Després de setmanes de negociació, finalment aquest dijous el PSOE i Junts per Catalunya han tancat l'acord polític que garanteix el vot afirmatiu dels set diputats de la formació independentista a la investidura de Pedro Sánchez com a president. Segons consta en el document signat pel secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull, l'acord pretén “contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya” a canvi de “procurar la governabilitat” de l'actual legislatura estatal.

Desgranem les claus d'un pacte en el qual totes dues formacions admeten que parteixen de “posicions divergents” i no amaguen que les seves propostes per a avançar en la resolució del conflicte i en les altres grans demandes catalanes -com el finançament- estan allunyades. La creació d'un mecanisme de verificació “internacional” i la celebració de reunions per negociar la resolució del conflicte i les limitacions de l'actual autogovern són els elements més destacats del document, a més de la llei d'amnistia, que ha acaparat l'atenció els últims dies.

Els acords

A nivell concret, els dos partits han acordat dotar-se d'un “verificador internacional" -en el redactat s'hi pot llegir que “han acordat dotar-se d'un mecanisme entre totes dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre totes dues formacions als quals s'arribi"-, que és una solució a les seves “profundes discrepàncies" i a les “desconfiances mútues".

En aquest marc, Junts i PSOE han de pactar la metodologia de la negociació i els continguts dels acords a negociar, que han de partir de les dues principals demandes catalanes: “la superació dels dèficits i limitacions de l'autogovern” i les relatives “al reconeixement nacional de Catalunya”.

Les dues parts celebraran una primera reunió de negociació aquest novembre en la qual ja detallen que partiran de propostes divergents. En concret, pel que fa al reconeixement nacional de Catalunya, “Junts proposarà la celebració d'un referèndum d'autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat en l'article 92 de la Constitució”, mentre que “el PSOE defensarà l'ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l'Estatut de 2006 [abans de ser retallat pel Constitucional], així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.

Per a la resolució del conflicte Junts proposarà un referèndum d'autodeterminació; el PSOE el desplegament de l'Estatut del 2006

Pel que fa a “els dèficits i limitacions de l'autogovern”, Junts proposarà modificar la LOFCA perquè s'estableixi una “clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya”. El PSOE, en canvi, “apostarà per mesures que permetin l'autonomia financera i l'accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya”.

A més, el document destaca l'acord sobre una llei d'amnistia que abasti les mobilitzacions independentistes de l'última dècada i que abordi també “situacions de lawfare” i “l'ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats Internacionals”.

Origen del conflicte al segle XVIII

El text de l'acord situa els antecedents de l'actual conflicte territorial en el segle XVIII, amb la imposició dels Decrets de Nova Planta que després de la guerra de Successió “van abolir les constitucions i institucions seculars de Catalunya”. Ja en la política contemporània, el document recorda la sentència del Tribunal Constitucional contra l'actual Estatut de Catalunya, com a punt de partida d'un Procés que va viure el seu moment culminant en 2017, amb el referèndum del 1-O.

El pacte de Junts i PSOE admet que “només la política” pot “buscar una solució” a un conflicte que, “sis anys després” del referèndum, “segueix sense resoldre's”. En aquest sentit, totes dues parts conclou que la “la resolució ha de ser negociada i acordada i per tant correspon intentar-ho als actors als quals les urnes els han donat aquesta possibilitat”.