La Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya demana set mesos de presó per a l’activista dels CDR Tamara Carrasco, a la que acusa d’un delicte d’incitació a desordres públics. Segons ha avançat Nació Digital, l’escrit d’acusació acusa Carrasco, veïna de Viladecans, d’enviar una nota de veu per WhatsApp per "impartir directrius per accions de reivindicacions que els CDR volien dur a terme a diversos llocs de Catalunya durant la Setmana Santa del 2018". Carrasco va ser detinguda el 10 d’abril del 2018 en una macrooperació de la Guàrdia Civil ordenada per l’Audiència Nacional, que en un primer moment a través de la seva Fiscalia l'acusava dels delictes de sedició, rebel·lió i pertinença a organització terrorista i va tenir-la 48 hores tancada i incomunicada.

El 12 d’abril va sortir en llibertat, però amb una mesura cautelar inèdita: durant més d'un any només podia sortir de la seva ciutat per comparèixer setmanalment al jutjat de Gavà. El confinament imposat se li va aixecar el 28 de maig de l’any passat, quan ja feia mesos que l’Audiència Nacional havia deixat d’acusar-la per terrorisme, rebel·lió i sedició, per la manca de fonament de les proves, i el cas havia passat a mans del jutjat d’instrucció número 23 de Barcelona.

En el missatge de veu que va enviar Carrasco i que la Fiscalia Superior de Catalunya utilitza com a prova acusatòria, l’activista parlava d’algunes de les suposades accions previstes pels CDR, fonamentalment talls de carreteres a diversos punts de Catalunya que tindrien com a condigna "fer bullir l’olla" perquè "hi hagi un moviment als carrers i es justifiqui la vaga general", consta en l’escrit del Ministeri Públic.

En qualsevol cas, en el text es reconeix que Carrasco parlava d’accions de "sabotatge", però sempre "sense violència". Però, amb tot, la Fiscalia l’acusa d’un delicte de "distribució o difusió pública de consigna que incita a la comissió d'un delicte de desordres públics".