El rastre de les suposades comissions cobrades per Joan Carles I

En el 2004 es va llançar a l'Aràbia Saudita un megaprograma d'inversions públiques a 20 anys amb un pressupost astronòmic inicial de 267.000 milions de dòlars, destinat a reforçar les infraestructures del país (aigua, telecomunicacions, energia i electrificació i transport urbà i interurbà, entre altres). En el marc d'aquest programa es van licitar grans projectes com el Metro de Riad i l'AVE a la Meca, en els quals les empreses espanyoles eren candidates obligades, donada la seva experiència en aquesta mena d'infraestructures.

Després del llançament d'aquests programes, van florir els consultors que es van presentar a les empreses espanyoles interessades a participar, amb l'oferta d'acompanyar-les durant els processos de licitació i, en el seu cas, execució, aportant el seu coneixement i experiència al país en projectes similars. [El consultor no ha de confondre's amb "aconseguidor"; en la major part de les ocasions, la primera és una figura molt necessària per poder competir amb garanties en un concurs internacional i portar a bon port una obra en un país estrany].

Dues d'aquestes "consultores" que es van oferir a empreses espanyoles tenien com a cares visibles sengles rostres molt reconeguts internacionalment: d'una banda, Corinna Larsen (abans Corinna zu Sayn-Wittgenstein), examiga del rei emèrit i ara confident de José Manuel Villarejo i els seus amics; d'una altra, Shahpari Zanganeh, la tercera dona del ja mort traficant d'armes i amic del rei emèrit Adnan Khashoggi, que es presenta a si mateixa com a project developer (desenvolupadora de projectes, en català). En el cas d'aquesta última, s'han localitzat factures a Iberdrola que permeten deduir que, ja des del 2004, s'oferia a mantenir informades les empreses dels avanços en els programes i noves licitacions a canvi d'una mòdica quantitat mensual.

En paral·lel al programa esmentat d'inversions públiques, l'Aràbia Saudita buscava atreure inversió estrangera per diversificar la seva economia i obrir-se als mercats mundials. Per aquest motiu, a l'abril del 2000 va crear el Saudi Arabian General Investment Authority (SAGIA) i va impulsar el programa "10 x 10" pel període 2005-2010. A l'empara del SAGIA, i aprofitant una visita oficial dels aleshores reis Joan Carles i Sofía a l'Aràbia Saudita, acompanyats dels aleshores ministres d'Afers Estrangers  i d'Indústria Miguel Ángel Moratinos i José Montilla, respectivament, es va impulsar un fons privat en el qual participarien empreses espanyoles i saudites per invertir en projectes d'infraestructures conjuntament.

21 milions espanyols, evaporats

Tal com ho explica la periodista Ana Romero al seu llibre Final de Partida (2015), és en aquest viatge oficial dels reis a l'Aràbia Saudita, realitzat entre els dies 8 i 10 d'abril del 2006, i en el qual participen Corinna Larsen i Shahpari Zanganeh, en què es gesta el Saudi Spanish Infraestructure Authority (SSIF) o Fondo Hispano-Saudí de Infraestructuras, la signatura pública del qual va tenir lloc el juny del 2007 a Madrid, en presència de l'aleshores rei Abdulá, i que es va constituir formalment el desembre d'aquest mateix any.

Es tractava d'un teòric vehicle d'inversió privada que hauria d'estar contituït per empreses espanyoles i saudites i haver nascut amb una dotació inicial de 5.000 milions d'euros, encara que en el moment de la signatura de l'acord la dotació ja s'havia rebaixat a 1.000 milions, i acabaria essent finalment de 21 milions de dòlars. El seu objectiu era promoure tot tipus de projectes d'infraestructures a l'Aràbia Saudita i altres països de l'Orient Pròxim i el Nord d'Àfrica sota influència saudita.

Tot va quedar en res, excepte per a les empreses contractades per gestionar el fons des del punt de vista administratiu i tècnic, que van ser les que es van quedar en concepte d'honoraris de gestió (management fees) amb els 21 milions de dòlars que van posar 14 empreses espanyoles (veure imatge), a canvi aparentment de res, ja que no es va invertir en cap projecte i les empreses àrabs no van aportar al final.

Els diners aportats per les empreses espanyoles van anar a parar a l'administradora anglesa de fons Cheney Capital, en concepte d' "honoraris de gestió" i d'una altra companyia, Energy & Infraestructure GP Limited, que prestava al fons "assessorament tècnic" per identificar i "estudiar" projectes. No pocs van vincular aquestes dues empreses amb Corinna Larsen, com assenyala també Ana Romero en el seu llibre. El fons, mort gairebé des de l'inici, es va liquidar en el 2010. Cap empresa espanyola va reclamar el retorn dels seus diners.

Sobre la destinació dels diners aportats i del sentir d'alguna empresa contribuent, és il·lustratiu el correu que al febrer del 2009 el director de negoci de Caja Madrid envia disgustat a l'aleshores president de l'entitat, Miguel Blesa, resumint el que havia parlat amb la Secretaria d'Estat sobre el Fondo hispano-saudita: "Els gestors del fons només es dediquen a cobrar, però no hi ha projectes, ni hi ha transparència".

El fons ocupa una part de la suposadament espontània conversa de José Manuel Villarejo amb Corinna Larsen i l'expresident de Telefónica Juan Villalonga (la dona del qual va ser fotògrafa de Larsen) que té lloc a mitjans del 2015 i que el primer enregistra curosament. L'examiga del rei emèrit insisteix en què la idea del fons no va partir d'ella, sinó de Moratinos. Ella afirma estar treballant en el "projecte d'un tren" (train project), però que no era l'AVE, (probablement es tracta del Metro de Riad, del qual tres línies es van adjudicar a l'agost del 2012 al grup liderat per FCC), i que com que ja hi era allà, li van demanar que s'encarregués del set up (posar-ho en marxa).

Juan Villalonga: ¿Se puede quedar con la de la contraoferta?

José Manuel Villarejo: Síiiii.

J.V.: Lee la calle.

J.M.V.: Léelo.

Corinna Larsen: Yeah, I read it. It is interesting, because what is saying is the Saudi Spanish Infraestructures Fund was my idea. But I said to reflot spanish companies should run properly and, in reality, this fund was leveraged by the two goverments. It is Moratinos who come up with the idea. Not me. Moratinos came up with this idea on a state visit. ["Sí, ho llegeixo. És interessant perquè el que diu és que el fons era idea meva. Però vaig dir que reflotar les empreses espanyoles hauria de funcionar correctament i, en realitat, aquest fons va ser palanquejat pels dos governs. És Moratinos qui va tenir la idea. No jo. A Moratinos se li va ocórrer en una visita d'Estat"].

J.M.V.: Síii.

C.L.: None of us knew. We were trying to get a project . A train project, not this one. And instead they said to me "find the way to set it up". They are trying to get the look that I set up everything. ["Cap de nosaltres ho sabia. Intentàvem aconseguir un projecte. Un projecte ferroviari, no aquest. I, en canvi, em van dir: 'Troba la manera de posar-ho en marxa'. Intenten fer veure que jo ho vaig organitzar tot"].

Els 100 milions ingressats per la misteriosa Fundació Lucum, per a l'AVE a la Meca o per la Copa Amèrica?

D'acord amb el que va difondre l'equip legal i l'entorn de Corinna Larsen a diferents mitjans espanyols i estrangers, la fundació panamenya Lucum, el primer beneficiari de la qual identifiquen (sense mostrar suport documental) amb el rei emèrit, rep el 8 d'agost del 2008 en el seu compte del banc suís Mirabaud l'enorme quantitat de 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros al canvi en aquella data) en concepte de "donació de la Casa Reial Saudita", que en aquest mes i any encapçalava el mort rei Abdalá bin Abdulaziz al-Saud.

Quatre anys més tard, al juny del 2012, el compte suís i la Fundació Lucum es liquiden després de transferir el romanent (65 milions de dòlars o 46 milions d'euros) a un altre compte d'un banc de les Bahames, però de la qual és titular la també panamenya Solare Investors Corporation i beneficiària Corinna Larsen. Els advocats de Larsen han insistit que aquests milions rebuts de la Fundació Lucum el juny del 2012 són una donació del rei.

Diversos mitjans han intentat vincular aquests 100 milions de dòlars procedents de la Casa Reial saudita amb suposades comissions que el rei emèrit hauria reportat per les seves gestions per a l'adjudicació de l'AVE, però ni les dates ni les quantitats coincideixen, a priori, amb aquest milionari cobrament d'agost del  2008: el contracte de l'AVE no s'adjudica fins a l'octubre del 2011 i les "comissions" de les quals es parla són de l'ordre de 90 milions d'euros (i, a més, a repartir amb Shahpari Zanganeh). És més coherent que aquesta quantitat tingui a veure amb el patrocini que el rei emèrit demana per a un segon veler espanyol per participar a la Copa Amèrica, un projecte que impulsava el seu gendre Iñaki Urdangarin i que també revela Ana Romero en el seu llibre. Romero xifra la quantitat d'aquest patrocini en 100-115 milions de dòlars, i assenyala precisament el mes d'agost del 2008.

Així com Corinna Larsen reconeix la seva participació en la posada en marxa del Fondo Hispano-Saudita, en el cas de l'operació de l'AVE l'examiga del rei atribueix tot el treball i el cobrament d'honoraris a Shahpari Zanganeh, si bé en les seves converses amb Villarejo afirma que el rei volia que aquesta li cedís la meitat dels honoraris, cosa que la iraniana nega rotundament.

Juan Villalonga: La mujer de Khashoggi [Shahpari Zanganeh] fue la que firmó el contrato con OHL, ¿no?

Corinna Larsen: Sí. Para el tren.

J.V.: Para la comisión del tren de Alta Velocidad en Arabia Saudí.

C.L.: Es ella la que ha cobrado. OHL ha obligado a todas la sociedades españolas a pagarle a ella.

J.V.: Y ella se lo daba al...

C.L.: Sí. Y después Villar-Mir ha escrito por email al rey. [Rectifica mentre parla]. El rey me escribió por email que Villar-Mir ha sido [Sic] en su oficina diciéndole [Villar-Mir al rei emèrit]: "Oye, voy a ver si Zanganeh te paga una mitad de su comisión".

Precisament El Confidencial publica aquest dimarts que Zanganeh va cobrar menys de la meitat del suposadament pactat i que això el va portar a iniciar un procés d'"arbitratge" per reclamar la quantitat pendent, reforçant així la idea que li ho deuen i no ha cedit res a ningú. En declaracions a diversos mitjans, Zanganeh ha admès haver treballat pel consorci espanyol durant la fase d'ofertes i, després, en la contractació i relació amb subcontractistes, locals i gestió de cobraments. En suma, en funcions de project developer.

En altres moments de la seva conversa enregistrada, Villarejo i Villalonga tracten de vincular el cobrament dels honoraris de Zanganeh amb els 100 milions de dòlars ingressats per la Casa Reial saudita a l'agost del 2008 en el compte de la Fundació Lucum. Primer, equiparant les quantitats i introduint que els diners dels honoraris de Zanganeh ve dels "saudites".

Juan Villalonga: Yo paro para que nos vayamos entendiendo. Las empresas españolas le pagan 80 millones a la mujer de Khashoggi.

Corinna Larsen: It was a project of 7 billion euros. [Era un projecte de 7.000 milions d'euros (El 'billion' anglosaxó equival a mil milions)].

J.V.: 7.000 millones. 80 millones, la comisión. 80 millones las empresas españolas le pagan a la mujer de Khashoggi (que ha recorregut a un arbitratge perquè afirma que "li van deixar de pagar en el 2008" i que li falta la meitat).

José Manuel Villarejo: Yo creo que fueron 100 porque era el 1,5%.

C.L.: Yes, exactly, el 1,5%. Son 100. And from that, Villar-Mir said to the king: "Ok, I'm not going to pay you more money. Let me ask Khashoggi to give you". And I say to the king: "Are you completely crazy? You are going to get money from iranians? She is iranian [per Zanganeh]. Iran was under the list of countries not... The husband went to jail for arms dealing. You are going to take commisions for the spanish companies that have succeeded the train deal. You are paid by the government to represent the spanish industry. You can not take this money". And he got very angry with me: "Oh, you, you are such a german". ["Sí, exactament... I d'això, Villar-Mir li va dir al rei: 'Val, no et pagaré més diners. Deixa'm demanar-li a Khashoggi que et doni...'. I jo li dic al rei: 'Estàs completament boig? Rebràs diners d'iranians? Ella és iraniana. l'Iran es troba a la llista de països no... El marit va ser a la presó per tràfic d'armes. Cobraràs comissions per les empreses espanyoles que han tingut èxit en l'acord del tren. El Govern et paga per representar la indústria espanyola. No pots rebre aquests diners'. I ell es va enfadar molt amb mi: 'Oh, tu, tu ets tan alemanya...'"].

J.V.: Pero, ¿cómo le llegaba el dinero al rey en el esquema inicial?

C.L.: It has arrived, I think and I know when. [Ha arribat, crec, i sé quan].

J.V.: ¿A través de Villar-Mir?

C.L.: Yes. And with the saudis. [Sí. I amb els saudites].

I després, de seguit, sense solució de continuïtat, vinculant els 65 milions d'euros que Corinna Larsen rep procedents de la fundació Lucum quan aquesta es liquida en el 2012. Així, Larsen insisteix que ella no va tenir res a veure amb l'AVE, però que 'suddenly' (de sobte), el juny del 2012, es troba amb aquesta quantitat en el seu compte personal i que quan va preguntar al rei d'on surten aquests diners, ell li diu: "Dels saudites". Vilallonga interpreta en veu alta, en atenció a la gravadora de Villarejo, que el cobrament està vinculat a l'AVE. Una cosa improbable, ja que aquesta quantitat és el romanent dels 100 milions que els saudites injecten en la Fundació Lucum a l'agost del 2008; és a dir, tres anys abans que s'adjudiqui el contracte de l'AVE.

Corinna Larsen: So I’ve suddenly seen in 2012 on a bank account statement a big amount of money and I said to him [al rei Joan Carles]: "Where does this money come from?". And he says: "From Saudi". ["Llavors, de sobte, vaig veure en el 2012 a un estat de compte bancari una gran quantitat de diners i li vaig dir [al rei Joan Carles]: 'D'on venen aquests diners?'. I ell diu: "De l'Aràbia Saudita'"]

Juan Villalonga: From Saudi, ah. Que se lo mandaría Villar-Mir. [Interpretació de Villalonga].

C.L.: I don’t know who put it but it was Canonica who did it. Again is Canonica. ["No sé qui ho va posar, però va ser Canònica qui ho va fer. Una altra vegada és Canònica"]. (Dante Canónica és l'administrador de la Fundació Lucum i també de societats en les quals Corinna Larsen és beneficiària).

J.V.: Canónica.

C.L.: This is one thing. I have all of this. [Això és una cosa. Tinc tot això].

J.V.: Bueno está claro, oye. Tienes pequeñitas cosas y luego tienes bombas atómicas.

No té, doncs, molt de sentit que el motiu de la transferència que a l'agost del 2008 rep Lucum de la Casa Reial saudita per 100 milions de dòlars tingui el seu origen en comissions per un contracte que s'adjudica tres anys després i, a més, pel Govern que controla, que és el mateix que transfereix.

Larsen es lamenta diverses vegades davant Villarejo i Villalonga que "ells" la "van pressionar" perquè "retornés" els diners rebuts, però que no ho podia fer perquè hauria estat "blanquejar". No és descartable que, com que el projecte del segon barco per a la Copa Amèrica finalment no es va materialitzar (es va atribuir a problemes burocràtics/legals), se li demanés que retornés els diners a la Casa Reial saudita. En aquest cas, qui és realment el beneficiari de la Fundació Lucum?

Qui és el beneficiari(s) de la Fundació Lucum

De la Fundació Lucum no s'ha filtrat ni publicat suport documental que acrediti la identitat dels seus beneficiaris, a diferència del que ha passat amb l'abundant documentació filtrada i publicada de la Fundació Zagatka, controlada per Álvaro d'Orleans, cosí del rei, que sufragava amb ella una part de les seves despeses personals i viatges privats. La falta de documentació la va assenyalar  la Casa Reial en el comunicat amb el qual el rei Felip VI renunciava amb un subterfugi a l'herència del seu pare, quan l'escrit va fer esment a les "cartes avís" enviades per l'equip legal londinenc de Corinna Larsen, que a Espanya lidera l'exmagistrat José Antonio Choclán.

Si entenem que beneficiari és la persona que rep els diners que entren en els comptes, la veritat és que la major part dels fons que va rebre la fundació va sortir amb destinació a comptes o compra/reformes d'actius immobiliaris a nom de societats que tenen a Larsen com a beneficiària.

Així, encara que només sigui en la pràctica, sembla ella la primera beneficiària d'aquesta fundació i no el rei emèrit. A més del romanent dels 40 milions al juny del 2012, El País publicava aquest dimarts per segona vegada, citant el procediment a Suïssa que investiga els moviments d'aquesta fundació, que Lucum va transferir a l'examiga del rei 1,7 milions entre octubre del 2011 i gener del 2012, i gairebé dos només en el 2009 que Larsen explicava com a "préstecs que va retornar en el 2010" i la resta com a "donacions del rei".

Però és que, a més, Larsen sempre descriu, en les converses que Villarejo va gravar, que els diners que rep és via "trust". Un trust no és una societat ni una signatura amb forma de fundació; un trust és un acte jurídic i ve a ser, en paraules clares, una "carta d'instruccions" que l'amo de la societat, dels diners i dels actius dóna al seu gerent sobre qui, quan i com ha de rebre'ls i gaudir-los. En altres paraules, la societat, els actius i els diners poden estar a nom de l'emèrit, però la beneficiària pot ser Corinna Larsen o qualsevol altra persona.

Els "petits xantatges"

També és il·lustratiu el moment en el qual Villarejo, amb l'ajuda del seu soci de negocis Villalonga, decideix una aproximació a Corinna Larsen, gravadora en mà. Això passa després de tres fets significatius: el primer, que Público nomenés a Villarejo en portada per primera vegada en la història periodística; el segon, que El País fes un desplegament de les empreses que en aquest moment el comissari tenia a nom seu o el de membres de la seva família; i el tercer, que el jutge que instruïa el cas Nicolás, Arturo Zamarriego, donés un cop de puny a sobre de la taula després del cessament de Marcelino Martín-Blas per part d'Eugenio Pino, i conformés una comissió judicial formada per vuit policies honestos blindada de les ingerències dels seus superiors tant de carrera (policies) com polítics, inclòs el secretari d'Estat Francisco Martínez i el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.

Després d'això, Villarejo pren la iniciativa i viatja a Londres a veure a la seva "princesa", Corinna Larsen, per construir a partir del que ella li digui, i amb l'enregistrament de la conversa, que ell creu que serà una barrera infranquejable que evitarà la seva detenció i la dels seus companys d'aventures o de "petits xatantges", com ell mateix els va denominar.