S'esperava que el rei passés de puntetes pels escàndols de corrupció que han portat al seu pare a fugir del país i a un pas del banc dels acusats. I així ha estat. El discurs de Nadal més esperat pels mitjans i per gran part de la societat només ha fet una referència tangencial a l'abrupta fugida a Emirats Àrabs de Joan Carles I després de revelar-se que va ocultar al fisc milionàries sumes de diners de dubtosa procedència durant el seu regnat.

Felip VI ha esperat fins al final de la seva al·locució nadalenca per parlar de la importància del "compliment de les lleis" i de "preservar els valors ètics". Si algú esperava que el rei es mostrés taxatiu o contundent davant les accions del seu pare o que donés alguna explicació sobre la seva opaca fortuna o la seva actual situació, tan sols ha trobat una vaga i gastada idea que, segons ha recordat, ja va defensar durant la seva Proclamació a les Corts el 2014.

"Els principis morals i ètics que els ciutadans reclamen de les nostres conductes", ha dit, "ens obliguen a tots sense excepcions". "Estan per sobre de qualsevol consideració, de la naturalesa que sigui, fins i tot de les personals i familiars", ha emfatitzat, per refugiar-se en l'"esperit renovador" que diu inspirar el seu regnat "des del primer dia". Aquesta ha estat l'única frase amb la qual ha pretès desprendre's de la pesada herència que el rei emèrit ha deixat a La Zarzuela i a la imatge pública de la Institució monàrquica, cada vegada més qüestionada.

Totes les mirades estaven posades en aquest discurs, que suposadament havia d'abordar un contingut sensible i polèmic que la Casa Reial feia dies que treballava amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez; el seu cap de Gabinet, Iván Redondo; i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. Però finalment no ha llançat llum ni ha esbossat una disculpa pública.

Temor al fet que la crisi econòmica es converteixi en "crisi social"

Com era d'esperar, la pandèmia i el seu impacte en la vida quotidiana i l'economia del país han centrat gairebé tot el discurs, en el qual ha intentat introduir cert optimisme sense oblidar que la situació "és greu". "Ha estat un any molt dur i difícil" en el qual la pandèmia ha instal·lat "amb raó" en moltes llars "patiment, tristesa i temor", ha explicat. Per això, ha fet una crida a "abandonar el descoratjament i la desconfiança", encara que ell mateix s'ha mostrat preocupat perquè la crisi econòmica "deriva en una crisi social". Per evitar-ho, el rei confia en una "societat forta i un Estat sòlid", a la Unió Europea i en "una Constitució que tots tenim el deure de respectar", ha argumentat.

El monarca ha llançat aquest missatge "especialment als nostres joves", l'índex d'atur dels quals "és altíssim", i ha emfatitzat: "No poden ser els perdedors d'aquesta situació". "Espanya no pot permetre's una generació perduda", ha insistit, oblidant-se potser de la que ja es va perdre després de la gran recessió de 2008.
"Els reptes sanitaris, econòmics i socials als quals ens enfrontem són, per tant, grans… Enormes", ha puntualitzat. Raó per la qual ha insistit que superar-los ha de ser un "gran objectiu nacional".

Les seves paraules han tractat d'esbossar certa l'esperança i han apel·lat a la fortalesa del país i a la "unitat" i a la "cohesió" nacional. "Ni el virus ni la crisi econòmica ens doblegaran", ha assegurat, després d'enviar el seu "major ànim i afecte" als familiars de les desenes de milers de persones que el virus s'ha emportat i als quals continuen lluitant contra la malaltia i les seves seqüeles.

Agraïment als sanitaris

Felip VI ha posat en valor la feina dels treballadors sanitaris, als quals ha donat les gràcies per la seva reacció davant la primera onada del virus, "davant situacions extremes" i també del "desbordament d'alguns hospitals"; i els ha demanat que "mantinguin tot l'ànim i tota la fortalesa i que continuïn cuidant de la nostra salut". Lluny d'evidenciar la deterioració que el sistema sanitari espanyol ha patit en l'última dècada, Felip VI ha dit que els serveis públics i bàsics "han funcionat bé" en aquest huracà, encara que la pandèmia hagi "revelat aspectes que necessiten ser millorats i reforçats".

Però el que realment ha marcat el seu discurs ha estat la recuperació econòmica i l'enfortiment del teixit empresarial espanyol. Just ara, quan els confinaments i restriccions de moviment han posat sobre la taula, a cop de tancaments, ERTOS i EROS, les grans febleses d'un país que ha fiat el seu benestar a les rendes del turisme i l'hostaleria. La seva breu i obligada referència a la "protecció dels més vulnerables" i a la "lluita contra les desigualtats" s'ha vist interrompuda abruptament i a continuació per una frase en la qual resumeix la seva solució a aquests problemes: "Però també serà fonamental recuperar la nostra economia", ha dit el monarca quan la tercera onada del virus acaba de treure el cap.

Ha demandat "reconeixement i suport a les nostres empreses", més protecció a autònoms i comerciants i un impuls "que animi la inversió i la creació de llocs de treball".

S'ha referit molt breument a la creixent i preocupant crispació i polarització política que la pandèmia ha empitjorat. Tan sols ha evocat les victòries de la Transició, "els avanços i progressos aconseguits en democràcia", fruit del "retrobament i el pacte dels espanyols després d'un llarg període d'enfrontaments i divisions".

"No som un poble que es rendeixi o es resigni als mals temps", ha subratllat. Fins i tot ha apel·lat al passat gloriós en el qual tantes vegades es refugia la dreta, a aquesta "gran història que ha estat, durant una època, la història mateixa del nostre món", ha dit el monarca per insistir que "Espanya és un país extraordinari" i que "no serà difícil que el 2021 millori a aquest 2020".