‘Roller derby’: deu anys d'inclusió sobre patins a Barcelona

"Fa deu anys, una xavala em va donar un cop de cul a una festa de Cap d'Any i jo li vaig tornar. Com que va veure que tenia força, em va preguntar: "Saps patinar?". I em va dir que ella feia un esport molt guai, en patins, que em podria agradar. Em va convidar a un entrenament, vaig anar-hi i em vaig enganxar. I aquí segueixo". Així relata com va arribar Mad Mad Chica al roller derby, un esport de contacte que es juga per equips i en patins i que té una particularitat que ho converteix en alguna cosa més: és una modalitat practicada majoritàriament per dones, i els seus equips s'han convertit en espais empoderadors que aposten pel transfeminisme, la inclusió i l'autogestió.

Del patinatge a l'esport de contacte

Un partit de roller derby es juga entre dos equips de quinze jugadores cadascun, encara que són només cinc per equip les que s'enfronten alhora en una pista ovalada. Els partits duren una hora, dividits en dues mitges parts de trenta minuts, i cada mitja part se subdivideix en jams de com a màxim dos minuts –l'equivalent als sets de tennis o els jams de futbol americà–. A cada equip hi ha una jammer –que porta posat un casc amb una estrella al cap–, encarregada de puntuar fent una volta completa a la pista, i quatre blocadores, que han d'impedir que la jammer de l'equip contrari marqui un punt i també obrir camí a la del seu equip perquè puntuï.

Per a conèixer els orígens del roller derby cal remuntar-se a la fi de la dècada de 1920 i sobretot a la de 1930 als Estats Units, en plena època de la Gran Depressió. El 1935, l'empresari Leo Seltzer va impulsar el Transcontinental Roller Derby a Chicago, un campionat que va ser la primera versió del roller derby, en el qual parelles d'homes i dones patinaven donant voltes a una pista recorrent la distància entre Nova York i Sant Diego –més de 6.400 quilòmetres– i es puntuava als participants que avançaven als seus contrincants. L'esport va anar evolucionant i va incorporar el 1937 regles que implicaven més contacte entre els equips, incorporant bloquejos i cops entre els participants, la qual cosa va fer que guanyés més popularitat perquè era més emocionant. Per a l'època ja es va considerar un esport transgressor, ja que les dones no tenien l'ocasió de participar en competicions al mateix nivell que els homes, i menys en esports de contacte.

És en la dècada dels 2000 quan ressorgeix el roller derby que coneixem ara, com un esport practicat per dones –hi ha molt pocs equips d'homes i, quan es parla d'ells, s'especifica que es refereix a roller derby masculí– i amb una forta tradició d'autogestió i inclusió. A Austin (Texas) es va crear el primer equip, el Texas Rollergirls. Vint anys després, pràcticament en tots els països existeix algun equip de roller derby. A Espanya hi ha més de 20 equips, i a Catalunya, el primer equip que es va crear va ser el Barcelona Roller Derby, el 2010. Els engonals d'acer –aquest és el seu nom de guerra– són referents a l'Estat espanyol i tenen una filosofia molt particular.

En primer lloc, són un equip no mixt, en el qual pot participar qualsevol persona que no s'identifiqui com a home cis [la identitat de gènere del qual coincideix amb el seu fenotip sexual]. Així, l'equip explicita en la seva normativa interna que les persones trans o les no binàries –que no s'identifiquen amb les categories d'home-dona– són benvingudes. "La inclusió de les persones trans no està a debat", explica Mad Mad Chica, una de les veteranes blocadores de l'equip. Reconeix que, encara que l'equip té molt integrat el discurs i la pràctica transfeminista –per exemple, no tenen zones de vestuari o banys separats per gènere binari, sinó un únic espai de gènere neutre–, no compten amb cap participant trans en l'equip, encara que sí amb algunes persones no binàries. "Les persones trans tenen actualment molts fronts de lluita, com l'accés al treball, i la no discriminació en el món laboral o en l'educatiu. És normal que entrar en un esport com aquest, que també implica una despesa en material i una dedicació de temps, no estigui entre les seves prioritats. Però volem construir un espai divers i inclusiu per a totes", afirma Mad Mad.

Un espai de seguretat

El roller derby és un esport molt exigent a nivell físic i en el qual es necessiten moltes hores d'entrenament. Malgrat això, molts equips, com Els engonals d'acer, han intentat crear normatives específiques per a poder incloure millor a les dones que tenen persones a càrrec, ja siguin fills i filles o persones dependents, fent així que aquestes situacions no constitueixin un condicionant per a poder practicar aquest esport. També treballen perquè no hi hagi actituds discriminatòries a l'equip i totes el sentin com un espai de seguretat.

En la mateixa línia inclusiva, el roller també és un esport en què tots els cossos són benvinguts. Capi és una de les entrenadores actuals de l'equip que forma part del Comitè d'Entrenaments. La seva entrada amb 18 anys al Barcelona Roller Derby la va ajudar a tenir més autoestima i trencar prejudicis. "Jo patia un trastorn de la conducta alimentària quan era adolescent, i tenia molta gordofòbia interioritzada, però quan vaig descobrir el roller, vaig veure que tots els cossos eren vàlids", explica. "En aquest esport, si ets grossa, genial, perquè pots ocupar més espai a la pista i bloquejar millor; si ets alta, genial, perquè tindràs més força d'impacte; si ets prima, genial, perquè podràs colar-te millor per la pista i anotar punts", afegeix l'entrenadora. Capi lamenta que en la majoria d'esports que ha practicat ha lluitat per a canviar el seu cos amb l'objectiu d'adaptar-se i ser més competitiva, mentre que el derby troba un lloc per a tu, siguis com siguis: "Aquí celebrem la diversitat i l'aprofitem. Així és com hauria de ser el món, no?".

Assemblearisme i autogestió

Una altra de les senyes d'identitat del roller derby actual –també de l'equip del Barcelona Roller Derby– és que pràcticament no rep finançament d'entitats públiques ni privades, sinó que és autogestionat. "Només rebem una petita subvenció de l'Ajuntament de Barcelona, però la resta la financem nosaltres", explica Capi. Per a Mad Mad, això no hauria de canviar, perquè l'esport perdria la seva essència: "La forma en què s'ha creat aquest esport és molt diferent al que existeix. És femení i feminista. Som com una banda de punk, ens ho muntem tot nosaltres mateixes, com Juan Palomo. Si ens acabem venent, jo penjo els patins. Per a mi és molt més que l'esport, és una manera de viure", defensa la blocadora.

A més, el funcionament del roller és assembleari. Celebren una assemblea general cada tres mesos i es divideixen en diferents comitès: de comunicació, de marxandatge, de tresoreria... Totes han de participar, almenys, en un dels comitès. Capi està al comitè d'Entrenaments, que s'encarrega d'organitzar les estratègies, els exercicis a realitzar i els entrenaments setmanals. Mad Mad, per part seva, està al comitè de les fresh meats o freshis, que és el que s'encarrega de fer l'acolliment i el seguiment de les jugadores novelles i les persones que entren interessades en l'esport, per a poder guiar-les, transmetre'ls els valors del grup i fomentar la seva cohesió.

Una comunitat internacional

El roller és, a més d'un esport, una comunitat que cada dia creix més a tot el món. El 2004 es va crear la Women’s Flat Track Derby Association (WFTDA), que agrupa a tots els equips de roller a nivell mundial, tots amb els valors feministes, d'autogestió i transinclusius com a comú denominador. En l'actualitat, representa a més de 450 equips en sis continents, i estableix els estàndards internacionals per a les competicions de roller derby i proporciona orientació i recursos a les organitzacions que ho necessitin. "En aquests últims deu anys hem passat d'estar gairebé soles a poder viatjar a gairebé qualsevol país i poder practicar el roller. Si t'emportes els patins, pots anar pràcticament a qualsevol part del món i trobar un equip i entrenar amb les noies", explica, il·lusionada, Mad Mad.

La pandèmia del coronavirus ha truncat la celebració del desè aniversari dels engonals d'acer, previst aquesta primavera, i ha canviat algunes maneres de funcionar en l'equip i en aquest esport. "Hem estat fent entrenaments online des de casa, cadascuna amb les seves possibilitats. A més, a partir d'ara haurem de prendre mesures d'higiene més estrictes, rentar més les proteccions... I, de moment, la WFTDA ha suspès tots els partits fins el 2021 i no reconeixerà cap partit oficial, perquè aniria en detriment d'altres equips en països on no es pot jugar. Però esperem que en aquesta nova normalitat hi hagi aviat un buit per a un esport de contacte que creï tanta comunitat com aquest", conclou Capi.