La resolució del Suprem sobre els dirigents independentistes forçarà ERC i Junts a reconfigurar els seus lideratges

La resolució del Tribunal Suprem que adapta la sentència de l'1-O en el marc del nou Codi Penal ha estat durament criticada des de tots els sectors de l'independentisme per la seva extrema duresa mitjançant una interpretació del delicte de malversació que es considera totalment fora de lloc. Però més enllà del debat jurídic, les conseqüències polítiques de la decisió de l'alt tribunal tindran la seva plasmació en la reconfiguració dels lideratges que -tant a ERC com a Junts- força la nova sentència.

La inhabilitació d'Oriol Junqueras elimina d'arrel el debat intern a ERC sobre futures eleccions al Parlament en què Pere Aragonès consolida la seva figura com a president i presidenciable. Però s'obre la porta a la tornada de Marta Rovira, cosa que suposaria un revulsiu per als republicans. En el cas de Junts veuen frenada la possibilitat que Jordi Turull torni a l'arena electoral i queda la incògnita del futur de Puigdemont, però alguns dirigents importants com Quim Forn, Josep Rull o Jordi Sánchez tenen llum verda, després de la resolució del Suprem, per a la pugna electoral i no és descartable que hi optin. Amb l'agitació que la seva irrupció pot suposar en l'eterna pugna a Junts entre el sector de Laura Borràs, immersa també en un procediment judicial que la pot deixar fora de la política, i els dirigents pragmàtics que han vist impulsat el seu sector amb la tornada a l'arena electoral d'un dels màxims exponents de l'antiga Convergència com és Xavier Trias. En tot aquest escenari es plantegen algunes incògnites que cal analitzar.

Com afecta als dirigents independentistes la resolució del Tribunal Suprem?

L'afectació a cadascun dels 9 dirigents independentistes que van ser condemnats al seu dia a la presó i posteriorment indultats es divideix en dos blocs: els castigats i els exonerats. Al primer grup, la sentència del Suprem s'ha considerat extremadament dura perquè manté intacta la pena d'inhabilitació a 4 d'ells i són pesos pesants de la política catalana. Concretament, el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i els també dirigents republicans Raül Romeva i Dolors Bassa. En aquest grup també hi ha inclòs l'actual secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull.

A Junqueras se'l mantenen els 13 anys d'inhabilitació i als altres tres els 12 anys que ja tenien. A tots se'ls aplica el delicte de malversació en el supòsit més greu. En paraules de l'advocat d'ERC, Andreu Van den Eynde, "és esperpèntic, s'elimina el delicte de sedició pel qual van ser condemnats a penes altes, però es mantenen les mateixes penes". Van den Eynde diu no mostrar-se sorprès però assegura que "sempre estem expectants per veure com aconseguiran retorçar a la sentència la interpretació de la llei per justificar les condemnes que apliquen".

Ara bé, la reforma del Codi Penal sí que ha tingut efectes positius en alguns dels processats. Un segon grup dels 9 dirigents empresonats al seu dia ha quedat totalment exonerats pel Suprem en aplicació de la nova legislació malgrat que arrossegaven una inhabilitació d'entre 9 i 11 anys i mig. Són l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, els expresidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i els exconsellers Quim Forn i Josep Rull. Tots ells recuperen els drets civils i podran refer les seves vides i fins i tot retornar a la vida política des del punt de vista electoral i institucional. Cosa que com explicarem també tindrà conseqüència a la política catalana.

Quines són les conseqüències per a ERC i més concretament per a Oriol Junqueras?

Com és obvi, la principal conseqüència per a Esquerra rau en el manteniment de la inhabilitació per al seu principal líder, Oriol Junqueras. Això vol dir que fins a mitjans del 2031 Junqueras no podrà optar a un càrrec públic ni presentar-se a les eleccions. Tret que abans una instància jurídica superior tombi la resolució del Suprem. Bé sigui el Tribunal Constitucional espanyol o el Tribunal Europea de Drets Humans. S'ha especulat amb la possibilitat que Junqueras hagués fixat rumb per ser presidenciable de la Generalitat el 2025 si finalment s'esgota la legislatura com es preveu. I fins i tot la concurrència a les generals d'aquest any. Tot això en cas que s'hagués donat per extingida la pena d'inhabilitació amb una interpretació benigna de la malversació seguint l'esperit del legislador a la reforma del Codi Penal.

Fonts de la direcció d'Esquerra neguen rotundament la major i asseguren que "en cap moment hem fet cap previsió perquè això és fer castells en l'aire i sabem molt bé com d'antidemocràticament actua la justícia espanyola". I aquestes fonts afegeixen que la voluntat del Govern és esgotar la legislatura i que a les futures eleccions "el nostre candidat, si així ho decideix la militància, és el president de la Generalitat", és a dir Pere Aragonès.

En qualsevol cas, la decisió del Suprem tanca les especulacions d'arrel. I encara que Esquerra mantindrà Oriol Junqueras al capdavant del partit –va ser reelegit president en el recent procés congressual– obligarà els republicans a reconfigurar els seus lideratges amb Junqueras, Romeva i Bassa fora del circuit electoral. A més, Forcadell, l'única exonerada d'Esquerra, no té previst tornar a primera línia de la política. En privat, els dirigents d'Esquerra reconeixen que, no per esperada, la decisió del Suprem deixa de ser un gerro d'aigua freda. Tot i que la portaveu del partit, Marta Vilalta, recorda que "tenim un ventall de lideratges molt gran per empènyer cap endavant el nostre projecte per al país que passa per la independència i més justícia social".

D'altra banda, més enllà dels sentenciats per l'1-O, la reforma del Codi Penal i la interpretació feta pel Suprem té una cara i una creu a Esquerra. La cara és que amb la desaparició de la sedició, la secretària general, Marta Rovira, podria tornar properament del seu exili a Ginebra. Al no poder ser acusada de malversació perquè no formava part del Govern li quedaria enfrontar-se a un judici per desobediència. El retorn seria un impuls fonamental per portar les regnes d'Esquerra i mentre no hi hagi una sentència d'inhabilitació es podria presentar a les eleccions. La creu és que la duresa de la interpretació de la malversació pel Suprem fa preveure que dirigents importants d'Esquerra com Josep Maria Jové -actual portaveu parlamentari- o Josep Lluís Salvadó -actualment president del Port de Barcelona- podrien ser condemnats pel TSJC a dures penes de presó al judici a celebrar en els propers mesos. Un fet que generaria commoció a les files republicanes i que s'observa amb preocupació.

Quines són les conseqüències per a Junts per Catalunya?

El principal afectat de Junts per Catalunya és el secretari general, Jordi Turull, al qual el Suprem li manté íntegrament els 12 anys d'inhabilitació a què estava condemnat. Turull és contundent sobre la resolució: "Qui marca qui pot fer política o no a Catalunya és el Tribunal Suprem, no les urnes". Turull queda així fora de joc en el terreny electoral, en un moment en què la cúpula de Junts pot patir un desastre considerable si la presidenta del partit i última candidata a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, és condemnada en el seu judici –acaba de començar- per presumptes irregularitats al capdavant de la Institució de les Llestres Catalanes. Aquests dos escenaris judicials combinats obriran una nova pugna entre sectors de Junts per la candidatura a la presidència de la Generalitat a les futures eleccions a celebrar el 2025 o amb anterioritat.

Però la decisió del Suprem té una part positiva per a Junts gens menyspreable. L'exoneració de Quim Forn permet a l'exconseller d'Interior presentar-se a les properes eleccions municipals. No hi ha confirmació però Forn és un pes pesant de la política municipal de Barcelona i va ser mà dreta de Xavier Trias. Amb l'exalcalde novament al capdavant de la candidatura de Junts, Forn encaixa perfectament i en la seva condició d'exprés polític seria un reforç considerable que permetria a Trias dissipar les crítiques pel seu poc compromís amb l'independentisme. Forn ja va ser fa quatre anys el cap de llista de Junts a l'alcaldia de Barcelona des de la presó.

Per la seva banda, l'exconseller Josep Rull també es podria presentar a les eleccions, en aquest cas a les del Parlament. Va ser un destacat dirigent a CDC i com a exprés podria liderar en millors condicions el sector pragmàtic neoconvergent davant dels sectors més radicals del partit. Podria disputar aquest lideratge a figures com la de l'exconseller Jaume Giró. I encara quedaria per veure el futur de Jordi Sànchez, també exonerat. Sànchez és el carismàtic líder de l'ANC durant l'octubre del 2017, encara que el seu pas per la vida interna del partit ha estat convulsa i va ser defenestrat com a secretari general de Junts. Però ningú no dubta de les seves grans capacitats polítiques i segons fonts properes al polític, no descarta tornar a la primera línia de la política activa. Tot això reconfigurarà evidentment també l'esquema de lideratges a Junts.

Com afecta la resolució als dirigents independentistes de l'estranger?

La reforma del Codi Penal ha suprimit el principal dels delictes pels quals el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha emès nombroses euroordres de detenció i entrega dels dirigents independentistes que el 2017 es van posar fora de perill a l'estranger. Fins ara amb un èxit descriptible de zero entregues. A partir d'ara, la situació divideix els exiliats en dos blocs. Per un costat, aquelles que com l'exconsellera Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts- o la secretària general d'ERC, Marta Rovira, no tenen petició per malversació i que sense la sedició només serien perseguides judicialment per desobediència. Com ja han fet la consellera Meritxell Serret, d'ERC, o l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, podrien tornar a l'Estat espanyol sense perill d'entrar a la presó.

D'altra banda, quedaria el cas de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels exconsellers, Toni Comín i Lluís Puig. A ells sí que se'ls demana malversació i un cop fixada la posició del Suprem sobre aquest delicte, la previsió de penes importants de presó és clarament sobre la taula. De fet, seguint la doctrina fixada amb les inhabilitacions dels processats es podrien fixar penes de presó equiparables a la sedició. Això fa impensable el retorn voluntari i faltarà veure com evoluciona a Bèlgica el procés sobre les euroordres després de la sentència del Tribunal General de la Unió Europea. I en el cas de Puigdemont i Comín –a més de Ponsatí- queda també pendent la resolució sobre la retirada de la seva immunitat com a europarlamentaris. Sense la retirada de la immunitat, Llarena no podrà fer efectives les euroordres i quedarien en llibertat, encara que amb el risc de trepitjar l'Estat espanyol on no queda clar si la justícia espanyola acataria la decisió sobre la immunitat europea.

Com afecta la resolució judicial a la unitat independentista i la pugna interna del moviment?

L'independentisme continua igual de dividit, o més, en tots els fronts després de la decisió del Tribunal Suprem sobre la sentència del procés. Esquerra posa en valor els aspectes positius per a la desjudialització del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat aconseguits amb la reforma del Codi Penal pactada amb el Govern del PSOE i Unides Podemos a la taula de diàleg. Mentre la CUP i Junts -tot i que alguns dels seus dirigents se n'han vist beneficiats- critiquen Esquerra pels seus acords amb Pedro Sánchez que consideren han estat "un fracàs" en el terreny antirepressiu i de resolució del conflicte.

Així, la unitat d'acció de l'independentisme es manté totalment trencada i dificulta la governabilitat de Catalunya, que de moment el Govern d'Esquerra ha aconseguit estabilitzar gràcies a un acord estratègic de pressupostos amb grups no independentistes com el PSC i En Comú Podem. "La repressió també és una arma per dividir-nos, a més d'un càstig", assegura en aquest punt un destacat dirigent independentista.

Quins són ara els passos judicials sobre la resolució del Suprem?

La resolució del Suprem que adequa la sentència de l'1-O al nou Codi Penal reformat és ferma però admet diversos recursos. El primer serà el que presentaran els dirigents independentistes més damnificats davant del mateix Tribunal Suprem. Alguns com Jordi Sánchez podrien presentar també el recurs malgrat haver vist extingir-se la pena pel desacord en l'aplicació dels desordres públics al seu cas, que juntament amb Jordi Cuixart neguen de ple. Tots demanaran la nul·litat. Hi ha un termini de 20 dies per a la redacció i presentació del recurs de nul·litat i es preveu que la resolució sigui ràpida. Tots els pronòstics indiquen que seran rebutjats.

En aquest cas, el pas següent seria la presentació d'un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional. Fonts jurídiques de la defensa situen aquest escenari al voltant d'uns sis mesos. Però aquestes mateixes fonts preveuen que el Constitucional pugui alentir posteriorment al màxim l'estudi dels recursos. No hi ha una estimació concreta, però es parla d'alguns anys. Les mateixes fonts jurídiques també apunten a un debat intens al Constitucional, recordant que la sentència del Procés ja va ser criticada en vots particulars d'una minoria del TC i que ara la composició ha variat amb una majoria progressista.

"No ens enganyem, és el tribunal Constitucional espanyol i sigui quina sigui la composició no es pot donar per fet que prevalgui la sensatesa jurídica i situar el tema en paràmetres democràtics, però hi haurà discussió i molta perquè el Suprem ha retorçat al màxim la interpretació de la llei", assegura una font de les defenses dels inculpats. Si el TC acaba rebutjant els recursos, el darrer estadi seria l'apel·lació al Tribunal Europeu de Drets Humans. Segons Andreu Van den Eynde, advocat de la defensa d'Oriol Junqueras, "la resolució del Suprem incrementa les possibilitats que tinguem èxit a Europa perquè accentua la vulneració de drets fonamentals". Finalment, fonts jurídiques recorden i alerten que en paral·lel queda per veure com s'acaba la revisió dels indults per part del Suprem que està pendent. Tot i que aquestes mateixes fonts apunten a la lentitud d'aquest procés que estimen en mesos o fins i tot anys.