Barcelona ja no és la gran ciutat fabril que va ser sobretot entre els segles XIX i XX, quan hi proliferaven obradors, tallers, naus industrials i fàbriques. En els últims anys, però, i gràcies a l’empenta del teixit veïnal de diferents barris, velles fàbriques de la ciutat s’han rehabilitat per crear-hi espais de creació cultural. Can Batlló, la Nau Bostik, la Nau Ivanow, la Fabra i Coats, l’Ateneu Popular 9 Barris, la Macosa o Ca l’Alier són alguns dels exemples d’una Barcelona que lluita per recuperar i difondre la importància del patrimoni industrial de Catalunya.

Durant el segle XVIII Barcelona es va convertir en una de les principals ciutats manufactureres d’Europa, pionera en el desenvolupament de la manufactura d’indianes. Va ser llavors quan la ciutat es va integrar en la ruta del comerç internacional i es va convertir en un epicentre de la industrialització europea i va experimentar un canvi fonamental: obrir-se a l’Atlàntic. Van proliferar els intercanvis no només amb el nord del continent europeu sinó també amb Amèrica i tant la ciutat com Catalunya van viure un gran creixement industrial.

Ara, a través de diferents iniciatives, Barcelona dona forma a tot aquest passat industrial mitjançant la rehabilitació d’espais. L’objectiu no és només crear centres culturals, sinó enfortir el teixit veïnal de barri i implicar-ne tots els actors que en formen part. Les antigues fàbriques han conservat l’estructura, les façanes i algunes peces amb l’objectiu de recuperar l’espai en clau històrica, sense oblidar la memòria industrial i amb la clara intenció de connectar amb els barris.

La Nau Bostik, un espai multipremiat a La Sagrera

Fa unes setmanes, la Nau Bostik era guardonada per partida doble: rebia el Premi Lluís Carulla a millor projecte cultural emprenedor i transformador de l’any per Bostik Murals i el premi Bonaplata, atorgat per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya per haver consolidat, restaurat i reutilitzat l’indret industrial.

Tancada durant deu anys i recuperada el 2015 per l’impuls del fotògraf i arquitecte Xavier Basiana, en tan sols tres anys, la Bostik s’ha transformat en un equipament cultural que articula la vida de la Sagrera, sepultada per les interminables obres de l’AVE. El recinte compta amb 6.000 metres quadrats i una dotzena de naus. Des del 1923 i fins al seu tancament, va ser la seu de The Boston Blacking Co., especialitzada en la fabricació d'adhesiu per a calçat i durant els seixanta va tenir el seu període de major expansió. Les naus tenen diferents propietaris però conflueixen en una fundació per a una gestió conjunta.

“De jove vaig ser president de l'associació veïns de la Sagrera i sempre m’he implicat molt al barri. Quan es va produir la transformació dels Jocs Olímpics, em vaig adonar que l’onada arquitectònica hi passaria de llarg, així que amb el meu equip d’arquitectura vam fer propostes, vam realitzar un estudi i vam buscar un promotor”.

L’equip de Baisana va saber captar l’atenció de Norman Foster, que en aquell moment estava construint la Torre de Collserola, qui va donar suport a una ambiciosa proposta de recuperació del Rec Comtal i una zona verda des del Nus de la Trinitat fins a Glòries, sempre amb la idea que l’AVE arribaria a la Sagrera i que aquesta es convertiria en una de les artèries de la ciutat i un porta d’entrada a Europa“.

El 1993 vam portar en Norman Foster per a presentar el projecte i tothom es va il·lusionar molt. 25 anys després, el tren no ha arribat i els equipaments que esperàvem, tampoc. Em vaig sentir culpable per haver creat expectatives, així que el 1997 vaig adquirir la Nau Ivanov per fer un centre cultural que donés vida al barri. El 2007 la vaig donar a la ciutat”.

Amb aquesta intenció, Baisana també va demanar el 2014 que li cedissin la Nau Bòstik, un espai que en tan sols quatre anys s’ha convertit en un referent d’autogestió cultural al barri i a la ciutat. Ara, en Xavier Baisana té al cap la rehabilitació de les Tres Xemeneies del Besós, espai que li agradaria convertir “en un gran centre per a l’àrea metropolitana”, però per això “caldrà que la gent es mobilitzi. No podem esperar que els polítics ens ho facin tot”, assegura.

Xavi Ballaz és un dels membres de Difusor, entitat que articula el projecte Bostik Murals i un dels artífexs de l’articulació de l’espai. “Vam arribar a la Bostik fa un parell d’anys i des de llavors treballem en dues línies estratègiques: la proliferació de contingut cultural divers que doni diners per continuar amb la rehabilitació, com les fires o els mercats; i l’articulació de l’espai veïnal. Volem que la Bostik funcioni com un centre especialitzat en art urbà mitjançant el foment de les residències artístiques”, assegura.

Per a Difusor el més important és consolidar la relació entre l’espai i el barri i fer un treball exhaustiu amb el territori proper amb intervencions d’abast per a la ciutat però també per a l’àrea metropolitana. “També lluitem per descriminalitzar l’art urbà, d’aquí que sempre hi hagi un vessant pedagògica en tots els nostres projectes”. Ballaz, però adverteix de la necessitat de la complicitat de tots els agents del territori per tirar els projectes de la Bostik endavant.

Rehabilitacions curoses amb la història dels espais

En l’àmbit tècnic, tant els arquitectes David Baisana com Lali Daví, de la cooperativa LaCol, coincideixen que les antigues fàbriques solen ser molt sòlides. En aquests moments, a la Bostik s’està treballant en la substitució de la coberta de fibrociment per un altre tipus de material. “En dos anys estarà rehabilitada del tot”, diu Baisana. Les estructures d’aquesta fàbrica estan molt ben conservades, així com les parets i murs, ja que es tractava d’una indústria química.

Fa un parell de setmanes, Elian Chali, artista de les composicions geomètriques i els colors primaris, va pintar un mural de 20 metres d’ample i 20 d’alt sobre les cinc plantes de la façana principal de la fàbrica, un disseny treballat amb els alumnes de l’Escola 30 passos i coordinat per Difusor que se suma a les intervencions a les parts que s’han fet a la nau durant els últims dos anys i que l’han transformat en un veritable museu a l’aire lliure.

Aquesta obra, realitzada amb pintura plàstica, és la primera que Chali -artista autodidacta argentí- realitza a Barcelona, forma part del projecte Bostik Murals. “La intervenció a la Bostik va ser una passada, una molt bona experiència, tant a nivell personal com en l'àmbit d'acció. El treball amb els alumnes, el tracte amb el personal de Bostik i Difusor, el posicionament i la visió que tenen em sembla impecable”, diu.

El mural de Chali a la Nau Bostik en procés de creació. DIFUSOR

Lali Daví, que fa anys que participa de manera activa en la rehabilitació dels espais de Can Batlló, al barri de La Bordeta, al districte de Sants Montjuïc, considera que: “en aquests tipus d’intervencions és important recuperar el màxim d’elements possibles dels recintes. Es tracta d’un tema de coherència, sostenibilitat ambiental i costos. Per a la recuperació de Can Batlló hem intentat fer servir el màxim d’estructures possibles i mantenir els espais. Són rehabilitacions, per tant, s’intenta conservar el màxim d’espais i materials possibles. Es tracta més d’adequació dels espais més que no pas d’intervencions estructurals”.

“Desenvolupar una territorialitat conscient sobre el pensar comunal”
Difusor, amb més de deu anys de trajectòria a les espatlles en l’àmbit de la intervenció artística en els espais urbans, és una entitat pionera en el món del mural a Barcelona. “Treballem en tres eixos: la pintada de façanes com a reivindicació de l’art urbà, el foment de les residències artístiques i la intenció explícita de fer un treball comunitari amb l’entorn”, explica el grup.

La intervenció artística d'Elian Chali a la Bostik s’ha fet en paral·lel a un seguit d’activitats que ha comptat amb la implicació de diferents actors del barri. Així, s’ha desenvolupat un treball educatiu comunitari amb l’Escola 30 passos i el centre Bemen-3. “La intervenció urbana evident és la façana pintada per Chali, però en paral·lel els nens de P5 de l’escola 30 Passos han fet activitats amb els estudiants del cicle d’animació sociocultural de l’escola Bemen-3, en les quals s’ha investigat de manera adaptada l’entorn urbà i l’obra de Chali”, asseguren.

Una de les naus de Can Batlló, actualment en rehabilitació. LaCOL

Per a Chali, la recuperació d’espais com les fàbriques a les ciutats és crucial. “En un context tan complicat com és el cas de Barcelona, en el qual el desenvolupament del turisme s’ha convertit en l’enemic públic de la comunitat, sumat als mètodes d’autoexplotació que imposen Rappi, Glovo, Uber o Airbnb, em sembla molt important reflexionar sobre el tipus de barris que volem. El gran repte està a desenvolupar una territorialitat conscient sobre el pensar comunal i idear projectes que no acabin col·laborant amb els processos de gentrificació.

Can Batlló, un espai d’articulació veïnal

La fàbrica de Can Batlló, antigament coneguda com a Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Blanqueo, estampados y aprestos de Juan Batlló, fou creada el 1878. Aviat es va convertir en un referent tèxtil a la ciutat i l’any 1900 va guanyar el gran premi de l’Exposició de París. El 1976 els 81.000 metres quadrats del complex fabril van ser requalificats i es va decidir destinar-los a equipaments i zones verdes. No obstant això, ha estat el veïnat de Sants el que més ha fet per aquest recinte a través de l’organització i neteja dels espais i la formació d’assemblees i comissions de treball.

“Des del 2011, any de recuperació de l’espai, la rehabilitació per part de la cooperativa d’arquitectura LaCol del recinte de Can Batlló s’ha fet en dues direccions. D’una banda, s’ha donat suport a la comissió oberta gestionada veïnalment i, d’altra, hem participat de manera professional en alguns projectes, com en la construcció de la cooperativa d’habitatges La Borda”. Gran part de la feina s’ha portat a terme gràcies al treball col·lectiu del veïnat, amb el suport tècnic d’una brigada de Barcelona Activa d’entre quatre i vuit persones que ha fet el treball que els veïns i veïnes no podien fer.

La rehabilitació de Can Batlló ha anat acompanyada de la construcció de habitatges de protecció oficial i la cessió d’un espai per construir l’habitatge cooperatiu La Borda, on s’hi han fet 28 pisos. La idea és que tots els treballs de rehabilitació mantinguin l’arquitectura industrial del complex i que hi hagi una participació directa del teixit veïnal en la presa de decisions i els treballs col·lectius.

Les obres de rehabilitació de Can Batlló també inclouen la nova seu del projecte Coòpolis, un espai pel foment de l’economia social i solidària amb gestió comunitària. El projecte ha estat impulsat per les cooperatives La Ciutat Invisible, Lacol i l’associació Impuls Cooperatiu de Sants. A més, un dels blocs, el bloc 7 del recinte, serà la nova seu de l’Escola de Mitjans Audiovisuals.

“La idea és que les persones que han d’utilitzar l’espai tinguin un rol actiu en la seva rehabilitació i en la presa de decisions. Es tracta d’anar per davant de les administracions en la definició d’usos i adequar els espais a les necessitats dels veïns, que en són els usuaris”; sentencia Lali Daví.

Una de les moltes activitats que es desenvolupen a Can Batlló. LaCol

Altres espais recuperats

Altres espais recuperats són la fàbrica del Vapor Vell, l’Ateneu Popular 9 barris, la Fabra i Coats, Ca l’Alier o La Macosa. El Vapor Vell, similar a les fàbriques de Manchester de l’època, va ser la primera gran fàbrica tèxtil moderna de Sants i va pertànyer a Güell, Ramis i Cia. El 1977, la fàbrica va ser comprada per Jorba Preciados amb la intenció d’edificar-hi uns grans magatzems. En aquest moment només se’n conserva la xemeneia i la nau principal, que des del 2000 acull la Biblioteca Vapor Vell i l’Escola Barrufet.

Ca l’Alier, una fàbrica del segle XIX situada al Poblenou, s’ha convertit en un centre d’innovació urbana i tecnològica vinculat al concepte d’smart cities i gestionat per la Fundació BIT Habitat. S’ha rehabilitat com a edifici intel·ligent amb zero emissions i estratègies d’autosuficiència.

A la Fabra i Coats, un dels espais més populars de Barcelona i antiga fàbrica de fils i teixits, cada any s’hi celebren diversos festivals culturals d’envergadura, com la Fira Literal o la FESC. Aquest recinte, al barri de Sant Andreu i icona del patrimoni industrial de la ciutat es va convertir l’any 2008 en la Fàbrica de Creació Artística dins del programa Fàbriques de Creació impulsat des de l’Institut de Cultura de Bar- celona (ICUB). Des de llavors, és un dels epicentres del barri amb multitud d’activitats i espais multiús al servei del veïnat.

També l’Ateneu Popular 9 Barris s’ha convertit en un espai molt popular entre la joventut barcelonina. El centre, que funciona de manera comunitària, va néixer fruit d’una ocupació veïnal el 1977, i a poc a poc s’ha convertit en una de les principals artèries d’articulació cultural i de transformació social del barri i de la ciutat. Comprometre’s socialment, respectar la qualitat artística, amb especial atenció a les disciplines vinculades al circ, contribuir a la difusió cultural i afavorir el context socioeducatiu són alguns dels objectius de l’Ateneu.

La fàbrica Macosa (Materiales y Construcciones S.A) coneguda com a Can Girona i una de les indústries metal·lúrgiques més importants de Catalunya que va arribar a comptar amb més de 5.000 treballadors en alguna de les seves etapes, al Poblenou, va estrenar espais el març del 2017 també amb la intenció de reviure el patrimoni industrial del barri.

La rehabilitació, ideada per l’arquitecte Toni Vila, ha estat impulsada pel col·lectiu de Jubilats Macosa-Alstom i s’ha fet al peu de la xemeneia, la més alta de Barcelona, amb 63 metres. La Macosa compta amb un espai d’homenatge a totes aquelles persones que van emmalaltir i morir a causa de l’amiant, que es feia servir en el recinte com a aïllant. Tal com s’explica a la web de l’Ajuntament: “L’espai Macosa va néixer a través d’una demanda del col·lectiu de treballadors i treballadores que durant tota la seva vida laboral va fer gran aquesta empresa amb el seu esforç i dedicació”.

En la rehabilitació de tots aquests espais s’ha intentat preservar el valor patrimonial i arquitectònic dels recintes. Amb la recuperació d’aquests espais, Barcelona aconsegueix mantenir viva la seva història fabril, involucrar els veïns i veïnes i enfortir el teixit de barri en un moment de crisis d’identitat de la ciutat a causa del turisme i la gentrificació.