Els ajuntaments de Catalunya van deixar d'ingressar prop de 500 milions l'any 2023 per la reforma de l'impost de plusvàlues. A més, acumulen 2.700 milions de romanents "congelats" per llei i hauran de retallar-ne més de 600 per complir amb el límit de dèficit marcat per l'Estat aquest 2024 (+0,2% del PIB). Són algunes de les dades i càlculs inclosos en l'Observatori de Finances Locals de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), que s'ha presentat aquest dimarts.

Es tracta d'una eina que té per objectiu "posar en evidència la necessitat urgent d'un nou model de finançament dels ens locals" davant les dificultats financeres "estructurals" que pateixen els ajuntaments de Catalunya. Es troben greujades "per un model de finançament injust i caduc", segons diu l'organització. "El model de finançament municipal, aprovat ja fa dues dècades, és obsolet i no garanteix uns recursos necessaris a les administracions locals", insisteixen.

L'Observatori és una plataforma d'accés obert per estructurar des del municipalisme català una nova proposta de llei de finançament local, "que posi fi als dèficits estructurals i a l'assumpció de competències impròpies i sense recursos que pateixen els ajuntaments". Es presenta així com una acció més entre les actuacions impulsades per pressionar l'Estat per acordar un nou model que deixi enrere aquests dèficits. El portal de dades ajuda a calcular, territorialitzar i divulgar aquestes dificultats de les entitats locals.

La presidenta de l'ACM, Meritxell Budó, ha proclamat que el model "ja no respon a les necessitats reals dels municipis". Al seu entendre, les dades "mostren clarament que aquest sistema castiga el món local, obligant-lo a fer front a dificultats que impacten directament en el dia a dia dels veïns i veïnes sense tenir els recursos adients per fer-hi front". Budó diu que el gran "greuge" és que se'ls tracta "com a menors d'edat quan s'ha demostrat que qui millor gestiona els recursos és el món local".

De 830 milions potencials de la plusvàlua a 350

Segons l'anàlisi feta per a l'Observatori, els ajuntaments i ens locals haurien perdut fins a 500 milions d'ingressos el 2023 a causa de la reforma de l'impost de plusvàlues de l'any 2021 i les successives sentències judicials prèvies que ja en limiten l'extensió. L'ACM calcula que els ingressos haurien estat d'uns 830 milions, és a dir, 500 més que els prop de 350 amb què es va tancar l'exercici amb la nova formulació. El càlcul es fa a partir d'una anàlisi de l'evolució del mercat immobiliari i les ràtios de recaptació prèvies el potencial ingrés a través d'aquest impost.

2.700 milions "congelats"

Totes les dades del portal que s'han analitzat provenen de l'execució pressupostària de les mateixes entitats locals. Actualment, el conjunt d'administracions locals catalanes acumulen uns 2.700 milions que ara restaran congelats, per bé que l'escenari es podria "flexibilitzar" de cara a l'any vinent, segons han avançat aquest dimarts des de l'ACM. El percentatge del pressupost varia molt en funció de la mida del municipi (com més petit, més pes té).

Un límit de dèficit "desproporcionat"

Un altre greuge té a veure amb el límit de dèficit que ha marcat l'Estat als ens locals per aquest 2024, que obliga a assolir un superàvit del 0,2% del seu PIB (el 2023 el tancament pressupostari es va situar en el 0,04%). Des de l'ACM consideren que la previsió estatal pel 2024 "tenia sentit fa uns anys", quan l'administració local catalana gairebé sempre obtenia nombres positius, però no ara. De fet, complir amb aquest nou objectiu implicarà ajustos als comptes municipals de tot Catalunya per valor d'uns 620 milions, segons calcula l'entitat.

Transferències insuficients

L'ACM remarca que les administracions locals catalanes es troben "entre les que reben menys transferències corrents" de l'Estat, amb l'aplicació de l'actual sistema de finançament. En valors absoluts, en el penúltim lloc entre totes les comunitats autònomes. Si es pondera en funció del cost de la vida en cada territori, aleshores Catalunya estaria a l'última posició, amb 473,3 d'inversió per persona. D'altra banda, la factura del món local català en energia i subministraments és de 510 milions el 2023, un cost 130 milions superior al d'abans de la pandèmia de la Covid.