El Govern de la Generalitat denunciarà l'Estat espanyol per haver retingut el pagament de bestretes que corresponen a l'aplicació de la llei de finançament de les comunitats autònomes.

El vicepresident Pere Aragonès, ha explicat a la Comissió d'Economia del Parlament l'abast de l'anunciada retallada del 6 per cent en la despesa de la Generalitat, en l'actual exercici pressupostari, per fer front a la retenció de 1.317 milions per part de l'Hisenda espanyola.

Aragonès ha anunciat, d'altra banda, que durant la primera setmana de setembre iniciarà una ronda de contactes amb els diferents partits per parlar sobre l'elaboració dels pressupostos de la Generalitat per l'any 2020.

El conseller ha assegurat que l'ordre de tancament del pressupost actual el que vol dir és que la despesa que no estava prevista s'haurà d'adequar a un ordre de prioritats. Prioritats, ha dit, per garantir l'estat del benestar a Catalunya.

Ha afirmat que la retallada de la Generalitat no afectarà l'ensenyament en cap dels seus nivells i tampoc a les partides destinades a problemes d'habitatge, a dependència, al suport als ajuntaments i al pagament de nòmines.

El que s'ha fet és demanar als diferents departaments "un pla de contenció de nous compromisos".

Però on ha posat l'accent Pere Aragonès és en la denúncia de l'incompliment dels compromisos de l'Estat amb les comunitats autònomes. "Defensarem els recursos que són nostres", ha proclamat. Ha lamentat que l'Estat obligui al manteniment de l'objectiu de dèficit del 01% i al mateix temps retingui les bestretes que hauria de pagar per llei a les administracions autonòmiques.

El vicepresident de la Generalitat ha explicat que dimarts que ve proposarà al Govern català que presenti un recurs contenciós administratiu al Govern espanyol.

"El problema es troba en qui recapta", ha afirmat i, a banda de recordar els problemes derivats del dèficit fiscal, ha assenyalat que les retencions afecten a totes les comunitats excepte País Basc i Navarra, perquè en aquests territoris qui cobra impostos és l'administració autonòmica.

Aragonès ha acusat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, d'estar fent el mateix que feia el ministre del PP Cristóbal Montoro, i ha recordat que les  queixes de la pròpia Montero quan era consellera d'Hisenda d'Andalusia.

"Qui cobra mana", ha afirmat i avaluat en 9.000 milions d'euros la retenció de diners per part de l'Hisenda estatal i ha animat les diferents administracions autonòmiques a presentar la mateixa denúncia.

L'oposició carrega contra la gestió del Govern

Els grups de l'oposició han retret a Aragonès l'absència d' "autocrítica" respecte a la gestió del govern català, que funciona en pròrroga pressupostària des de fa dos exercicis i que aquest any ni tan sols va arribar a aprovar el seu projecte pressupostari perquè es pogués debatre al Parlament.

En aquest sentit, Alicia Romero, del PSC, ha qualificat de "poc honest" que Aragonès opti per "judicialitzar la política" i "carregar les culpes a uns altres" en comptes d'assumir la seva responsabilitat.

En la mateixa línia, David Cid, en nom d'En Comú Podem (ECP), ha acusat Aragonès d'haver fet un discurs de caire electoral, "comptant més amb escons que en euros" i s'ha ofert a actuar com a "dic de contenció" de les retallades. Tant ECP com la CUP, que han estat els grups que havien exigit la compareixença del conseller en Comissió, han defensat de nou  una reforma fiscal que asseguri els recursos necessaris per a garantir la qualitat dels serveis públics.

Cs ha utilitzat el seu temps per carregar contra els "quiosquets" del "procés", sense els quals segons ells no caldria aplicar retallades, i el PPC ha augurat poc recorregut al que ha qualificat com un "anunci incendiari" d'Aragonès.