El repte de Compromís: mantenir l'afirmació pròpia després de la fallida aliança amb Errejón

Quan diumenge passat Salvados va asseure al voltant d’una mateixa taula a cinc representants diferents de les perifèries de l'Estat, alguns tuiters es preguntaven on era Compromís. Hi havia qui ho feia des de la indignació, però van ser molts altres els que van aprofitar per apuntar amb un dard els estrategues de la coalició: no suposaria una contradicci (deien) presentar-se amb Más Madrid i participar alhora en un programa titulat "Más allá de Madrid"?

El cert és que aquells fils oberts a la xarxa social no deixen de constatar una cosa que ja es va percebre en els dies posteriors a forjar l'aliança amb Íñigo Errejón. El moviment donat per Compromís per afrontar el 10-N ha suposat una nova onada de retrets des de diferents fronts, començant pels d'aquells que veien ressentir la veu estrictament valenciana o la possibilitat de convertir la marca pròpia en una sucursal de l'errejonisme. Una cosa que des de la coalició sempre han negat recordant que l'acord de coalició va pactar l'autonomia política (llistes pròpies, marca política pròpia, programa propi, coportaveu al grup parlamentari ...) i que Compromís no deixarà de jugar el seu perfil propi en el Congrés.

I ho farà, ja que la repetició electoral ha confirmat l'escó de Joan Baldoví i una distribució del vot similar a la del 2011, any en què la cooperativa política va irrompre a la Cambra Baixa. El que va ser alcalde de Sueca s'erigeix en terra i sostre del valencianisme a Madrid. La consolidació d'aquest escó per segona vegada en un mateix any és l'únic alleujament a què s'acullen des de la coalició. Això, i el fet d'haver estat l'única força del Govern del Botànic que ha aconseguit sumar vots respecte a l'abril, tot i que molt lleugerament (han passat de 173.821 a 175.092).

Ningú a la coalició, però, qualifica d'èxit l'aliança. Hi ha qui parla sense embuts: ha estat un fracàs. Lluny queden els pronòstics que dibuixaven dos diputats per València i un per Alacant. Errejón no ha suposat cap valor competitiu ni una millora substancial. Però, per què es va apostar per Más País? Què es buscava amb aquesta coalició? La tessitura davant el 10-N era complexa, asseguren fonts internes. De fet, Compromís ja havia experimentat dues fórmules per a les generals: la coalició amb Podem el 2015 i 2016, i la candidatura en solitari pel 28-A.

En aquesta última cita, que al País Valencià va coincidir amb les autonòmiques, ja es va certificar l'existència marcada del vot dual amb conseqüències nefastes per als valencianistes a Madrid: mentre a l'autonomia s'aconseguia una consolidació com a segona força progressista, al Congrés es va passar dels quatre diputats aconseguits el 2016 (en coalició amb Podem i Esquerra Unida) a un sol diputat. Per aquest motiu, la cooperativa va valorar aquesta vegada la necessitat d'un referent estatal que, finalment, no va ser Podem. En una entrevista publicada recentment pel diari local Levante, la coportaveu de Compromís, Àgueda Micó, sostenia que el pacte amb Errejón permetia una col·laboració amb partits que els tractaven d'igual a igual sense ser confluència de ningú. I preguntada sobre com era la relació amb els morats, la dirigent sentenciava: "Podem és un partit d'àmbit estatal amb una visió molt centralista de la política".

Molt s'ha escrit aquests dies, de fet, en relació amb el que hauria pogut passar si Compromís haguera apostat per anar en llocs d’eixida amb Unides Podem. "Sí, Mónica Oltra tenia raó", asseverava el periodista Salvador Enguix en un article a La Vanguardia, hores després de conèixer el preacord entre Sánchez i Iglesias per a un govern de coalició. El comunicador destacava que anar de la mà de Podem (presumptament la preferència de la vicepresidenta de la Generalitat) haguera permès als valencianistes una major representació, cosa que es podria haver traduït en una participació de Baldoví en la cuina del potencial nou Govern espanyol.

El conflicte de la confederalitat

Diversos dubtes aguaiten després de l'aventura de Compromís a Más País. El primer: pot passar factura aquesta qüestionada estratègia en properes cites electorals valencianes? No es pot oblidar que al País Valencià hi ha un perfil de votant confederal que dóna suport a Podem en les generals però aposta per Compromís a l’arena autonòmica. Hi haurà penalització?

Amadeu Mezquida, politòleg i secretari del grup a València, creu que, si només se centra la qüestió en la figura d'Errejón, probablement es pot perdre electorat. "No és aliè per a nosaltres presentar-nos al costat d'altres partits, però quan entra en joc un partit amb un lideratge i una trajectòria tan coneguda com la d’Errejón, això sembla que distorsiona", argumenta. Per Mezquida, l'experiència a Más País s'ha revelat més horitzontal que en les coalicions anteriors amb Podem.

No debades, i malgrat els minsos resultats, Mezquida defensa que això pot ser el punt de partida per articular un nou espai d'àmbit estatal amb vista al futur. El politòleg aposta per traslladar al marc estatal la fórmula que els partits menuts utilitzen per a les europees: una mena de cooperativa de sigles amb una visió identitària plurinacional, amb vocació transversal i d'esquerres. La idea, sosté, seria explorar aquesta via de cooperació amb forces com Chunta Aragonesista, BNG o Més per Mallorca. Mezquida insisteix que aquest espai existeix i que és una qüestió d'esperar el moment adequat per a configurar-lo.

Però més enllà del futur, el més interessant ho ha de revelar el present, si és que acaba havent-hi legislatura. Amb la voluntat de l'afirmació pròpia, ¿veurem a Compromís votant de manera diferent respecte als altres dos diputats del grup parlamentari aconseguits per Madrid? Algunes veus consultades per l'article creuen que serà inevitable. I que, de fet, a Compromís no li convé que quan parle Errejón se’l veja com la veu dels valencianistes ni a Errejón li convé que se’l veja massa regionalista.

El conflicte de la confederalitat, sense anar més lluny, pot tenir la seua màxima expressió en la reivindicació estrella dels de Baldoví: el finançament autonòmic. Així va quedar reflectit en els diversos programes electorals exposats per Más País a les comunitats autònomes on es van presentar. A Astúries, per exemple, es proposava un finançament d'acord amb criteris com l'envelliment i la despoblació, variables que no coincideixen amb les demandes dels valencians, que demanen que es pose el focus en el pes real de la població.

"La coincidència ideològica és clara; serà fàcil votar igual en totes les qüestions", diu Mezquida. I hi afegeix: "En tot cas, mai votaríem en contra del que portem en el programa de Més Compromís. A nosaltres ja ens van recriminar en el seu dia quan vam votar en contra de la urgència de la quota basca perquè per a nosaltres la urgència en tema de finançament no és precisament la quota basca. Sempre hem estat coherents". Mezquida, malgrat tot, recorda que hi ha 32 diputats que són valencians. "Quan comença la legislatura, 31 es queden muts respecte a les qüestions valencianes", ressalta.

Reinventar el valencianisme

Mentrestant, les estructures internes dels diferents partits que conformen Compromís trauen les seues conclusions i es preparen per a nous horitzons. El congrés ordinari que el BLOC ha d'emprendre el 2020 és el que ha despertat més obsessions en la premsa local. Potser per l'enrenou que va generar fa un mes l'aprovació d'una resolució que reclama l'amnistia dels presos polítics catalans. Una declaració netament simbòlica que, tanmateix, Mónica Oltra (pertanyent a un altre partit de la coalició, Iniciativa) no va trigar a puntualitzar que allò no era la posició de Compromís en el seu conjunt.

El BLOC, partit al que pertany Joan Baldoví, representa el 59% de la militància de Compromís. Segons fonts internes, l'executiva creu que és el moment de reinventar-se atenent els moments de canvi social. Això de la refundació del valencianisme ve de lluny i enfronta diverses postures. Entre elles, hi ha un sector que defensa mantenir un perfil baix en les apel·lacions als símbols o la identitat i posar el zoom en les qüestions més socials. Una màxima que, en realitat, ja es compleix de facto a Compromís. El BLOC no es presenta a eleccions en solitari des de fa més d'una dècada, de manera que hi ha qui pensa que el partit s'estaria modelant de cara a una futura etapa post-Compromís.