Rufián, Batet, Nogueras o Giró, i sense Colau: els partits catalans perfilen les apostes pel 23J
La convocatòria d'eleccions generals en plena ressaca de les municipals obliga els partits catalans a accelerar la designació de candidats amb urgència, apostant per la continuïtat i algunes incògnites rellevants
Barcelona-
La convocatòria d'eleccions generals de Pedro Sánchez per al 23 de juliol ha impactat a Catalunya -com en altres parts de l'Estat- en plena digestió dels resultats de les eleccions municipals. El mapa polític de Catalunya és molt diferent al del conjunt de l'Estat, però les municipals també han deixat un reguer d'efectes secundaris que afecta gairebé tots els partits catalans.
El PSC ha estat el gran guanyador dels comicis, però amb una victòria agredolça pel desastre dels socialistes al conjunt de l'Estat i per la incapacitat de guanyar l'alcaldia de Barcelona. Una de les grans esperances de Pedro Sánchez ja que era de les poques grans ciutats on podien aspirar a guanyar. El gran derrotat ha estat ERC amb una caiguda de més de 300.000 vots i la pèrdua de bona part del poder municipal que acumulava. Junts maquilla uns resultats discrets -que impliquen la pèrdua de feus com l'alcaldia de Girona- amb la victòria de Xavier Trias a Barcelona, tot i que aquest s'ha desmarcat absolutament del partit. I els comuns han perdut la preuada alcaldia d'Ada Colau i redueixen encara més la seva escassa presència territorial a Catalunya.
Aquest és el complicat escenari que es veuen obligats a afrontar els partits catalans després de la convocatòria sorpresa d'eleccions generals. Les maquinàries electorals no descansen i ja posen rumb al 23 de juliol. El primer repte és completar les llistes amb els principals candidats al capdavant sense temps per a massa preparatius, cosa que obligarà a mantenir una certa continuïtat.
Rufián repetirà en plena crisi d'Esquerra per les municipals
Gabriel Rufián serà l'aposta continuista d'Esquerra Republicana per a les eleccions generals del 23 de juliol. O almenys així ho defensa la cúpula del partit en espera dels processos interns de proclamació dels candidats. Les aigües no baixen calmades precisament a Esquerra a causa del desastre territorial patit a les eleccions municipals i alguns dirigents admeten un debat intern sobre la idoneïtat de tornar a apostar per Rufián. Alguns sectors atribueixen el daltabaix a l'aposta dels republicans pels acords amb el PSOE a Madrid i creuen que Rufián personifica aquesta estratègia. Però el portaveu actual al Congrés manté la confiança de la direcció, tant del president, Oriol Junqueras, com de la secretària general, Marta Rovira.
Junqueras: Rufián "és el millor candidat possible per defensar Catalunya i els seus interessos a Madrid"
Segons Junqueras, Rufián "és el millor candidat possible per defensar Catalunya i els seus interessos a Madrid". L'aposta per Rufián no vol dir que no hi hagi canvis a la llista d'Esquerra. Amb tota probabilitat hi haurà una certa renovació, amb una aposta per alguns candidats coneguts i de perfils més netament sobiranistes que Rufián, segons apunten algunes fonts internes del partit.
Rufián es presenta a aquestes eleccions després de disputar l'alcaldia a la socialista Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet. Amb un resultat pobre tot i millorar els resultats d'Esquerra –passant de 3 a 4 regidors– en un escenari molt advers a nivell global a Catalunya per a Esquerra. Però sense erosionar un mil·límetre al PSC que manté la majoria absoluta de 17 regidors. L'"efecte Rufián" no ha aparegut ni a Santa Coloma ni a l'àrea metropolitana de Barcelona i el candidat haurà de defensar, en un mal moment per als republicans, la primera posició que els republicans ostenten a les generals. Amb 15 diputats primer a l'abril de 2019 i amb els 13 escons actuals obtinguts en la repetició electoral de novembre d'aquell any.
Batet al capdavant del PSC des de la presidència del Congrés
El PSC és el millor posicionat després de guanyar les eleccions municipals a Catalunya i anirà sobre segur amb un valor contrastat com la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. La decisió no és oficial, però diverses fonts de la direcció del partit ho donen per fet i molt probablement la candidatura de Batet s'oficialitzarà dilluns que ve. Els socialistes catalans han optat per eliminar el procés de primàries i per tant la decisió la prendran directament els òrgans de direcció sense cap oposició a la candidatura de Batet.
Zaragoza: "És evident que és una gran candidata; és la tercera autoritat de l'Estat com a presidenta del Congrés i ha demostrat la seva gran capacitat política"
Dirigents veterans del partit com José Zaragoza, actualment diputat al Congrés, certifiquen l'aposta socialista en declaracions a Els Matins de TV3: "És evident que és una gran candidata; és la tercera autoritat de l'Estat com a presidenta del Congrés i ha demostrat la seva gran capacitat política", però cal esperar que decideixin els òrgans pertinents del partit".
Batet és una experimentada parlamentària a Madrid, on ha ocupat durant els darrers 4 anys la presidència del Congrés. Batet ja va encapçalar la llista per Barcelona a les últimes generals quedant en segona posició amb 12 diputats, però reduint la distància amb Esquerra a la mínima expressió. Batet tindrà en contra la mala situació dels socialistes a nivell estatal, però a favor seu remarà el gran resultat del PSC a les municipals i la forta polarització contra el PP i Vox. Una tensió política que als socialistes catalans els acostuma a impulsar amb lemes històrics com aquell "Si tu no hi vas, ells tornen".
Fonts del PSC fixen com a objectiu ser la primera força a Catalunya i mantenir una distància d'almenys 10 diputats respecte del PP. Uns objectius que podrien aconseguir amb una pujada assumible d'entre 2 i 4 diputats, és a dir entre 14 i 16 escons. Tot i que alguns veterans del socialisme català ja apunten a resultats històrics i asseguren que es donen les mateixes circumstàncies que van portar la difunta Carme Chacón a aconseguir 25 diputats –dels 47 de Catalunya- el 2008.
Junts decidirà entre la borrasista Nogueras i el pragmàtic Giró
Junts tindrà les seves dues ànimes representades a la pugna pel lideratge de la candidatura al Congrés. D'una banda, l'actual portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. I de l'altra, l'exconseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat Jaume Giró. Nogueras es va quedar al capdavant del grup parlamentari a Madrid quan Laura Borràs va deixar el Congrés per anar al Parlament i forma part del nucli de confiança de la fins ara presidenta del Parlament. Representa el sector més radical de l'independentisme a Junts i va ser partidària de la sortida del Govern al referèndum a les bases del partit. Per part seva, Giró encarna l'ànima més pragmàtica, ha abanderat la permanència al Govern del qual era un dels homes forts al capdavant d'Economia i té una llarga trajectòria de gestió a l'empresa privada, per exemple com a alt càrrec de La Caixa.
Les primàries del partit decidiran qui s'imposa, encara que la benedicció del sempre líder a l'ombra del partit, Carles Puigdemont, tindrà molt de pes. De moment, des de Waterloo ja s'ha fet una picada d'ullet a les bases amb algun comentari favorable a Nogueras en xarxes socials. Però Giró assegura que també té el favor de l'expresident de la Generalitat.
Giró planteja que vol ser el candidat de Junts el 23J per portar una "veu forta" a Madrid i es mostra disposat a parlar amb Nogueras, per negociar una llista de consens. Qui surti escollit com a cap de llista haurà de defensar els 8 diputats obtinguts fa 4 anys. Però, en cas d'aconseguir-ho, a la pràctica suposaria doblar representació. Els últims anys només han disposat de 4 escons, ja que el grup parlamentari es va trencar per la meitat després de l'escissió amb el PDeCAT. Un altre dels objectius de Junts seria superar Esquerra si aquesta retrocedeix, en la pugna per l'hegemonia independentista.
Els comuns busquen candidat després del rebuig de Colau
En Comú Podem afronta la convocatòria del 23 de juliol en el seu pitjor moment, després de perdre les eleccions municipals a Barcelona davant de Xavier Trias i relegar Ada Colau a la tercera posició. Els comuns intenten transmetre la sensació d'oportunitat per impulsar el projecte de Sumar de Yolanda Díaz amb qui fan pinya sense fissures des de Catalunya. Però la veritat és que la conjuntura és desfavorable després de perdre l'alcaldia malgrat els intents per forçar ERC a un Govern municipal amb el PSC i Barcelona en Comú, que està lluny de materialitzar-se.
Tot plegat deixa a En Comú Podem com un dels partits amb el panorama més obert per escollir candidat o candidata. L'explícita renúncia d'Ada Colau a posar-se al capdavant de la candidatura i les reticències del cap de files de fa 4 anys i portaveu actual al Congrés, Jaume Asens, complica l'elecció. Fonts del partit no donen per definitiva la negativa d'Asens i a l'espai polític també s'hauria sondejat l'eurodiputat Ernest Urtasun. Algunes veus també apunten que podria ser una candidata i citen la diputada Aina Vidal, encara que és menys coneguda i hi ha poc temps per donar-la a conèixer. En qualsevol cas, ara com ara no hi ha res tancat i les fonts consultades admeten que "la decisió està verda".
Colau: "Estic compromesa a aconseguir un Govern progressista a Barcelona"
"Estic compromesa a aconseguir un Govern progressista a Barcelona", assegura Colau per certificar que no pensa encapçalar la llista al Congrés. I ha explicat que ja han començat els "contactes" amb la resta de formacions, però ha evitat donar detalls. "Seré molt discreta perquè vull que tinguin èxit", ha afirmat. Tot i no presentar-se, sobre el projecte de Yolanda Díaz, ha indicat que donarà tot el suport des de Barcelona i ha conclòs que és la millor candidata i l'ajudarà "amb tot el que pugui". L'objectiu de mínims ara mateix per als comuns seria repetir els 7 diputats de fa 4 anys que els va situar com a quarta força a Catalunya.
La CUP, pendent dels seus processos assemblearis
Per la seva banda, la CUP afronta la segona oportunitat d'accedir al Congrés després que el 2019 es presentessin per primera vegada a la història a aquestes eleccions d'àmbit estatal. L'articulació organitzativa de la CUP fa que les certeses siguin improbables a l'espai polític dels anticapitalistes. Sempre supeditats als processos assemblearis de les bases que solen ser impredictibles. I més en l'actual context postelectoral, ja que les municipals tampoc no han anat gaire bé als independentistes d'extrema esquerra. Això ha portat alguns sectors a exigir la dimissió de l'actual Secretariat Nacional.
De tota manera, fonts de la direcció de la CUP indiquen que la formació molt probablement decidirà tornar a presentar-se i defensar el resultat dels dos diputats obtinguts fa 4 anys amb Mireia Vehí i Albert Botran al capdavant. Un dels dos podria ser el cap de llista, però caldrà esperar a què s'expressin les bases.
El PP recompon files a cavall de l'onada popular
El PP de Catalunya afronta les eleccions generals amb un vent a favor immillorable pels resultats obtinguts pel partit a nivell estatal i pel repunt obtingut a Catalunya després d'haver tocat fons fa 4 anys. Passant de 2 regidors a 4 a l'Ajuntament de Barcelona, amb la majoria absolutíssima de Xavier García Albiol a Badalona, la victòria incontestable també a Castelldefels i bons resultats a altres places importants com el segon lloc a Lleida. El PP es planteja reordenar i impulsar el partit per corregir la considerable desestructuració interna dels darrers anys que ha portat a la fugida d'un gran nombre de militants i dirigents.
La situació interna del partit a Catalunya ha tocat fons, especialment després de la caiguda de la família Fernández Díaz. Tant el cap de família, Jorge, arraconat judicialment pels presumptes delictes comesos al capdavant del Ministeri de l'Interior, però també el seu germà Alberto que controlava el PP de Barcelona i n'ha anat perdent la influència. Els mals resultats obtinguts fins diumenge i les guerres internes entre sectors han deixat a l'estocada l'actual president del PP de Catalunya, Alejandro Fernández, que ha tingut un paper en aquestes municipals tendint a nul, ja que la campanya s'ha pilotat directament des de Génova i sustentant-se en figures com Daniel Sirera, Xavier García Albiol i Enric Millo.
Encapçalar les generals podria ser una sortida honorable per a Alejandro Fernández, que sens dubte serà relegat de la presidència del partit. Tot i que també s'ha pensat a recuperar l'eurodiputada Dolors Montserrat, però segons fonts del partit ni sembla que la idea entusiasmi a Montserrat ni va deixar gaire bon gust de boca la seva etapa com a portaveu al costat de Pablo Casado. Una altra possible candidata seria l'exdelegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ara diputada al Congrés.
L'objectiu que manifesten fonts del partit és obtenir "el millor resultat possible per ajudar a arribar a la presidència del Govern espanyol a Alberto Núñez Feijóo" i sobretot quedar davant de Vox. Tot apunta que la millora dels dos diputats obtinguts per la llista del PP encapçalada per Cayetana Álvarez de Toledo el 2019 és més que factible. Per l'onada favorable al PP a nivell estatal i perquè els dos diputats obtinguts per Ciutadans fa 4 anys a Catalunya deixaran lliures uns milers de vots per a la dreta en haver decidit no presentar-se.
Garriga, possible tornada al Congrés amb Vox
Finalment, Vox també disposarà de vent de cua per impulsar-lo a les eleccions generals a Catalunya. En primer lloc per la conjuntura a l'Estat, però també perquè a diferència de fa 4 anys, quan la seva representació a les institucions catalanes era tendent a zero, ara afrontarà els comicis del 23 de juliol amb 11 diputats al Parlament i alguns centenars de regidors, entre ells dos a Barcelona. L'objectiu és superar els dos diputats actuals.
Està per decidir el candidat, però no és gens descartable que -com fa 4 anys- encapçali la llista Ignacio Garriga, tornant al Congrés com a diputat. Garriga va deixar l'escó per encapçalar la candidatura al Parlament el febrer del 2021. Però el seu pes específic al partit ha crescut molt fins i tot a nivell estatal. Controla el partit a Catalunya amb el seu germà Joan i va ser ascendit a secretari general de Vox a nivell estatal substituint Javier Ortega Smith, comptant amb l'absoluta confiança de Santiago Abascal.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..