Reivindicar aire pur i entorns escolars segurs és el que porta a desenes de famílies a tallar carrers els divendres cada quinze dies. Fa setmanes que s'està gestant un moviment de conquesta de l'espai públic que defensa que fora dels centres ha de donar-se continuïtat als seus valors mediambientals. Es tracta de la iniciativa Revolta Escolar, promoguda i coordinada per la plataforma veïnal Eixample Respira de Barcelona. El seu portaveu, Guille López, explica que la iniciativa sorgeix d'un grup d'associacions de famílies preocupades per "la inseguretat viària en els entorns escolars", així com per la "greu repercussió en la salut" dels alts nivells de contaminació i soroll als quals estan exposats diàriament els seus nens i nenes.

Al llarg de l'any 2019, algunes escoles precursores ja van tallar alguns carrers de manera individual, davant dels seus centres. És el cas de la Joan Miró, la Sagrada Família i l'Auró. "Però no va ser fins a desembre de 2020 que es va decidir fer-ho de manera col·lectiva i coordinada", detalla López, qui recorda la primera protesta ferma que va tenir lloc el passat 17 de desembre, en la qual es van tallar 17 carrers de la ciutat. Divendres passat, el quart de protestes, es van arribar a mobilitzar 63 escoles, que van realitzar 52 talls simultanis a Barcelona, Badalona i Sabadell.

Amb 87 adhesions d'associacions de famílies (AFA) al seu manifest, Revolta Escolar demana "més actuacions i contundència" en la pacificació d'aquests entorns. López critica que a Barcelona existeix el programa Protegim els Escoles, que promou aquestes actuacions, però només en un de cada tres centres de la ciutat. Segons relata, les mesures que es duen a terme als carrers de més trànsit, "autèntiques autopistes urbanes", són accions "molt superficials" que no permeten una millora real, i que continuen promovent el vehicle privat contaminant i no la salut dels infants. L'activista assenyala que per davant de les escoles del carrer Aragó, la Gran Via o Numància passen diàriament 84.000, 55.000 i 27.000 vehicles, respectivament, segons dades del Pla de Mobilitat Urbana de l'Ajuntament. "Són nivells de trànsit incompatibles amb la vida", lamenta López, que veu insostenible que tothom es mogui sota la fórmula de "una persona, un cotxe".

A la capital catalana, les zones més conflictives estan a l'Eixample, on 93 de les 101 escoles que hi ha superen en horari escolar els nivells de contaminació màxims. Els pitjors carrers són Aragó, Balmes, Numància, Mallorca i la Gran Via, però la protesta ja s'ha expandit i López augura que "té potencial per a estendre's per ciutats de tot el món", com ho va fer el moviment Fridays for Future. Ara com ara, la intenció és mantenir els talls cada quinze dies els divendres, a la sortida de l'escola, "fins que no hi hagi canvis dràstics per part de les Administracions".

La Revolta Escolar reclama una "reducció dràstica" del trànsit privat, la qual cosa "ineludiblement" passa per l'eliminació de carrils. "La nostra proposta és que hi hagi un màxim d'un carril únic de cotxes i motos davant de cada escola", explica, amb la possibilitat que n'hi hagi d'altres per al transport públic, els taxis i les bicis. També reclamen radars de velocitat i que es redueixi a un "nivell segur" de 20 km/h, així com disminuir les places d'aparcament en els accessos als centres. També demanen controlar els nivells de contaminació en cada escola i promoure una mobilitat activa entre les famílies, és a dir, que els carrils bici enfront dels centres siguin "practicables per a pares i mares per a portar i recollir als seus fills amb bicicleta".

La pandèmia ha estat un revulsiu i ha fet aquesta protesta més necessària, perquè en els primers dies de tornada al col·legi postconfinament es van poder veure nombroses imatges d'entrades o sortides dels centres educatius en les quals per a les famílies era "materialment impossible" mantenir la distància de seguretat, a conseqüència d'una distribució de l'espai públic "que prioritza la circulació i l'estacionament de vehicles particulars", apunten des de la plataforma. En la mateixa línia opina la directora de la federació de famílies involucrada en el moviment Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac), Lidón Gasull, que insisteix que la protesta s'ha accentuat després del confinament per la impossibilitat de mantenir les distàncies.
Gasull defensa la necessitat d'evitar a infants i joves "les conseqüències" d'una exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica, ja que tots dos factors contribueixen a un retard en el desenvolupament cognitiu i neuronal. I avisa que aquesta situació es dona a les ciutats adherides, però també en altres de la zona metropolitana on se superen els límits de contaminació establerts, com L'Hospitalet de Llobregat i Terrassa. "Cada vegada hi ha més famílies interessades en els talls", apunta.

Reivindicació amb aval científic

Tots dos assenyalen que cada vegada són més els informes que apunten a les conseqüències de l'exposició a la contaminació atmosfèrica i acústica. Per això, exigeixen un "canvi de model" per a resoldre aquest "greu problema de salut pública". Les afirmacions de tots dos es basen en evidències científiques aportades per experts, com el doctor Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que defensa que una persona que hagi crescut en un ambient més contaminat no aconseguirà el desenvolupament ideal que hagués pogut tenir si hagués viscut en un lloc amb aire net. "Quant als seus pulmons i quant al seu cervell, tindrà una disminució que no li correspondria", afirma el científic. Per a Sunyer, la contaminació situa en "clar desavantatge" el cervell de les noves generacions.

En el terreny de les dades, Barcelona supera des de 2010 els límits establerts per la normativa europea quant al diòxid de nitrogen i els nivells de partícules PM10 recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Però la reivindicació de les famílies també se sosté en les conclusions de l'Agència de Salut Pública de Barcelona incloses en l'Informe de la qualitat de l'aire de Barcelona 2019, que posa negre sobre blanc que la contaminació de l'aire és el principal risc ambiental per a la salut i que és "molt destacable" el seu impacte sobre aquesta. A més, estima que a Barcelona l'excés de contaminació en l'aire causa entorn del 7% de les morts naturals, un miler anual, així com l'11% dels nous casos de càncer de pulmó i el 33% dels nous casos d'asma infantil.

També defensa la causa la Societat Catalana de Pediatria, que va alertar recentment de la necessitat de mesures per a millorar la qualitat de l'aire prop dels centres en el seu Posicionament sobre la salut i el medi ambient de la infància i l'adolescència en temps de covid-19. A part de l'Affac, també s'han involucrat en la revolta la Plataforma per la Qualitat de l’Aire (PQA), la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), la plataforma Recuperem el Baix Maresme, Barberà Respira, Prou Trànsit i No és un Vial, és un Carrer, d'Olot.