La reserva del 30% no ha paralitzat la producció d'habitatge nou i assequible a Barcelona, segons un estudi
L'informe d'IDRA recomana no tocar-la per valorar l'impacte en un cicle llarg i apunten que la proposta de modificació de Collboni reduiria els edificis afectats de 3.909 a 95
L'objectiu principal de la mesura és destinar el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatge protegit
Barcelona-
Un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) nega que la reserva del 30% paralitzi la producció d'habitatge nou i assequible a Barcelona, "la principal crítica" d'aquesta proposta. Aprovada durant l'alcaldia d'Ada Colau, la mesura pretén destinar a habitatge protegit aquest percentatge de les noves construccions i grans rehabilitacions d'edificis de més de 600 m² de la capital. D'altra banda, el text apunta que la proposta de modificació que vol fer-ne el consistori "reduiria significativament el seu impacte" -de 3.909 a 95- i tindria "efectes negatius pel veïnat".
El govern municipal de Jaume Collboni planteja reajustar aquesta mesura que va impulsar l'executiu de Colau, escoltant les iniciatives socials l'any 2018. L'informe Barcelona davant el dilema del 30%. Estudi sobre els impactes d'una modificació de la Mesura del 30% d'habitatge protegit en el veïnat posa blanc sobre negre amb dades que la defensen. Els autors recomanen no modificar-la per poder-ne valorar l'impacte en un cicle llarg.
Entre els principals arguments, l'IDRA diu que durant el primer semestre de 2024, la producció d'habitatge s'ha multiplicat per més de cinc respecte de l'any anterior, fins a 1.273. Segons l'informe, Barcelona ha obtingut 144 habitatges protegits a través de la Mesura del 30% en el període d'"aplicació real", que ubiquen entre el 2021 i el 2023. Destaquen que el "balanç és satisfactori" perquè en districtes tensionats la xifra d'habitatge de protecció oficial generats és superior a la que s'havia produït abans.
L'informe sosté que el "balanç és satisfactori" si es té en compte el període d'"aplicació real", que ubiquen entre el 2021 i el 2023
Alhora, recorden que la mesura només fa tres anys que funciona, i que l'aplicació d'una moratòria va impulsar una allau de llicències que va permetre l'aprovació de 7.509 habitatges, el que "anul·la l'efecte" en els primers anys d'aplicació, de 2019 a 2020. També destaquen "un frau important a través dels permisos d'obra menor" i conclouen que l'expectativa que la norma serà modificada "ha paralitzat la sortida" de nous habitatges de protecció oficial.
Al mateix temps, el text defensa que la mesura "té beneficis que fins ara no s'havien avaluat". Per exemple, sosté que protegeix el veïnat "davant l'especulació", destacant que 62.756 llars que viuen de lloguer en 3.909 edificis emparats. "La reserva del 30% d'habitatge protegit funciona com un dic de contenció que desincentiva les pràctiques especulatives i impedeix expulsions massives de llogaters", reivindiquen.
A més, asseguren que a llarg termini té el potencial d'incorporar fins a 18.827 nous habitatges protegits en zones consolidades, com Eixample o Gràcia, "trencant la dinàmica" d'ubicar-los a la perifèria. Tanmateix, "redistribueix la riquesa" perquè el 87,7% dels edificis afectats estan en mans de grans tenidors. I també "propicia la contenció i baixada del preu del sòl", amb un descens fins al 24,97% a tota la ciutat, frenant l'escalada de preus i "facilitant l'adquisició" per part de l'Ajuntament, promotors socials i cooperatives.
En contra de la proposta de modificació
Els autors de l'estudi asseguren que la proposta de modificació "reduiria significativament el seu impacte". Els canvis proposats enguany contemplen l'exempció de la majoria de grans rehabilitacions, la "periferització" de l'habitatge protegit, i el desplaçament de l'obligatorietat de promoure habitatge de protecció oficial per mitjà de la incorporació d'una promotora social. Això suposaria una "reducció dràstica" del nombre d'edificis afectats, passant de 3.909 a només 95.
Diuen que la modificació que proposta Collboni suposaria una "reducció dràstica" del nombre d'edificis afectats, passant de 3.909 a 95
Això tindria un "impacte social negatiu sobre les condicions residencials dels habitants de Barcelona". En aquest sentit, apunten que "generaria un guany extraordinari als inversors obrint la porta a l'especulació", amb una plusvàlua potencial per als inversors de 2.283,5 milions. Apunten també que 62.756 llars que viuen en lloguer en les 3.909 finques que quedarien fora de la mesura, que implicaria la renúncia a un total de 18.827 habitatges potencials.
D'altra banda, asseguren que "posaria en risc la cohesió social", fomentant la concentració excessiva d'habitatge protegit en zones perifèriques, un "incompliment" de la Llei d'urbanisme que va inspirar la mesura. "Abandonaria la possibilitat de generar habitatge protegit en els barris que més ho necessiten", alerta. Alhora, "renúncia a la funció pública i social del sòl", sent incoherent amb l'article 47 de la Constitució, que "estableix la participació pública en les plusvàlues urbanístiques".
Amb tot, l'estudi recomana mantenir la Mesura del 30% sense modificacions per valorar-ne l'impacte en un cicle llarg, com ha fet París. També proposen millorar la seguretat jurídica i el control del frau: "Evitar el fraccionament de comunicats d'obres i garantir la col·laboració de l'Administració per evitar la retenció d'habitatges". L'institut demana aplicar "sancions efectives" per incompliment, ampliar la mesura en zones d'hiperdèficit d'habitatge assequible o regularitzar el sostre disconforme amb finalitats socials, permetent la seva conservació "sempre que es destini íntegrament a habitatge de protecció pública".
L'estudi recomana mantenir la Mesura del 30% sense modificacions per valorar-ne l'impacte en un cicle llarg, com ha fet París
La mesura del 30%
L'estudi recorda que la Mesura del 30% neix el 2018 a partir d'una proposta impulsada per entitats socials i aprovada pel ple de l'Ajuntament de Barcelona. S'inspira en el "model d'èxit" de París (2006), on també va trobar resistències i va tenir "resultats escassos" en els primers anys. "A mitjà termini ha demostrat ser efectiva", reivindiquen.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..