Punt de partida, bri d’esperança o primera pedra del camí. Són algunes de les expressions que utilitzen els ramaders per definir i interpretar els primers acords entre les cooperatives i les indústries lleteres per abonar un preu just als ramaders de forma que, com a mínim, aquests cobreixin els costos de producció.

Després del crit d’auxili llançat a principis de l’estiu de 2021, en el qual els productors demanaven mesures per aturar la sagnia d’abandonaments de professionals, aquesta iniciativa s’ha acollit com un petit punt d’inflexió. De fet, la realitat estadística s’entesta a mostrar com, en només quatre anys, entre 2017 i 2021, la xifra d’explotacions lleteres a Catalunya ha baixat un 21,8%, passant de les 542 a només 424. Aquesta constatació de l’Observatori Sectorial de la Llet, unida a les reivindicacions per la millora del funcionament de la Llei de la Cadena Alimentària, són la llavor que sembla que ara comença a germinar.

Posar a la venda 20.000 litres setmanals de llet a un preu de 41,5 cèntims per litre. És l’acord al qual van arribar a mitjans de febrer passat la cooperativa Vaquers Plana de Vic i la cadena de supermercats catalana Bon Preu. Els ramaders rebran 41,5 cèntims per litre, i no 34, que fins ara el valor habitual, malgrat que el cost de producció era de 37 cèntims per litre.

Comercialitzada amb el nom Terra i Tast, costa 99 cèntims el litre, un preu un 50% més car que la llet de la marca blanca de Bonpreu, però semblant al d'altres que el consumidor pot trobar a la mateixa cadena. El director d’operacions de Bon Preu, Joan Sabartés, assegura que "estaríem encantats de no vendre llet a 66 cèntims i que tothom comprés aquesta llet", però argumenta que la cadena posa a l'abast del consumidor "tots els productes que oferim en el mercat" i que "el consumidor escull".

El segon dels acords entre la indústria i els representants dels ramaders va ser el que van formalitzar a principis d’aquest març la cooperativa Lletera de Campllong (Gironès) amb la cadena alemanya de supermercats Lidl. Aquesta es va comprometre a comprar el litre de llet a 40 cèntims, gairebé tres per sobre del cost de producció. Inicialment, la previsió és comercialitzar 150.000 ampolles mensuals. La llet, que es vendrà sota el paraigua de la marca Campllong, es trobarà al lineal a un preu de 85 cèntims i incorporarà un segell identificatiu pel consumidor que li indicarà que es tracta d’un producte de proximitat.

Contractes per necessitat

Un dels actors que es troba darrere de la llarga reivindicació per un preu just de la llet pels ramaders és la Cooperativa Vaquers Plana de Vic. El seu director general, Daniel Bassas, valora positivament la iniciativa. "La previsió de 12.000 ampolles mensuals la vam complir en una setmana i hem anat trencant els estocs". Per Terra i Tast, els ramaders perceben més de 40 cèntims, gairebé cinc més que fa un any.

Ara la incertesa dels productors es genera amb la renovació dels contractes amb les indústries. Molts d’ells finalitzen l’1 d’abril. Abans es prorrogaven anualment. Ara, la volatilitat del preu de les matèries primeres per la invasió de Rússia sobre Ucraïna- el principal importador de cereal europeu-, fan que aquestes revisions es plantegin trimestralment o fins i tot mensualment.

"En un moment en què en el context global falta llet, tenim l’oportunitat d’actualitzar els preus que rebem, ja que amb l’encariment dels inputs energètics, el cost de producció ja supera els 41 cèntims per litre", indica Bassas. També denuncia que, igual que va succeir el 2008, quan es va produir una bombolla amb el cereal per l’auge del biodièsel, determinats agents "practiquen l’especulació i l’oportunisme amb la llet".

Tot i l’aparent millora del sector, el director general de la cooperativa recorda que cada vegada hi ha menys explotacions (els animals es concentren en menys mans) i que en només nou mesos han plegat tres socis de l’entitat amb les dificultats que comporta assumir el deute que arrosseguen. Això sí, matisa que si la indústria s’ha avingut a signar aquests contractes és per necessitat davant la manca generalitzada de llet al mercat.

La consciència del consumidor

La unió dels ramaders davant la indústria i la distribució és la que fa la força. És el missatge que vol transmetre Imma Puigcorbé, ramadera i veterinària que gestiona l’explotació lletera Mas el Lladré, a les Llosses (Ripollès). Puigcorbé, a través d’una barreja de pedagogia i reivindicació, s’ha convertit en una de les figures que més ha lluitat des del sector primari per assolir un preu digne pels productors. Tot i que admet que els acords amb Bon Preu i Lidl només representen un 5% del volum total de llet que es recull a Catalunya, considera que els dos supermercats compten amb una quota de mercat important i és una forma d’apropar-se a un segment de compradors. "Tenim una possibilitat molt bona de conscienciar els consumidors".

Per a Puigcorbé, tenint en compte que el consum de llet per persona i any a Catalunya se situa en uns 60 litres, l’increment del preu que cobraran els ramaders únicament és una despesa afegida pel consumidor d’entre 20 i 25 euros a l’any. "D’aquests dos o tres cèntims afegits que ens donen als productors en depèn, en moltes ocasions, la supervivència de l’explotació". La ramadera dona suport a aquest tipus d’acords perquè "els contractes acaben sent una eina de pressió per reclamar un preu just".

Igual que Bassas, Puigcorbé coincideix a assenyalar la poca oferta de llet en l’àmbit global com un dels motius per explicar la millora de les cotitzacions que reben els ramaders. "Aquest dèficit ens afavoreix". A l’altra banda de la balança, l’escalada del valor de les matèries primeres tensa els costos, que s’han apujat fins als 41 o 42 cèntims, el que implica una renegociació a l’alça dels contractes amb la indústria. Imma Puigcorbé elogia la feina duta a terme pel sector lleter català, que ha millorat en aspectes com la genètica, l’eficiència, la qualitat o l’ajustament dels costos.

Els moviments que s’han produït en el sector lacti són inèdits en els darrers 30 anys. En aquest temps, sembla que la ramaderia bovina catalana s’ha mantingut en peus amb un equilibri precari en una combinació de passió vocacional per la feina i de pragmatisme per no poder abandonar l’activitat davant l’excés de deutes d’algunes explotacions. Ara, la creació d’una Interprofessional de la Llet i la posada en marxa de crèdits ramaders per alleugerir la seva situació financera són els reptes pendents per continuar avançant.