Una nova ruta de Camins de llibertat farà possible trepitjar els senders dels maquis durant la lluita antifeixista, senyalitzant un recorregut d'uns 75 km entre Prats de Molló (Catalunya del Nord) i Vidrà (Osona). S'instal·laran tres plafons a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), Vallfogona del Ripollès i Vidrà (Osona) amb l'objectiu de potenciar els espais vius vinculats a la història del país i atraure turisme de memòria històrica.

Tot plegat, en el marc del projecte impulsat des del 2021 per l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, amb el suport del Museu Memorial de l'Exili (MUME) i la Diputació de Girona. Durant la presentació de la ruta aquest dimarts han reivindicat la importància dels maquis, així com de les cases de suport, masies generalment aïllades, des d'on els masovers donaven avituallament als guerrillers o els encobrien. Faran un acte aquest dissabte per donar a conèixer el recorregut.

El projecte vol reconstruir la memòria facilitant les visites als "espais vius" de la història recent del país i de la lluita antifeixista dels maquis: "Un veritable exèrcit antifeixista". Resseguir els senders ha estat una feina minuciosa, creuant espais amb les cròniques i la documentació de l'època. "Podem garantir que es trepitjaran els mateixos camins que van fer els guerrillers", ha assenyalat el president de l'Amical, Raül Valls.

La ruta segueix els camins i corriols que els maquis van trepitjar per "derrocar el règim franquista, recuperar la democràcia i la República". Gràcies a la tasca de l'Amical, els visitants poden copsar, "a través de la natura i els paisatges, la nostra història recent, tot fent un petit reconeixement a aquells guerrillers que van lluitar per conquerir un món lliure". Ho recull el fulletó que concreta la ruta Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis.

75 km de senders en quatre etapes

En totals són 75,2 quilòmetres de camins i corriols, que proposen dividir en quatre etapes: de Prats de Molló a l'ermita de Sant Antoni de Camprodon, de l'ermita a mas Portús, des d'aquí al mas Cal Mic i un darrer tram fins al Santuari de Bellmunt. Pel camí, els visitants trobaran informació i espais importants en la lluita dels maquis, com les anomenades cases de suport. "S'hi jugaven la vida i majoritàriament eren dones", ha indicat Valls.

El director del MUME, Miquel Aguirre, ha explicat que recuperar aquests camins els permet "ampliar" el discurs del museu i portar-lo als espais on va succeir la història. I la presidenta del Consorci del museu i diputada de la Diputació de Girona, Míriam Lanero, ha reivindicat que la corporació aposta per potenciar el turisme de memòria històrica. Rutes com aquestes són l'exemple perfecte perquè conjuguen patrimoni natural i cultural, a banda d'entrellaçar diverses comarques, ha afegit.