicat. "Més enllà de les xifres, coneixem les històries. Hi va haver arrendadors que van estar contenint la signatura de nous contractes a l’espera que el TC tombés la regulació i així poder apujar el preu", explica Aragonès.

Les dades del primer semestre ofertes per l’Agència de l’Habitatge també constaten l’augment, tot i que són més conservadores. Encara no reflectien totalment els efectes de la recuperació del turisme i la caiguda de la regulació. A tot Catalunya apuntaven a un augment del 3,5% anual, mentre que a Barcelona ciutat assolia el 6,6%.

I és que la tornada del turisme massiu a partir del mes d’abril també ha impactat en el mercat de l’habitatge. Segons dades de Fotocasa, el percentatge de propietaris d'habitatges que opten pel lloguer turístic en lloc de l’habitual ha crescut un 45% el darrer any, passant de l'11% de l’agost del 2021 al 16% actual. Durant la pandèmia i davant la davallada dels visitants estrangers, part dels habitatges turístics van tornar al mercat de llarga durada, però ara aquest efecte s’ha revertit quasi per complet i ha incidit en la reducció de l’oferta.

El Sindicat demana tractar amb compte les dades ofertes per portals immobiliaris, ja que Idealista, per exemple, va ser sancionada per la Comissió Nacional de la Competència per interferir i pactar els preus.

Cap a l'augment del parc públic i la modificació de la LAU

Actualment hi ha un topall del 2% a les pujades vinculades a l’IPC que es poden fer durant la vigència d’un contracte, de manera anual. És una mesura celebrada pel moviment de l’habitatge, però el Sindicat reclama que es blindi i que no sigui temporal. Canviar l’indicador i vincular els contractes a l’Índex de garantia de competitivitat (IGC), menys volàtil, seria una opció.

"Enlloc de fer una llei que permeti pujades limitades amb l'IPC i després fer mesures extraordinàries per evitar-ho, fem una llei que inclogui el topall, perquè les mesures extraordinàries són limitades en el temps i arriben tard", sosté Aragonès.

Per al Sindicat, la Llei d’Habitatge estatal ha d’incloure totes aquestes qüestions que afecten el mercat. La regulació dels pisos turístics i fer un major control de l’ús fraudulent del lloguer de temporada també són altres propostes. I, a llarg termini, ampliar el parc públic i modificar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per reforçar els drets dels inquilins.