Judici al ProcésRajoy es desmarca de Santamaría i de Fiscalia i suavitza el relat sobre la "violència" al 'Procés'

"Mai va haver-hi res a parlar sobre el referèndum". L'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy ha comparegut aquest dimecres com a testimoni en el judici al Procés català, que acull la Sala Penal del Tribunal Suprem, per treure pit de la seva gestió i per assegurar que en els contactes que va tenir amb la Generalitat sempre va quedar clar als seus interlocutors que, mentre ell seguís en el càrrec, "no hi hauria referèndum per liquidar la sobirania nacional".

"Qui decideix el que és Espanya és el poble espanyol i no una comunitat autònoma, ni el Govern d'Espanya ni les Corts Generals", ha afirmat. No hi va haver "cap mediador", ni tan sols el lehendakari Íñigo Urkullu, a qui admet haver atès per tractar aquestes qüestions, i que també està citat a declarar com a testimoni, ni mai es va plantejar negociar sobre "ni el compliment de la llei, ni la Constitució, ni la sobirania nacional".

Rajoy, que en línies generals ha seguit a ulls clucs la línia marcada durant el matí per l'exvicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, s'ha desmarcat però de les seves tesis i de les que manté la Fiscalia, per suavitzar el relat sobre la suposada violència en el Procés que l'exnúmero dos del Govern comparteix amb el Ministeri Públic.

L'expresident ha evitat fer servir la paraula violència, que en cap moment va usar quan estava al capdavant de l'Executiu, per substituir-la per eufemismes, i no ha sabut concretar casos concrets d'episodis de violència. La culpa d'aquesta situació, com afirmava Santamaría, és, al seu parer, del Govern, encara que la seva línia sigui menys dura: "Si no s'hagués cridat a la gent a un referèndum il·legal i no s'haguessin pres decisions trencant la legalitat vigent, no haguéssim hagut de veure les lesions que van patir algunes persones i alguns membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat", ha apuntat.

També ha lamentat "moltíssim totes aquestes imatges", que no li "agraden", però h insistit a descarregar tota la responsabilitat a la Generalitat: "La responsabilitat dels dirigents polítics està en evitar que es produeixin esdeveniments com aquests", ha dit. La intervenció del magistrat president de la Sala Penal, Manuel Marchena, l'ha salvat d'afrontar una pregunta sobre si havia fet autocrítica sobre la seva gestió a Catalunya, que ell ha descrit com "prudent".

Així, davant preguntes del lletrat que representa els acusats Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, Rajoy ha assegurat no recordar "en aquest moment" cap situació de violència anterior a la protesta del 20 de setembre de 2017, davant la seu de la Conselleria d'Economia. "No recordo ni tinc aquí les dades", ha incidit, davant la insistència del lletrat.

De fet, s'ha referit a aquest episodi i als viscuts "davant nombrosos domicilis particulars" com una cosa "que no és certament edificant". "Evidentment no estem en una situació de normalitat, era una situació d'anormalitat impròpia d'una democràcia avançada. Jo els entenc a vostès, però això no es pot fer", ha apuntat.

Segons el seu relat, és "normal" que, en una "situació" com la de l'1-O, hi hagi "enfrontaments" i fins i tot hi va haver "voluntat" en "alguns casos concrets" perquè n'hi ha hagués: "La situació es veia a venir, i això ho sabien tots ". Es va sentir, ha dit, "seriosament preocupat" pels "assetjaments" a policies -sense concretar-, així com a alcaldes no independentistes, que tampoc ha estat capaç de concretar.

Davant aquests casos, ha afirmat, el Govern estatal va aplicar el 155, després d'enviar els dos requeriments de rigor al llavors president Carles Puigdemont, i després de constatar que era millor solució, ja que altres escenaris haurien suposat la supressió de drets fonamentals (declarar els estats d'alarma o excepció).

Ni sap, ni ha sabut mai res sobre operatius policials, ni en la seva etapa com a president del Govern ni anteriorment, com Ministre de l'Interior amb José María Aznar, ni tampoc sobre si es van malversar diners públics per pagar l'1-O. "És una cosa que no es pot descartar però que està fora de les meves responsabilitats, i caldrà provar-ho", ha dit, assenyalant el camí que només uns minuts després recorreria l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Tres exmembres d'un Govern compareixent com a testimonis en un mateix dia. I la segona compareixença de Rajoy com a testimoni davant un tribunal.

En la primera ocasió el cas l'afectava de ple, era el judici de la trama corrupta Gürtel, el mateix en què l'Audiència Nacional va restar credibilitat al seu testimoni. Encara vivia a La Moncloa, i res feia sospitar que la sentència que arribaria 11 mesos després suposaria el desterrament del seu Govern via moció de censura, precisament per la condemna com a partícip a títol lucratiu de la trama corrupta.