"El republicanisme obrer defensa la idea que no ets lliure si estàs sota el poder d'altres"

Entrevista al politòleg Alex Gourevitch, que ha estat a Barcelona per presentar 'La república cooperativista: esclavitud y libertad en el movimiento obrero' (Capitán Swing) També és professor de l'estatunidenca Universitat de Brown

El politòleg Alex Gourevitch ha passat per Barcelona per presentar el seu llibre La república cooperativista: esclavitud y libertad en el movimiento obrero (Capitán Swing), traduït per Julio Martínez-Cava i dedicat a la història d'una organització poc coneguda a casa nostra: els Cavallers del Treball, que va ser el principal moviment obrer dels Estats Units en el segle XIX.

Gourevitch és professor de Ciències Polítiques a la Universitat de Brown, una de les més prestigioses del món i escenari d'una multitudinària acampada contra el genocidi de Gaza. Conversem amb ell sobre el seu llibre i sobre què pot aprendre l'esquerra contemporània de l'apassionant aventura dels Cavallers del Treball.

Escrius que el teu llibre té una intenció política: recuperar el concepte de llibertat per a l'esquerra. Per què afirmes que l'esquerra ha renunciat a la idea de llibertat?

Al principi del segle XX la llibertat era una idea principalment d'esquerres. Els moviments d'esquerra no s'organitzaven al voltant de la justícia, la comunitat o la igualtat, sinó entorn de la idea de llibertat universal. El capitalisme danyava la llibertat que prometia. Els conservadors van veure que la llibertat és una idea central de la vida moderna, així que van descriure el seu ordre social jeràrquic en nom de la llibertat.

"La derrota política de la classe treballadora al llarg del segle XX es reflecteix en el declivi de la idea que la llibertat és una idea d'esquerres"

La derrota política de la classe treballadora al llarg del segle XX es reflecteix en el declivi de la idea que la llibertat és una idea d'esquerres. Reflecteix la victòria política dels conservadors, que descriuen l'estructura de classes de la societat capitalista com a llibertat. No és una manera natural de pensar però múltiples generacions han crescut en l'ombra de la victòria política dels conservadors sobre l'esquerra.

Quin concepte de llibertat hauria de defensar l'esquerra?

Escric sobre la idea republicana de llibertat i en particular, sobre el republicanisme obrer. És la idea que no ets lliure si estàs dominat, si estàs sota el poder d'una altra persona o un grup de persones. Aquesta forma de llibertat està en l'origen de la idea de llibertat de l'esquerra, és la idea clàssica originada a Roma i Atenes. No pots ser lliure si no et governes a tu mateix. Els moviments obrers que prenen aquesta idea defensen que també s'aplica a l'economia; en el capitalisme no et governes a tu mateix, estàs sotmès al poder del teu cap i al poder incontrolat del mercat. Aquesta idea és agafada per Marx i els socialistes, quan parlen de llibertat parlen de llibertat en aquest sentit.

Aquesta idea republicana de llibertat és la base ideològica dels Cavallers del Treball. Qui van ser i per què decideixes investigar sobre ells?

"En el capitalisme no et governes a tu mateix, estàs sotmès al poder del teu cap i al poder incontrolat del mercat"

Ells són només una expressió d'aquesta idea de republicanisme obrer però va ser una idea molt estesa a Europa. Vaig escriure sobre els Cavallers del Treball perquè a vegades es pensa que els Estats Units no té una tradició d'organització obrera de masses i la gent assumeix que la llibertat és el llenguatge del mercat. Els Cavallers del Treball van ser una organització massiva de treballadors unificada per aquesta idea de llibertat. Fan una crítica molt radical de la propietat privada i el mercat en nom del control col·lectiu sobre el treball i l'economia. La república cooperativista és la seva visió d'una societat veritablement lliure, perquè és completament autogovernada. No sols hi ha democràcia en l'Estat, també en el treball.

Dius que els Cavallers van ser relativament exitosos, quines van ser les claus de les seves conquestes laborals?

Crec que van ser molt efectius unint treballadors de diferents religions, races, nivells formatius, homes i dones, immigrants i nadius… perquè usaven el llenguatge de la llibertat. Els va permetre identificar el que tots els treballadors tenien en comú malgrat les seves diferències religioses, racials o lingüístiques, la qual cosa era un desafiament especial als Estats Units.

"El gran desafiament del moviment obrer estatunidenc és organitzar-se al sud"

Per als Cavallers del Treball, el que estaven fent era una extensió de la Guerra de Secessió. Ells i molts dels treballadors que van lluitar en la guerra no sols estaven lluitant per la llibertat dels esclaus, sinó per la seva pròpia llibertat. Si era una guerra per la llibertat, l'economia de postguerra havia d'estendre per a tots el control cooperatiu del treball. En el sud van aconseguir organitzar conjuntament treballadors blancs i antics esclaus negres. Fins i tot avui, el gran desafiament del moviment obrer estatunidenc és organitzar-se en el sud.

Com poden aprendre les organitzacions obreres contemporànies d'aquesta capacitat per organitzar treballadors de diferents orígens o identitat racial?

Es tractaria d'articular una visió compartida de la llibertat, de treballadors com a treballadors, fent-los entendre a tots que haurien d'estar més units al seu compromís col·lectiu per la llibertat que a qualsevol identitat que puguin tenir. És una solució a la qüestió de la consciència de classe i la consciència racial.

També hi ha la diferència entre treballadors migrats i nacionals.

Crec que la idea clau és que un treballador només pot ser lliure si tots ho són. Això porta a rebutjar una força de treball dividida entre ciutadans i migrats. Els Cavallers defensaven que tots els treballadors havien de tenir les mateixes llibertats, per això defensaven la igualtat per als treballadors negres i limitar la immigració, no per xenofòbia, sinó perquè veien que la immigració era moltes vegades una forma d'esclavitud. Per exemple, en el cas dels migrats xinesos, els patrons tenien tant de poder sobre ells que no podien organitzar-se. Per als Cavallers, tothom que arribés havia d'obtenir la ciutadania immediatament.

El cooperativisme va ser una de les principals banderes dels Cavallers del Treball. Per què ja no està tan present entre les reivindicacions de les organitzacions obreres actuals?

"El moviment obrer ha experimentat moltes dècades de derrotes i això ha limitat els seus horitzons"

En part reflecteix el conservadorisme del moviment obrer. Ha experimentat moltes dècades de derrotes i això ha limitat els seus horitzons fent-ho molt defensiu en els seus ideals. Els ha portat a centrar-se en salaris, hores, convenis… També és un signe de com el moviment obrer, com altres parts de l'esquerra, es va desconnectar de la idea de llibertat.

Si penses que l'objectiu no és només mantenir les condicions de vida sinó com aconseguir que els treballadors siguin lliures, llavors penses com organitzar l'economia sobre la base de l'autogovern. Molts en l'esquerra pensen que el socialisme té a veure amb planificar des de l'Estat. Però per a mi no hi ha manera de recuperar la tradició emancipatòria sense la noció que algunes decisions han de ser preses pels treballadors sobre com organitzar la seva pròpia activitat.

A Espanya s'està obrint un debat sobre la reducció de la setmana laboral. Què pot aportar la història del republicanisme obrer a aquesta discussió?

Soc una mica escèptic sobre la reducció de la setmana laboral avui. Limitar la jornada laboral va ser una de les demandes centrals dels Cavallers del Treball però ho entenien alhora com un fi i com un mitjà per alliberar temps, perquè els treballadors s'organitzessin i aconseguissin més poder fins a arribar al cooperativisme. Avui crec que la demanda de reduir el temps de treball indirectament està reafirmant el treball com a condició de dominació i falta de llibertat. La reducció de la setmana laboral no forma part d'un projecte més ampli de cooperativisme i autogovern en el treball, és una política social aïllada que no ve realment del poder organitzat de la classe treballadora. Crec que és més un gest de la tecnocràcia d'esquerres. És important connectar les polítiques individuals amb el seu context social més ampli.

Brown és una de les universitats on ha sorgit un fort moviment estudiantil contra l'agressió israeliana a Gaza. Què opines d'aquest moviment?

El moviment estudiantil ha revelat que les universitats estatunidenques no estan realment compromeses amb la llibertat acadèmica i que no està clar qui les controla. Són institucions compromeses amb la recerca i l'educació o són també corporacions financeres implicades en la indústria de defensa? Si fos el primer, haurien de permetre aquestes protestes pacífiques. Part d'aquestes protestes són sobre el control dels estudiants sobre la universitat en comptes de tenir universitats controlades pel poder empresarial.

"El moviment estudiantil sembla perillós perquè és la base d'una demanda antimperialista"

També han fet una bona feina mostrant que el conflicte no és només entre israelians i palestins. Veure-ho així oculta l'actor més important, que és els Estats Units. Israel està matant palestins amb armes, avions i tancs estatunidencs, rep un suport militar i financer massiu dels Estats Units. Israel és una extensió de la influència estatunidenca. És interessant no sols la demanda d'alto-el-foc, sinó de deixar d'invertir. No és només que les universitats deixin d'invertir a Israel, és que els Estats Units com a govern deixi de posar el seu enorme pes darrere d'Israel. El moviment estudiantil sembla perillós perquè és la base d'una demanda antimperialista, per això hi ha hagut una repressió tan violenta contra el moviment