El reciclatge a l'àrea metropolitana s'estanca i continua 15 punts per sota dels objectius de la UE pel 2025

Els índexs de reciclatge a la metròpoli de Barcelona continuen estancats i molt lluny de l'objectiu del 55% de recollida selectiva que marca la Unió Europea per al 2025. Segons dades de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentades aquest divendres, el 2023 es van recollir selectivament el 40% dels residus. Tot i que es tracta d'un nou rècord en els registres, és només un 0,7% més que el 2022.

A més, dels 36 municipis de l'AMB, només n'hi ha onze que assoleixen l'objectiu europeu, especialment els més petits que ja han implantat sistemes com el porta a porta o els contenidors intel·ligents. En aquest sentit, el conseller delegat d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López, apunta a un "relaxament" de la ciutadania des de l'any 2010. I insta la resta d'ajuntaments a implantar aquests sistemes de recollida individualitzats.

La ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més proper van generar l'any passat 1,5 milions de tones de residus, l'equivalent a 444,3 quilos anuals per habitant. Aquesta xifra s'ha reduït un 10% des de l'any 2010, però se n'ha estancat el reciclatge. En aquest any es va arribar a un "pic" de separació de residus, amb un aleshores històric 37,2%. Des de llavors, la tendència va a ser a la baixa i no es van assolir xifres similars fins a l'any 2019. Els darrers anys, les millores han estat molt "lleus" per un "relaxament" de la ciutadania.

La xifra queda lluny del 55% que marquen les normatives ambientals europees per al 2025. De cara al 2035, l'exigència comunitària és arribar al 65%. En clau catalana, el PRECAT20 marcava com a objectiu assolir un 60% de recollida selectiva bruta dels residus municipals per a l'any 2020, mentre que a escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu superar el 55 % de reciclatge el 2025.

López explica que mentre hi ha una conscienciació molt alta pel que fa al vidre i el paper i cartó, amb índexs de reciclatge del 69,3% i el 45%, respectivament, només se separa correctament el 35,1% de la matèria orgànica i un 40,1% dels envasos. En aquest sentit, destaca la "paradoxa" que actualment s'aconsegueix recuperar més envasos des del tractament dels ecoparcs que no pas amb els que la ciutadania diposita directament al contenidor groc.

Les dades per municipis

Només onze dels 36 ajuntaments de l'AMB complirien amb els objectius europeus, amb dades superiors al 55% de recollida selectiva. Són especialment municipis petits com Tiana (79,3%), Santa Coloma de Cervelló (76,5%) o Corbera de Llobregat (71,6%). A la franja baixa hi ha grans ciutats de la metròpoli com Badalona (30,6%), Hospitalet de Llobregat (28,5%) o Santa Coloma de Gramenet (27%). Entre els municipis més propers a arribar al llindar europeu del 55% hi ha Pallejà (53,4%), la Palma de Cervelló (50,6%), Montgat (50,3%) i Sant Cugat del Vallès (50%).

Estalvi mediambiental i econòmic

Segons l'AMB, si els municipis apostessin per sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost de tractament de residus podria arribar a baixar uns 20 milions el 2025. El motiu és l'elevada despesa que actualment suposa gestionar l'abocament incontrolat o la incineració. La separació de residus també té un impacte directe en els impostos que paga la ciutadania, ja que l'índex de reciclatge modula l'import de la taxa metropolitana de tractament i disposició de residus.