La Generalitat de Catalunya ha recuperat les restes òssies de 15 persones en una fossa de la Guerra Civil situada al camí que dona accés a la part posterior del cementiri municipal de Bellaguarda (Garrigues). El director general, Alfons Aragoneses, ha explicat que disposaven de fonts orals i documentació que determinaven la seva existència. Es tracta de la fossa més gran oberta enguany pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica.

Amb l'excavació, s'ha determinat que les restes trobades són de soldats morts a la comarca durant l'avanç de les tropes franquistes, el gener de 1939, que va culminar amb l'ocupació de Catalunya. En concret, els objectes recollits confirmen la presència a la fossa de membres de l'exèrcit rebel procedents del Marroc, però no es descarta que també s'hi enterressin soldats regulars o inclús republicans.

Els treballs arqueològics sobre el terreny van començar el 28 de maig i es van enllestir a finals del mes de juny. "Les restes òssies s'han trobat a prop de la superfície i presenten certa erosió i compressió per la terra", ha detallat una de les arqueòlogues responsables dels treballs d'excavació, Izaskun Ambrosio. Tot i això, ha considerat que la conservació és "prou bona", amb peces de roba i objectes, com botons, sivelles, calçat, que són compatibles amb uniformes militars.

De fet, els objectes més destacables són insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan (núm. 1), així com polseres amb la inscripció 'Tetuan' i el número d'identificació. També s'ha trobat armament divers (bales i detonants de granades 'Lafitte') i objectes d'abillament (dos anells), i també personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d'un dels individus. A més, en una de les rases s'hi va recuperar material, però no es va localitzar l'esquelet, suggerint que hi havia una tomba que va ser exhumada.

Impactes de projectil

En tots els casos, s'han descobert inhumacions individuals, amb els cossos ben col·locats en posició de decúbit supí. La majoria presenten ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, en algun cas múltiple, fet que podria ser compatible amb l'afusellament que plantegen algunes de les fonts orals com a possible causa de la mort. No obstant això, caldrà esperar els resultats de l'estudi antropològic per tenir una valoració més clara i plantejar noves hipòtesis. I és que, en alguns casos, s'ha detectat la presència d'algun fragment de metralla i politraumatismes que fan possible la seva mort en combat.

Fosses fora dels cementiris i desaparegudes

Aragoneses ha detallat que una gran part de les fosses que queden per intervenir són dins dels cementiris, per la qual cosa el "risc de desaparició és menor", tot i que calcula que en queden al voltant d'una trentena encara per obrir fora dels cementiris a la demarcació de Lleida. "Han passat molts anys i algunes han desaparegut", lamenta. Memòria Democràtica té previst executar a finals d'any més intervencions al terme municipal de Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues.