Este artículo se publicó hace 4 años.
Resistir darrere la barra del bar en l'estiu del coronavirus
Els restauradors amb clientela local han aguantat el tipus, però no poden dir el mateix els que atrapen el turista internacional o allà on s'han produït més restriccions per combatre la pandèmia. L'elevada incertesa preocupa a tots ells.
Jordi Bes
Barcelona-
N'hi ha prou amb llegir un breu tuit del cuiner Juan Diego Sánchez Luna
de la taverna Xivarri de Reus per fer-se una idea de l'ànim de molts restauradors en aquest estiu de restriccions pel coronavirus. "Quins quatre dies portem a Reus, per plorar, ens va baixar la facturació un 70%. Buffff, amb lo bé que anàvem. JODER", va tuitar a la fi d'agost, just després que s'apliquessin mesures addicionals a la seva ciutat per evitar nous contagis de la Covid-19. Llavors la consellera de Salut, Alba Vergés, va demanar no anar a bars, restaurants i terrasses si no era "estrictament necessari", la qual cosa va tenir un efecte fugida immediat entre la potencial clientela. "Ha tingut un impacte devastador", corrobora Sánchez a El Quinze, i això que en el seu establiment reivindica que ha pres totes les mesures higièniques i que aquest estiu li anava fins i tot "millor que l'any passat", ja que depèn del públic local i enguany aquest no s'ha anat molt lluny de vacances.
Sánchez considera que està bé conscienciar a la gent perquè vagi amb compte davant el virus, però defensa que haurien de mesurar-se més les paraules. "No pots assenyalar un sector d'aquesta manera, quan no tens cap prova que siguem nosaltres un focus d'infecció", argumenta. A més, amb les proves PCR es va constatar que els nous contagiats detectats a Reus (1,3%) estaven per sota de la mitjana catalana (2,14%). També furga en les contradiccions d'aquests temps de pandèmia. "En un bar no pot haver-hi més de 10 persones [així passa a La Muela, el seu altre establiment, perquè és de reduïdes dimensions], però al metro de Barcelona pot haver-hi 600 o 700", destaca.
Canvis d'un dia per a un altre
La sensació que tot pot fer un tomb en un tancar i obrir d'ulls també la té el xef Joan Carles Sànchez, a càrrec de tres establiments de la Costa Brava: l'hotel gastronòmic de prestigi Es Portal, a Pals; el recentment estrenat restaurant Les Voltes, a primera línia de mar a Calella; i el Palau lo Mirador de Torroella de Montgrí, especialitzat en banquets. Després de l'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, que es limitarien les trobades socials públiques i privades a un màxim de 10 persones, automàticament es van posposar quatre bodes. En un cas faltaven pocs dies per a celebrar-se. "Perquè vegis com pot canviar la cosa d'un dia per l'altre", diu Sànchez, que, pel que fa als missatges dels representants públics, afegeix: "No dic que no sigui correcte, però a vegades em dóna la sensació que no s'és conscient de com es fa".
Aquest cuiner de 45 anys i amb una llarga trajectòria en el sector de l'hostaleria no dubte a qualificar aquest estiu com "el més difícil" de la seva vida: cuinen amb mascareta, apliquen protocols de desinfecció exhaustius i els dóna la sensació que el client no s'adona de "l'esforç titànic" que tot això representa. Hi ha qui fuma a la terrassa malgrat que ho han prohibit perquè es puguin complir les distàncies mínimes que ha ordenat la Generalitat, o qui seu sense esperar que li desinfectin la taula. D'altra banda, hi ha establiments on és el restaurador qui es mostra més aviat relaxat, i no és tan difícil trobar locals en els quals qui està darrere la barra no usa sempre la màscara.
Pel que fa al ritme del negoci, Sànchez es mostra sorprès perquè aquest estiu és millor del que es podria pensar a Les Voltes i Es Portal, ja que el públic local ha reemplaçat a l'estranger. Però això no significa que les coses vagin bé. A Palau lo Mirador tenien 49 noces previstes aquest 2020 i gairebé totes s'han ajornat a 2021, a més que, com a restaurant, atreia més al visitant estranger. Tot això ha fet que la facturació hagi baixat un 30-40%. "Evidentment estem parlant en tots els casos de pèrdues. És un any crític per a tota la restauració", assevera. Per això reclama ajudes, garantint l'accés al crèdit, allargar els ERTO més enllà del 30 de setembre i "fins que hi hagi normalitat empresarial", i facilitar que es puguin renegociar els terminis per pagar les inversions.
La ubicació marca la diferència
La restauració de Lleida ciutat sap bé què significa haver-ho passat malament aquest estiu, com exemplifica Jordi Vidal, del restaurant L’Espurna, per a qui les conseqüències econòmiques del coronavirus han estat "un cop dur". L’Espurna, que s'ha consolidat com un referent lleidatà de la cuina creativa i de proximitat, va començar l'any amb un increment de la facturació del 25%, just abans del confinament va acollir un esdeveniment amb 180 persones i, de cop, es va veure oferint menjar a domicili per "minimitzar les pèrdues".
A mitjans d'estiu van haver de tornar a tancar perquè Lleida i els seus voltants van registrar un rebrot. A diferència del confinament de primavera, a pocs quilòmetres els restaurants romanien oberts; a més, cal tenir en compte que a l'estiu la ciutat es buida de veïns que busquen allunyar-se de les elevades temperatures. Aquest cuiner de 30 anys no amaga els seus dubtes sobre la seva continuïtat. "No saps com lluitar i tirar endavant quan les coses no depenen de tu", recalca. En la recta final de l'any, el 65% de les vendes es corresponen a grups de més de 10 persones, i les donen per perdudes. "El destí no sé què ofereix, però és clar que l'hostaleria està molt tocada de mort", adverteix, i demana que els ERTO es mantinguin fins que hi hagi vacuna, així com els crèdits ICO.
La província de Lleida és un bon exemple per prendre el pols de la restauració aquest estiu. No és el mateix el que ha viscut L’Espurna que el que ha passat al Pirineu, quelcom que coneix bé Josep Castellarnau, que presideix la Federació d’Hostaleria de Lleida i que té un hotel restaurant pirinenc a Escaló. A la Plana de Lleida l'estiu ha estat "desastrós", mentre que al Pirineu l'ocupació hotelera ha estat "excel·lent" pel visitant local, i això ha repercutit cap a bé en els restaurants. Castellarnau desitja que aviat es trobi un remei per al virus en forma de vacuna o cura, i defensa que "no es pot parar l'economia, perquè després hi haurà una altra pandèmia: l'econòmica". Com el cuiner de Reus, lamenta que l'hostaleria "sigui sac de tants cops", i la contraposa a una imatge recurrent a Barcelona: "Si es conviu en una andana de tren amb milers de persones, no entenem per què en un restaurant no pot haver-hi cinquanta".
Amb ampliar les terrasses no n'hi ha prou a Barcelona
Més enllà del 2021
L'Ajuntament ha acceptat 2.422 sol·licituds de terrasses i denegat 970, cosa que ha suposat anul·lar 1.241 places de pàrquing de cotxe i 878 de moto. La tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, detalla que els permisos tenen vigència fins el desembre de 2021 i que a partir de 2022 bona part es podran convertir en definitius. Demana que "el sector privat sigui còmplice" per reactivar el centre i veu en el turisme una "activitat complementària".
Barcelona és dels llocs on més es palpen les dificultats de la restauració. Sobretot al centre, per la falta de turistes estrangers, tant als restaurants oberts –a la Rambla alguna pissarra anuncia un senzill menú del dia per 10,95 euros o un parell de tapes i paella per un preu similar, una imatge impensable abans de la pandèmia– com els que romanen tancats –els treballadors segueixen en ERTO i alguns ja no preveuen reobrir, com l'emblemàtic El Gran Café del Gòtic–. El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, afirma que el 15% d'establiments ja han baixat la persiana, un 40% s'ho planteja i, aquells que no ho han fet, sis de cada deu hauran de fer acomiadaments, segons una enquesta entre els seus associats.
"Esperàvem un estiu dolent i lamentablement ha estat pitjor", diu Pallarols, que reclama que s'allarguin els ERTO "fins que es reactivi el consum" i demana protecció davant els preus del lloguer. Critica a la Generalitat per restringir horaris i el tabac –el gremi ha recorregut als tribunals i ha cridat a desobeir pel que fa a la distància a les terrasses– perquè ho considera "una cortina de fum" davant la incapacitat d'evitar els rebrots. Mentrestant, l'Ajuntament tracta d'ajudar amb permisos provisionals per ampliar terrasses. Les que se situen en l'asfalt es protegeixen amb unes cridaneres barreres o pals grocs.
No obstant això, no es beneficia a tots per igual. Jordi Devesa, de la pizzeria La Clote, representa "la cara i la creu". Davant del seu local del Clot només han autoritzat dues taules, i al d'Hostafrancs, sis, que se sumen a les vuit que ja tenia. Està satisfet a Hostafrancs, encara que admet que es "ha generat polèmica" amb altres restauradors que han vist rebutjada la seva sol·licitud.
El gremi avala estendre les terrasses, si bé el seu director retreu al Consistori que "s'estigui denegant la majoria de peticions a Ciutat Vella o Gràcia". També reclama un pla per a no deixar morir el centre, i lamenta que amb el coronavirus s'hagin evidenciat les conseqüències negatives d'un decreixement turístic. Per part seva, una desena d'associacions veïnals rebutgen l'ampliació "indiscriminada" de terrasses.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..