El 'rigor' de Vox en el Procés: com acusar d'organització criminal encara que no quadri amb el relat del jutge instructor

Vox és capaç de repetir que hi va haver violència en el Procés fins a 57 vegades en un mateix escrit per intentar consolidar aquesta tesi; prometre que basarà la seva actuació com a acusació popular en el judici en les "proves", malgrat no sol·licitar l'aportació d'una sola prova documental; i fins i tot pot acusar d'un suposat delicte d'organització criminal a diversos processats, malgrat que aquest relat no trobi suport en l'ordre que dibuixa les fronteres de la causa.

La defensa de Meritxell Borràs, exconsellera de Governació de la Generalitat de Catalunya i una de les 12 dirigents processades en el judici que acull des de fa una setmana el Tribunal Suprem, explica a Públic que el partit ultradretà s'extralimita en el seu escrit d'acusació, fins el punt d'acusar "d'acord amb fets que no estan en l'ordre de processament", rubricat pel jutge instructor Pablo Llarena.

Judit Gené, advocada penalista del despatx Melero & Gené, que defensa Borràs i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, recorda que l'ordre en qüestió, datada del 21 de març de 2018, tot just anomena Borràs en una ocasió, al final dels antecedents de fet, i en relació amb la signatura del decret de convocatòria del referèndum de l'1-O.

"No hi ha cap altra referència a ella". "No hi ha res", insisteix, que pugui sostenir el relat de Vox, que l'acusa, entre altres coses, d'un presumpte delicte d'organització criminal. "No pots fer un escrit de malversació saltant-te la interlocutòria de processament, no pots fer l'escrit d'acusació que et doni la gana, sinó sobre la base dels fets de l'acte de processament", apunta.

Així ho va posar de manifest en la primera jornada del judici, dedicada a les qüestions prèvies: "Permetre l'acusació per aquest delicte, tal com està plantejada, suposa que es trenca la vinculació entre el que exposa l'ordre de processament, que és ferma, i el que s'exposa en els escrits d'acusació", va afirmar aleshores.

Entén que el relat pot "donar peu" a acusar per presumpta malversació, tot i que sosté que podrà provar que la seva defensada no va cometre aquest delicte, però nega la major pel que fa a l¡"organització criminal". Segons Vox, Borràs va integrar aquesta organització "amb els altres processats, amb la clara finalitat de cometre delictes d'una manera continuada i estable en el temps, i amb repartiment de funcions entre ells".

Per apuntalar els seus arguments, la lletrada esgrimeix la doctrina del Suprem que el mateix magistrat Llarena va utilitzar en la resolució en la qual donava resposta als recursos de les defenses i les parts contra l'ordre de processament, datada el 9 de maig de 2018. Així, en la sentència 78/2016 de 10 de febrer, l'Alt Tribunal va establir que "la interlocutòria de processament [...] no pot limitar la seva funcionalitat a la definició de qui hagi de suportar l'acusació [...] no pot acontentar-se amb dibuixar el qui de la inculpació. Ha de necessitar també el què i, per descomptat, el perquè". "L'ordre de processament és la primera de les decisions que contribueix a la fixació dels termes del debat", va sostenir llavors Llarena. "L'acusació popular pretén tipificar uns fets que l'ordre de processament no recull en relació amb Meritxell Borràs", afirma Gené.

A més, recorda que Vox "podria haver recorregut" la resolució en aquest sentit, "si no estava d'acord en el relat fàctic", si bé llavors no va demanar modificar el relat que avui vol que apuntali la seva acusació d'organització criminal contra Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, també exconsellers. Als dos es pot extrapolar aquest raonament, apunta la lletrada. De fet, el partit ultradretà va recórrer aquesta ordre, però en una línia diferent: va reclamar el processament de l'expresident Artur Mas, i de la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, si bé totes dues van ser rebutjades.

Vox demana penes de presó molt més altes que la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. En el cas de Borràs, Mundó i Vila -els únics processats que estan en llibertat-, el Ministeri Públic els acusa d'un presumpte delicte de malversació i un altre de desobediència, i coincideix amb l'Advocacia a demanar per a ells una pena de set anys de presó. El partit de Santiago Abascal triplica folgadament aquesta xifra: reclama 24 anys de presó i 108.000 euros de multa per a cada un d'ells.

Els ultradretans són conscients que el judici és el millor altaveu mediàtic possible, amb la vista posada en les eleccions generals del 28 d'abril, i amb les europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig immediatament després. De fet, la defensa de l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també processat, va aprofitar les qüestions prèvies per demanar per segona vegada l'expulsió de Vox de la causa, o l'eventual eliminació de part del seu escrit d'acusació pel seu contingut ideològic. Entre altres coses, titlla de "colpistes" els processats, i afirmava que el "mite de la independència" s'ha alimentat "mitjançant arguments xenòfobs i racistes en contra dels espanyols".

Tot i això, el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, va rebutjar dijous aquesta petició de modificar l'escrit. Evitarà al Tribunal el treball de "capbussar-se" en els escrits en aquest punt, però ha assegurat que no permetrà que Vox se serveixi del seu rol com a acusació per propiciar "debats ideològics" durant el judici. L'interrogatori, va afirmar, "només podrà centrar-se en els aspectes fàctics ".

La personació de Vox en la causa no ha estat exempta de polèmica, tenint en compte l'evident rèdit electoral que pot obtenir. El mateix ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va defensar aquest dilluns un possible canvi en la llei per reformar la figura de l'acusació popular, per evitar així que s'utilitzi en favor de l'"interès" de la part personada, com és el cas.

La quarta sessió del judici al Procés arrencarà a les 10.00h d'aquest dimarts, amb l'interrogatori de l'exconseller de Presidència Jordi Turull. Després d'ell, previsiblement prendran la paraula Raül Romeva, extitular d'Exteriors, i Josep Rull, exconseller de Territori.

La "teatralització" Marchena-Vox que aprecia la defensa de Junqueras

A l'advertència de Marchena a Vox s'hi va sumar el rebuig a les seves dues peticions en aquestes tres jornades: que l'Alt Tribunal prohibís als processats lluir llaços grocs dins de la sala, i que els lletrats de Vox poguessin llegir les seves preguntes als acusats, si bé, com va informar aquest diari, cap d'ells té previst respondre a les qüestions dels ultres.

No obstant això, per al lletrat que defensa Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern i líder d'ERC, l'actuació de les acusacions a la sala és, en realitat, una tècnica de "teatralització". Segons ha declarat aquest dilluns en entrevista amb TV3 l'advocat Andreu Van den Eynde, també a càrrec de la defensa de Romeva, Marchena pretendria construir "una situació artificial d'ordre", que podria "limitar el dret a la defensa". Dit d'una altra manera, amb aquesta actuació perseguiria vestir-se de garantista, sense ser-ho.

En la mateixa jornada, els autodenominats observadors de la plataforma International Trial Watch han remès un comunicat amb diverses crítiques sobre les tres jornades de judici que han tingut lloc fins a la data: a la Fiscalia li retreuen que minimitzi les ferides sofertes pels votants l'1-O, que atribueixi als acusats "la violència" generada pels agents de "Policia Nacional i Guàrdia Civil", o que introdueixi "fets nous" a les preguntes formulades als processats -en aquest cas, únicament a Forn-. Retreu també a la sala que no hagi admès proves que les defenses consideren "primordials".

D'altra banda, quan encara ressona el ressò de la manifestació que va reunir més de 200.000 persones contra la causa judicial aquest cap de setmana, a Barcelona, i amb la vaga general de dijous a Catalunya a la vista, organitzacions socials i partits polítics preparen nous actes de força i suport als processats als carrers, per evitar que es normalitzi un judici d'aquestes característiques.