Este artículo se publicó hace 6 años.
RESCATS AL MEDITERRANILa ruta migratòria més mortífera, sense vaixells de rescat
L'arribada a l'Estat dels vaixells Aquarius i Open Arms després del rebuig d'Itàlia i Malta dibuixa una difícil situació per a les organitzacions, que han d'utilitzar més temps i diners per rescatar menys persones, en pitjors condicions de seguretat.
Madrid-
"Ho tenim tot organitzat, però la situació actual a la Mediterrània és tan incerta que no tenim gens clar si hi podrem anar i, en cas d'anar-hi, si podrem rescatar algú o traslladar-los a un port segur", afirma Daniel Rivas, responsable de comunicació de Maydayterráneo, un projecte de les ONG Proem AID i Salvamento Marítimo Humanitario. Durant els últims mesos, les dues organitzacions han recollit fons i han comprat un vaixell pesquer que, actualment, es troba a drassanes i està sent reconvertit en vaixell de rescat de persones que intenten arribar a Europa des de les costes de Líbia.
El vaixell va costar 223.800 euros, als quals cal afegir més de 320.000 per a la seva reforma i més de 210.000 euros previstos per a aigua, menjar, combustible, medicines i altres béns necessaris per a les deu missions que tenen previst realitzar a partir del 15 d'agost. Això només ha estat possible gràcies a una donació del Govern basc, que hi ha aportat 400.000 euros.
No obstant això, tot i els esforços, les últimes notícies que arriben des d'Itàlia i Malta no fan presagiar res de bo i malmeten les previsions. "Encara no hem aconseguit autorització per sortir des dels seus ports i han decretat el tancament total a vaixells de rescat d'ONG com les nostres. Això implica, en el millor dels casos, que es donin situacions com l'última de l'Open Arms o la de l'Aquarius, que han hagut de viatjar fins a territori espanyol per desembarcar de forma segura els rescatats. "No és segur per a ells, que vénen d'una situació traumàtica i amb diverses malalties, estar tres o quatre dies més navegant cap a un port espanyol. A la Mediterrània, en poques hores es pot formar una tempesta i posar en risc el vaixell i els seus passatgers ", explica Rivas, que passa les tardes de reunió en reunió buscant unes solucions que difícilment arribaran.
"Tal com estan les coses, donem per fet que no podrem desembarcar en un port proper a qui rescatem. A més, el nostre vaixell té capacitat per a 150 persones. Si en rescatem més i no hi ha un vaixell gran com l'Aquarius al qual transferir-les, no podrem navegar molt de temps. Hauríem de lliurar-los als guardacostes libis, i això és una cosa que no volem fer per res del món ", destaca el cooperant, que a més sap perfectament els traumes i el terror que els migrants han relatat sobre "l'infern libi". "La situació al vaixell seria incontrolable perquè ningú voldria anar-hi i podríem tenir problemes de seguretat", apunta. "Líbia no és un país segur, els seus guardacostes assetgen les ONG de rescat, maltracten les persones que acaben de rescatar i les tanquen en camps de detenció inhumans ", lamenta Rivas, que veu amb impotència el panorama actual.
Sense rescats en la ruta migratòria més mortífera
Així estan les coses a la Mediterrània central, sense cap ONG que rescati, sense cap testimoni incòmode de les violacions de drets humans que succeeixen en la ruta migratòria que més vides es cobra al món. Més de 9.000 des del 2014, segons les dades oficials, encara que ningú pot saber quants cossos s'han empassat les seves aigües. No obstant això, a dia d'avui, cap ONG patrulla aquesta zona a la recerca de persones a la deriva, tot i que en l'any passat es van fer càrrec del 40% dels rescats en aquestes aigües, quan en els anys anteriors a penes intervenien en el 10% dels rescats.
No és la primera vegada que el Mediterrani central es queda sense vaixells humanitaris. L'última va ser el març passat, quan només quedava al mar el vaixell Aquarius, noliejat per l'ONG SOS Mediterranée al costat de Metges Sense Fronteres (MSF). En aquella ocasió, l'estratègia d'Itàlia, principal port d'arribada de migrants, va ser una ofensiva judicial contra aquestes organitzacions, a les quals acusaven de formar organitzacions criminals i de participar en el tràfic d'éssers humans.
Amb aquest pretext, el vaixell Open Arms, de l'ONG catalana Proactiva, va romandre diversos mesos immobilitzat en un port sicilià, mentre que diversos membres de la seva organització eren investigats per aquests delictes. L'estratègia italiana, que ja portava més d'un any aplicant-se, no va tenir l'efecte desitjat, ja que la justícia va desestimar les acusacions i va aixecar finalment a immobilització del vaixell.
No obstant això, l'estratègia del nou Govern Italià, format pel partit populista Moviment 5 Estrelles i la ultradretana Lliga, ha anat un pas més enllà. Ja ho van anunciar durant la seva campanya electoral, basada fonamentalment en un ferri discurs antiimmigració que prometia expulsions de migrants i frenar-ne les arribades, alhora que s'endurien encara més els atacs contra les ONG de rescat.
La guerra de Salvini contra les ONG
El ministre de l'Interior italià i líder de la Lliga, Matteo Salvini, ha declarat una guerra sense quarter als vaixells de rescat i les seves primeres víctimes van ser els rescatats de l'Aquarius, als quals va denegar l'accés als seus ports el juny passat. Gairebé 630 persones que van passar diversos dies amuntegades al vaixell, gairebé sense queviures i amb atenció mèdica bàsica, fins que el Govern de Pedro Sánchez va autoritzar la seva recepció a València. Van ser vuit dies de travessia convulsa a través del mar que ja permetien pronosticar el següent escenari.
Salvini va cantar "victòria" (literalment) i va establir un perillós precedent: podia saltar-se la legislació internacional i el dret marítim negant l'assistència a persones rescatades al mar malgrat ser el port segur més proper, encara que en realitat, Malta ja havia fet el mateix molt temps abans. "Itàlia i Malta estan retenint persones rescatades com a ostatges per abordar un altre problema: la falta de solidaritat entre els estats europeus. Usen la vida humana com peons en un tauler polític", denuncien a Públic fonts de MSF, que insisteixen que "no es tracta de les ONG, sinó de tenir la capacitat suficient perquè hi hagi una zona de recerca i rescat (SAR) operativa i garantir que les persones siguin desembarcades en un lloc segur, i Líbia no ho és ".
L'Aquarius es troba ara al port de Marsella, on ha hagut de fer la seva parada per reabastir-se i canviar la tripulació. L'organització ha hagut de fer benzina a França, ja que Malta li ha prohibit navegar les seves aigües territorials i l'entrada al port de La Valletta des que va salpar de València. No ha tornat a rescatar ningú des d'aquells 630 i, segons han explicat, romandran a Marsella durant un temps indefinit "per avaluar la situació" davant la "actual política al mar i la criminalització dels vaixells d'ONG de rescat", expliquen . "Utilitzar les ONG com a bocs expiatoris és una tàctica per no atendre els problemes reals: falta de solidaritat a la UE i un sistema d'asil totalment trencat. Mentrestant, ens impedeixen fer una feina que els governs de la UE no estan fent. Per això, qualsevol mort ocasionada per la nostra absència està totalment a les seves mans ", argumenta l'ONG. Mentrestant, més de 500 persones han desaparegut al mar des que l'Aquarius va posar rumb a València, "més que totes les persones que es van ofegar en els primers cinc mesos de l'any", lamenta l'organització.
'Lifeline' i 'Sea-Watch', immobilitzats a port
Després de l'Aquarius va arribar el torn del Lifeline, un vaixell d'una ONG alemanya amb bandera holandesa. Amb més de 230 rescatats davant de Líbia, Itàlia també el va rebutjar i va forçar Malta a fer-se'n càrrec. Cinc dies van trigar les autoritats malteses a obrir el seu port, i només ho van fer després d'un acord entre set països europeus per acollir aquestes persones. Després del desembarcament, el vaixell es troba immobilitzat a port, la policia ha interrogat la tripulació i el capità ha quedat en llibertat sota fiança de 10.000 euros després d'haver estat acusat d'irregularitats en el registre marítim.
Dilluns passat, l'organització alemanya Sea-Watch va denunciar que les autoritats de Malta havien "detingut" el vaixell de salvament Sea-Watch 3 quan es disposaven a partir en una missió de rescat. El motiu és el mateix pel qual s'investiga el Lifeline. Dues ONG fora de joc.
L'últim rescat a la zona SAR líbia que ha efectuat una ONG va ser el passat cap de setmana, quan el vaixell Open Arms, de Proactiva, hi va recollir 59 persones. L'operació va ser idèntica encara que el desenllaç va ser més ràpid. Itàlia i Malta van denegar l'entrada a port i hores després, Sánchez va autoritzar la seva entrada a Barcelona, on van desembarcar dimecres després de quatre dies de travessia. La cap de missió de l'ONG, Anabel Montes, va afirmar dimecres que "quan hi ha vaixells hi ha més arribades de gent viva a terra, perquè la rescatem; quan no hi som, es moren tots". "Aquesta (viatjar a Espanya) no és la solució ", ha lamentat perquè implica diversos dies de navegació "en els quals hi ha gent a bord que no té cobertes les necessitats bàsiques", a més que ocasiona una alta despesa de fuel i de temps.
Des MSF apunten que és impensable deixar la Mediterrània sense vaixells de rescat i que esperen tornar "el més aviat possible", tot i que no poden especificar quan. "La decisió de tancar els ports es va prendre per desencadenar una crisi política i cridar l'atenció en la reunió del Consell Europeu. Esperem que després de la cimera la prioritat torni a ser salvar les persones i no deixar-les atrapades a Líbia", i recorda que "Itàlia ja ha estat condemnada en el passat pel Tribunal Europeu de Drets Humans precisament per la seva conducta en el mar i la seva cooperació amb les autoritats líbies, i el tribunal està considerant un cas", de manera que esperen que la seva actitud canviï.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..