Des del juny passat, Jordi Baltà (Barcelona, 1976) és el nou president d'Amnistia Internacional Catalunya, càrrec que ja havia ostentat entre els anys 2011 i 2012. També, amb anterioritat, havia participat en el grup local de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, a més de coordinar el treball sobre el nord d'Àfrica (2005-2014) i la Comissió internacional (2012-2016) en els òrgans estatals. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, Baltà es fixa com a prioritat millorar el caràcter plural de l'entitat i, al costat d'altres moviments, revertir la involució en drets i llibertats que s'està produint arreu del planeta.

D'ençà que el 1998 es va incorporar a Amnistia Internacional, en què ha canviat l'entitat?

La raó de ser és la mateixa. Amnistia es dedica a analitzar i denunciar la vulneració dels drets humans a tot el món, si bé és cert que les coses han canviat força. No sols internament, on hem passat d'una etapa de creixement a consolidar l'estructura i permetre que els activistes s'impliquin a problemàtiques que succeeixen al propi país. També, si d'entrada havíem posat l'accent en els drets civils i polítics, amb els anys hem inclòs els drets econòmics, socials i culturals, conscients de la relació directa que tenen amb el desenvolupament i la vida pública. Mai com no havíem parlat tant de canvi climàtic ni de pobresa.

Aquesta nova mirada obliga a repensar l'estratègia?

Comporta la necessitat d'establir aliances amb altres organitzacions de la societat civil, a les quals podem aportar allò que ens fa forts, com és el coneixement del dret internacional, mentre ens impregnem d'altres elements. I és que, encara que les campanyes sempre s'orienten a defensar els drets humans i advertir del decalatge entre els compromisos adquirits pels governs i la realitat, el focus ha virat cap a altres fenòmens. Tant és així que, mentre abans tot gravitava entorn de la denominada 'Guerra contra el terror' o la pena de mort, ara ens preocupa els efectes que l'emergència climàtica té en les migracions i l'accés als serveis bàsics. De la mateixa manera que ens amoïna el retrocés que hi ha en drets que s'havien conquerit.

Quines destacaria?

Un d'ells és el dret a la protesta. Així ho advertim en el darrer informe, on detectem que està compromès en 21 estats d'Europa, la qual cosa beneficia les vulneracions que es cometen a Gaza, Ucraïna o el nord d'Àfrica, una vegada les poblacions no troben l'aixplouc que caldria esperar d'aquests països.

L'ofensiva reaccionària global ha accelerat aquesta involució?

Naturalment, i això demana estar amatents i advertir que, darrere dels missatges que difon l'extrema dreta, els col·lectius més vulnerables són els més perjudicats. Una dinàmica que davant la qual hem de fem valdre aquells aspectes que, com el dret a la protesta, històricament han facilitat la conquesta d'altres drets.

Quin altres estan en perill?

Destacaria el dret a l'empadronament, ja que és la premissa a partir de la qual la població pot accedir a la salut i una educació dignes. Per aquest motiu les aliances amb la societat civil han de ser més intenses i àmplies que mai. Si no, difícilment ens en sortirem.

En el vostre informe també reclamen mesures efectives per evitar que les noves tecnologies siguin una font de discriminació. Quin perill representen?

Ja ho estem veient. Algunes xarxes socials s'alimenten d'exacerbar la polarització sense cap llei que ho impedeixi. I aquí la intel·ligència artificial pot agreujar-ho si s'utilitza per regular els fluxos migratoris amb un clar biaix discriminatori. En general, pel que fa a qüestions legislatives, ens trobem en dues tendències alarmants. D'una banda, legislacions vagues en codificar determinades coses -el mateix Codi Penal espanyol tipifica el terrorisme de forma tant ambigua que ha servit per perseguir conductes relacionades amb el Procés-, així com la manca de voluntat dels governs per revisar la legislació que restringeix drets. I, d'altra banda, el fet que els avanços en qüestions com la llibertat sexual, l'habitatge o la reparació a les víctimes del franquisme, no es tradueixen en reglaments que en garanteixin l'aplicació. Doncs bé, la nostra tasca consisteix a pressionar perquè resoldre aquests dèficits.

Cal respondre als problemes immediats i, alhora, fixar una estratègia destinada a què els sistemes de governança siguin més justos i democràtics?

Les dues coses van aparellades. Hem de parlar de Gaza i Ucraïna, sense oblidar la crisi que pateix el Sudan i altres que no apareixen en els mitjans; i, en paral·lel, exigir que totes les institucions reforcin el seu compromís amb la salvaguarda dels dels drets humans. Al capdavall, quan donem suport a la denúncia que Sud-àfrica ha presentat contra Israel per les violacions que comet a Palestina, estem diem que calen unes corts internacionals més fortes. I el mateix quan reclamem que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides funcioni correctament o que, a altres escales, es vetlli per l'accés a l'habitatge i altres drets fonamentals. I és que, com diem sovint, els drets humans són indivisibles i interdependents.

Recentment, hem conegut la posada en llibertat de Julian Assange o, pel que fa al conflicte entre l'Estat i Catalunya, el retorn dels exiliats investigats en la causa del Tsunami Democràtic. Cal aprofitar aquestes victòries per empoderar la societat?

Hem de saber-les celebrar. En el cas del Tsunami hem subratllat la injustícia que s'estava produint, i tan de bo ajudi a destapar altres episodis que estan fora de l'atenció mediàtica i ens permeti avançar en el camí de la llibertat d'expressió, que no només colpeja els activistes socials i polítics. Molts artistes també han estat perseguits per les seves creacions, quan la cultura -i així ho venim reivindicant - és bàsica per a la conquesta de drets i un marc de llibertats.

Quins altres reptes haurà d'encarar Amnistia en aquesta nova etapa?

En tant que entitat internacional, defensar el dret a la protesta i els drets de les dones i els infants. I, quant a Catalunya, esdevenir una actor cada vegada més inclusiu i divers, que explori noves formes d'activisme i, mitjançant l'aliança amb altres espais de mobilització, incidir en entorns on fins ara no actuàvem. I això vol dir fomentar la lluita pels drets humans en l'educació no formal, la cultura popular, l'esport de base i altres àmbits de la societat.