La realitat desmenteix al TEDH: els migrants no poden creuar legalment la forntera de Melilla

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fer pública la setmana passada la sentència en la qual considera que els dos migrants subsaharians que van saltar la tanca de Melilla el 2014 i van ser retornats automàticament a través del reixat "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat" perquè "van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol".

Nombroses organitzacions, entre elles l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), han expressat la seva preocupació davant aquesta sentència del Tribunal d'Estrasburg que avala les devolucions en calent i que no ha reparat en la impossibilitat per als subsaharians d'acostar-se si volen als punts fronterers. Público ha reconstruït sobre el terreny l'itinerari que una persona migrant hauria de recórrer per arribar a l'Oficina d'Asil i Refugi en el pas fronterer entre el Marroc i Melilla i fer efectiva la sol·licitud de protecció internacional de manera regular.

Tot comença al control del lloc fronterer marroquí a Beni Enzar, que posa fi a una avinguda de voreres aixecades i carretera mal asfaltada amb fins a vuit carrils per a vehicles. Els quatre dedicats a l'entrada a la duana cap a Melilla acostumen a estar en permanent espera per la quantitat de cotxes que s'acumulen amb la intenció d'entrar a la ciutat autònoma.

Aquells que volen accedir a peu han de fer-ho per la porta lateral dreta després de deixar enrere una sèrie de cafeteries on els clients estan pendents dels forasters. Ja en l'accés al control fronterer, un gendarme separa a homes i dones en dues files per evitar qualsevol mena d'assetjament i comprova d'un cop d'ull ràpid que passaports i documents d'identitat estiguin en regla.

El racisme, primer checkpoint

El que sembla un mer tràmit rutinari es complica per a un subsaharià. "A Melilla tothom sap la situació de la frontera: si ets negre, no entres; si ets blanc, pagues", així de taxatiu és el president de l'associació Pro Drets de la Infància (Prodein), José Palazón, per referir-se al racisme institucional que s'amaga després de la sentència del TEDH. "Mai veuràs a un blanc, sigui de Tunísia, Algèria o un altre país nord-africà saltar la tanca, només veuràs a negres en ella", afegeix.

Coincideix amb ell José Alonso Sánchez, portaveu de l'Associació Pro Drets Humans de Melilla (APDHM): "Ningú salta la tanca per entreteniment, esport o plaer. Els subsaharians no tenen una altra opció i s'arrisquen a saltar la triple tanca perquè la gendarmeria no els permet creuar el pas fronterer de Beni Enzar".

Totes dues organitzacions defineixen el racisme institucional com el primer escull al qual s'enfronten els subsaharians i que caracteritza l'actuació de la gendarmeria marroquina en frontera, ja que les persones procedents d'altres regions magrebines no es troben amb aquest rebuig "per presentar trets similars als marroquins" o paguen a una màfia per entrar a la ciutat autònoma amagats en cotxes o a través de les Chafarinas. "El preu ronda els 3.000 euros", diu Alonso.

Per aconseguir un visat temporal per entrar a Espanya de forma regular per un període de 90 dies cal demostrar la capacitat de pagar 95 euros al dia, això és 8.550 euros, segons es llegeix a la secció "Acreditació de Mitjans Econòmics" dels requisits d'entrada d'estrangers al país a la web el Ministeri de l'Interior.

En cas de superar aquest primer control, creuarien a continuació un passadís amb cancel·les blaves que recorren els 280 metres de terra de ningú, zona apàtrida de 40 metres d'ample en la qual els vehicles poden arribar a estar aturats hores. En principi, una vegada superada aquesta distància, podrien accedir al costat espanyol de la frontera per sol·licitar asil, però no és tan fàcil.

L'advocat especialitzat en protecció internacional i membre de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Melilla (ICAME) Antonio Zapata no sols considera que la decisió d'Estrasburg "protegeix l'Estat a costa dels Drets Humans", sinó que reitera que "les Oficines d'Asil són inaccessibles per als migrants subsaharians, és impossible que accedeixin pel paper actiu del Marroc respecte a la immigració".

En aquest corredor a terra de ningú, dones amb carros de compra buits i homes que demanen feina o caixes d'eines van a pas lleuger per aconseguir com més aviat millor els torns que els permetran deixar enrere el Marroc. Aquestes dues portes giratòries, amb capacitat per a una sola persona, estan custodiades per gendarmes que donen l'ordre de pas d'un en un. La de l'esquerra permet l'accés a Melilla a aquells que portin passaport i no procedeixin de cap país de l'espai Schengen. Per això s'amunteguin aquí desenes de marroquines que treballaran o a fer la compra a la ciutat autònoma. La de la dreta sol estar més buida, ja que dóna la benvinguda a espanyols i membres comunitaris.

Circuit d'obstacles

Els testimoniatges recollits per aquest diari coincideixen a destacar la tasca de la Gendarmeria marroquina a la frontera per evitar que migrants subsaharians entrin a Espanya. "Al cap i a la fi compleixen ordres, per alguna cosa Espanya paga al Marroc", apunta Palazón, en referència a l'externalització del control migratori.

A aquesta combinació de racisme i força exercida per la gendarmeria cal sumar les dificultats que posa el propi Estat espanyol per evitar que aquestes persones puguin sol·licitar protecció internacional. Se serveix de l'arquitectura. "L'Oficina d'Asil i Refugi està a l'altre costat de la frontera espanyola i per a accedir a ella abans has d'haver creuat de manera regular", comenta Alonso, que apunta a la seva impossibilitat a causa del filtre marroquí. "Com demanaran asil si no poden travessar la frontera?", critica el president de Prodein.

Precisament, el migrant aconseguirà travessar la frontera si el gendarme que custodia el torn no posa cap pega ni fa ús del seu poder de manera arbitrària. Tant el bloqueig marroquí com la ubicació de l'Oficina d'Asil i Refugi després del lloc fronterer espanyol a Beni Enzar contradiuen la decisió del Tribunal d'Estrasburg que considera que van ser els mateixos immigrants els que van optar per no utilitzar les entrades legals a Espanya.

El problema amb la localització de l'Oficina d'Asil i Refugi i Beni Enzar va més enllà de la seva posició després de la frontera. Ni tan sols es troba en el pas immediat del Marroc a Melilla que permetria als migrants sol·licitar asil tan aviat com trepitgessin sòl espanyol. Està instal·lada en direcció contrària, és a dir, a la sortida de Melilla i entrada al Marroc.

El portaveu d'APDHM el descriu: "Després de superar el control marroquí i accedir de forma regular pel control espanyol, cal sortir del lloc fronterer i tornar a entrar per dirigir-se a la sortida de la ciutat autònoma en direcció Marroc. Allà trobaran un barracó prefabricat. Això és l'Oficina d'Asil i Refugi. Tot són obstacles".

Així, amb el torn a l'esquena, un es troba amb agents de la Policia Nacional que verifiquen el passaport o el DNI, als qui podrà anunciar la intenció de sol·licitar asil. Feta aquesta petició, el trajecte segueix cap endavant acompanyat d'algun dels agents, passant de llarg les cabines de duanes i deixant enrere un aparcament. Un reixat metàl·lic posa fi al lloc fronterer. Davant, una rotonda i una avinguda amb un masteler en el qual oneja la bandera rojigualda i una multitud de comerciants, que exhibeixen els seus productes a les voreres més enllà dels seus locals, reben al nouvingut.

Asil a un barracó

En aquest punt, encara hauria de travessar el carrer cap a la seva esquerra fins arribar a la porta contrària del pas fronterer. El camí és idèntic al qual acaba de fer, però aquesta vegada en direcció contrària. La diferència és que abans d'arribar al torn per deixar Espanya, a la dreta trobarà un edifici que dóna pas a un barracó prefabricat amb el rètol "Protecció Internacional". Si pogués arribar fins aquí, seria traslladat al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), on esperarà un temps indeterminat fins que es resolgui la seva sol·licitud.

La Delegació del Govern a Melilla diu no saber quantes sol·licituds d'asil de subsaharians s'han registrat al pas fronterer de Beni Enzar. El Ministeri de l'Interior, en el seu últim informe sobre les Oficines d'Asil i Refugi (OAR), de 2018, no desglossa la nacionalitat ni el lloc en el qual es va realitzar la sol·licitud d'asil. Fa tres anys, els senadors Jon Iñarritu i María Isabel Mora van preguntar per aquestes xifres i el Govern espanyol va haver de confirmar que cap subsaharià havia pogut demanar asil en aquest punt.

La realitat xoca de cara amb els requisits d'Interior per facilitar un ingrés legal. "Es podrà autoritzar l'entrada a l'Estat espanyol dels estrangers que no reuneixin els requisits quan existeixin raons excepcionals d'índole humanitària, interès públic o compliment de compromisos adquirits per Espanya", diuen les condicions recollides en el seu web.

Per al president de Prodein, les traves administratives a consolats i ambaixades són part del problema que força a les persones sense suficients recursos econòmics a tractar d'accedir a la ciutat autònoma de manera irregular. La lliure circulació acaba supeditada al poder adquisitiu, una altra forma de rebuig. "No es vol al pobre i menys si és negre", conclou Palazón.