La recollida selectiva de residus domèstics a Catalunya es consolida i arriba al 42%

La Comissió Europea ha establert, en els últims anys, uns objectius clars i ambiciosos en matèria de residus municipals. Aquests objectius obliguen als països de la Unió Europea a assolir un 50% de reciclatge d’aquest tipus de residus l’any 2020, un 55% el 2025 i un 60% el 2030.

Any rere any, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) treballa per fomentar l’augment del percentatge de residus domèstics que els ciutadans separen per a reciclar. Després d’uns anys on la xifra de recollida selectiva es trobava estancada al voltant del 40%, avui sembla que la tendència serà que torni a anar en augment. 

L’any 2018, a Catalunya es va recollir selectivament el 41,8% dels residus municipals -1,66 milions de tones-, xifra que representa un augment d’1,9 punts respecte a l’any anterior. Pels responsables de la Generalitat, aquest increment és atribuïble a diversos factors: una major conscienciació ciutadana, l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, la implantació de sistemes de recollida més eficients, i la pujada del cànon dels residus municipals. 

La recollida selectiva també forma part de les accions davant l’emergència pel canvi climàtic. La recollida selectiva va evitar l’any passat l‘emissió de 500.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 500.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres. 

Porta a porta i contenidors intel·ligents

Per tal de garantir que el percentatge de reciclatge segueixi creixent, i buscant assolir les xifres que demana Europa, l’ARC creu en la necessitat d’implantar sistemes de gestió eficients. 

Els sistemes de gestió eficients que han fet augmentar substancialment l’índex de recollida en els municipis on s’han aplicat són dos: el sistema de recollida porta a porta (amb o sense pagament per generació) i els anomenats contenidors intel·ligents (contenidors tancats amb targeta identificativa d’usuari). 

Catalunya ja compta amb 200 municipis que fan la recollida de residus porta a porta. D’aquests, 180 municipis han efectuat una implantació total del porta a porta i els 20 restants ho han fet de forma parcial, combinant-ho amb altres sistemes de recollida en algunes zones del municipi. En aquests moments el porta a porta és present a 31 de les 47 comarques i més de 100 municipis més estan estudiant la possibilitat d’implantar aquest sistema de recollida. 

La individualització i apropament del servei als ciutadans i l’exercici de la responsabilitat compartida són de ben segur els elements clau que expliquen els excel·lents resultats, quantitatius i qualitatius, que han assolit la majoria de municipis que progressivament han anat adoptant aquest sistema. Així, l’índex de recollida selectiva dels municipis amb el model porta a porta és d’un 61,23%, mentre que l’índex dels municipis que no tenen aquest model és d’un 35,68%.

Les comarques amb millors dades

Segons les dades de generació de residus municipals a Catalunya que van presentar el passat juliol la Conselleria de Territori i Sostenibilitat i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), les comarques amb les millors dades de recollida selectiva de Catalunya són: Osona (61,66%), el Priorat (59,50%), el Pallars Sobirà (57,29%), la Terra Alta (55,14%) i el Moianès (55,14%). Cal destacar que a la comarca d’Osona, 19 municipis han aplicat el porta a porta, mentre que al Priorat en són 16. Al Pallars Sobirà gairebé tots els municipis tenen aquest sistema, 12 de 15. Al Moianès l’apliquen 5 (la meitat), mentre que els 12 municipis de la Terra Alta funcionen amb el sistema porta a porta. 

Totes aquestes comarques compten amb una notable implantació del sistema de recollida porta a porta i amb els índex de recollida selectiva que trobem en aquestes zones, es pot constatar l’èxit d’un dels sistemes de gestió més eficaços.

Principals focus d’actuació de l’ARC 

L ‘ARC també ha centrat els seus esforços a identificar els principals focus d’actuació en termes de residus per tal de millorar substancialment els índexs de recollida a nivell de Catalunya. La situació actual apunta que les polítiques de recollida han de posar el focus sobre tres grans fenòmens d’alt volum de generació de residus: 

• Recollida de la matèria orgànica: La Comissió Europea obliga els països de la UE a recollir selectivament els bio-residus a partir del 2023. És una de les fraccions que té més potencial de recollida. Actualment, solament es recull selectivament una tercera part del que s’estima que es genera a tot Catalunya.

• Plans específics adreçats als grans productors de residus: els hotels, els hospitals, els restaurants de menjar ràpid, els càmpings, etc. són punts d’alta generació de residus municipals per als quals cal aplicar un pla de gestió de residus específic el més efectiu possible. La recollida selectiva d’aquest gran volum de residus faria créixer enormement els índexs de recollida a nivell global.

• Posar el focus a les grans ciutats i a les àrees metropolitanes: Per tal d’incrementar substancialment el reciclatge cal continuar augmentant els hàbits de recollida selectiva a les grans ciutats (capitals de comarca i municipis de més de 50.000 habitants) i àrees metropolitanes. Les grans ciutats solen tenir uns índexs de recollida selectiva per sota dels objectius que marca Europa. Centrar les accions de millora de la recollida selectiva a les grans concentracions de població millorarà en gran mesura els percentatges de recollida selectiva i, en conseqüència, els del reciclatge.