L’Aderrafy té 39 anys i en fa 4 que deambula per Espanya fent feines mal pagades i subsistint com pot. Aquest no era el seu somni quan va sortir del Senegal i va travessar l’Estret de Gibraltar. Ara fa 15 dies que va arribar a Lleida per treballar a la campanya de la fruita. “Em pensava que arribaria i ja trobaria feina però no ha estat així”. La primera parada que va fer fou al servei d’acollida als temporers que la Paeria de Lleida i diverses entitats socials de la ciutat gestionen per oferir serveis de primera necessitat als temporers que arriben i encara no treballen o no poden fer-ho perquè no tenen papers. 

Allí se’ls ofereix un servei de dutxes, menjar, rober i consultes amb treballadors socials. Per dormir se’ls deriva a l’alberg gestionat per la fundació Jericó, on només hi ha 30 places destinades a aquestes persones i ja fa dies que estan plenes. Alguns d’aquests treballadors dormen al ras just al costat de l’alberg o en places del centre històric de Lleida.

L’entitat Papers per a Tothom denuncia que aquesta situació ja fa molts anys que es repeteix i que “el pla d’acollida als temporers és insuficient per donar resposta a totes les persones que arriben”. Tant des de Papers per a Tothom com des de la Crida per Lleida demanen “que es faci ja un alberg digne i amb places suficients per acollir aquest col·lectiu”. Consideren, a més, que el pla d’atenció social ha començat tard i ja està desbordat.

Centre d'acollida de temporers habilitat per la Paeria i entitats socials de Lleida. FOTO: Mònica Mombiela

Treballadors dormint al carrer

Per la seva banda, la Crida-CUP assegura que des de començaments de juny i fins al 14 de juliol hi ha a la ciutat de Lleida unes 70 persones en situació de sense llar dormint als carrers, segons fonts pròximes al pla d'atenció de la Paeria. La Crida ha constatat que són treballadors temporers de la campanya agrària de la fruita, amb contractes signats, en la majoria dels casos amb empreses de treball temporal i que no se'ls ha ofert allotjament. La formació ha comprovat que molts d'ells dormen al carrer davant l'alberg Jericó, a l'estació d'Autobusos, a l'estació de tren o als Camps Elisis de Lleida. També hi ha assentaments il·legals en diferents poblacions del Segrià com Corbins, la Granja d’Escarp i Alcarràs, entre d’altres.

Precisament el Síndic de Greuges ha visitat aquesta setmana alguns assentaments de treballadors del camp i manté oberta una actuació d'ofici per investigar la situació d’aquests assentaments denunciada recentment a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Les condicions en què es troben les persones que viuen als assentaments són ''extremadament precàries'' en matèria de seguretat, salubritat i higiene. 

Segons Ribó, l'Administració de la Generalitat i la Diputació de Lleida haurien d'assumir part de la responsabilitat d'aquesta situació, ''que no pot recaure únicament en les autoritats locals''. Tant pel que fa a la higiene i a la salubritat com a les mesures de seguretat, el Síndic denuncia que els assentaments comporten una greu vulneració de drets humans i contrasten amb les instal·lacions que s'han habilitat per als temporers que treballen amb un contracte tancat al país d'origen i gestionades per Unió de Pagesos.

Els sindicats agraris vetllen pels seus treballadors

A l’altre costat hi ha els pagesos que contracten aquests temporers per la campanya de la fruita. La majoria d’ells, explica Pere Roqué, president d’ASAJA vénen “contractats en origen i amb l’allotjament cobert”. “Molts venen amb una promesa de feina que moltes vegades no és real, o les condicions no són les que s’havien pactat”, explica Antonio Rodríguez, de la UGT. Aquest any Unió de Pagesos calcula que es necessitaran un 15% més de treballadors que l’any passat, quan van arribar als 24.000 a tota la província entre recol·lecció i transformació, a causa de la millora de la collita, com explica el coordinador del sindicat a les Terres de Lleida, Jaume Pedrós. 

Unió de Pagesos promou la contractació de treballadors en origen, que venen només a l’estiu, per evitar els problemes amb els temporers itinerants. “Ja fa molts anys que nosaltres treballem amb immigrants provinents de Colòmbia que coneixen la campanya de la fruita. Enguany hem recorregut a una borsa de persones provinents també de Colòmbia per fer front a l’augment de la demanda”, afirma Pedrós. La campanya es preveu molt bona i amb millors resultats que l’any passat “si una pedregada no ho engega tot a rodar”, afegeix.