RepressióLa defensa reclama l'alliberament dels CDR empresonats, mentre que la Fiscalia vol que es mantingui la privació de llibertat

L’Audiència Nacional ha celebrat aquest dimecres la vista per estudiar els recursos d’apel·lació contra la presó provisional de cinc dels set membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) tancats a Soto del Real. Els investiga per presumptes delictes de terrorisme, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per causar danys. La Fiscalia ha demanat que es mantingui la presó, mentre que la defensa dels detinguts, exercida per Alerta Solidària, ha reclamat que quedin en llibertat fins que se celebri el judici. Argumenta que no hi ha risc de fugida, pel seu arrelament familiar. En els propers dies la secció segona de la sala penal de l’Audiència s’haurà de pronunciar sobre la petició.

En concret, les defenses han presentat recursos d’apel·lació contra l’ordre d’empresonament provisional d’Eduard Garzón, Xavier Buigas, Ferran Jolis, Alexis Codina i Guillem Duch, tots detinguts el passat 23 de setembre i empresonats a Soto del Real des del dia 26 del mateix mes, és a dir, des de fa un mes i mig. L’advocada d’Alerta Solidària Eva Pous considera que la presó provisional és una mesura “injustificable tan jurídicament com socialment” i, per tant, cal que hi hagi una “modificació d’aquesta situació”. “No és fins a quin punt com a societat ens podem permetre que hi hagi contínues vulneracions dels drets humans”, ha afegit. En el cas que segueixin tancats, Alerta demana que se’ls traslladi a presons catalanes.

Les defenses també estudien querellar-se per les diverses vulneracions de drets que han patit els detingut en aquest cas, com ara no tenir accés a un advocat fins moltes hores després de la detenció o no tenir accés a tot el sumari. La setmana passada, el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, va anunciar que també presentarien mesures legals contra les diverses filtracions del sumari que s’han fet. 

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón considera que els set empresonats formen part de l’Equip de Resistència Tàctica (ERT), que segons la seva versió és “una organització amb estructura jerarquitzada que pretén instaurar la República Catalana per qualsevol via, inclosa la violenta”. Tots els detinguts, però, han negat l’existència d’aquest grup, que mai ha reivindicat cap acció ni ha fet cap comunicat. De fet, només ha aparegut fins ara als atestats de l’anomenada Operació Judes i en el sumari del cas.

La instrucció també assegura que els detinguts volien ocupar el Parlament de Catalunya "amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional", i d'adquirir substàncies químiques considerades precursores d'explosius. Tot i això, el sumari admet que cap dels registres policials es van trobar explosius, com va recalcar Pellicer.

Pel que fa als altres dos empresonats, Jordi Ros i Germinal Tomás, en el primer cas la mateixa secció de l’Audiència Nacional també revisarà la seva situació, si bé la defensa no havia sol·licitat la celebració de cap vista. En el cas de Tomás, l’Audiència encara no ha fixat data per a la vista per estudiar l’empresonament.