L’incendi a la nau del barri del Gorg de Badalona ha posat sobre la taula la situació de precarietat a què moltes persones migrades es veuen abocades a l’Estat. Lluny d’afectar només aquelles que estan en situació administrativa irregular, persones que porten anys vivint aquí i tenen papers també pateixen els efectes d’una estigmatització de la migració que impedeix accedir de forma normalitzada a drets bàsics com l’habitatge. L’origen d’aquesta precarietat estructural és una Llei d’estrangeria "discriminadora i racista" que estableix uns "condicionants molt difícils de superar", segons l’activista antiracista Sara Cuentas.

"No és casual, perquè és fruit del racisme institucional". Gemma Ferreón, coordinadora d’incidència política de SOS Racisme, parla sobre l’incendi a la nau de Badalona en què vivien 150 persones i on van morir-ne almenys quatre. Per a Ferreón, aquest "racisme d’estat" vulnerabilitza les persones migrades "en tots els aspectes".

L’empadronament és un d’ells. Aquest tràmit tan bàsic és fonamental per justificar els tres anys d’estada al país que permeten accedir al permís de residència, i també és la porta d’entrada a serveis bàsics com la sanitat. Tot i que, per llei, els ajuntaments l’han de facilitar a tothom qui visqui al municipi, a la pràctica, en alguns llocs és difícil accedir-hi si no es té un domicili fix, com és el cas de persones sense llar o que estan ocupant. "Si negues aquest padró, s’allarga la situació de precarietat", afirma Ferreón.

Sara Cuentas, periodista i feminista decolonial de la Red de Migración, Género y Desarrollo, apunta que el fet que municipis com Badalona no compleixin la normativa en aquest aspecte genera "un obstacle greu". "Hi ha un marc jurídic molt clar i és decisió de la pròpia Administració", afegeix Ferreón. L’advocat social Albert Parés puntualitza que, encara que a Badalona en teoria es permeti, "hi ha massa traves" i caldria "agilitzar la normativa".

Una qüestió de voluntat política

Facilitar l’empadronament és una situació que es pot aconseguir amb voluntat política, segons els entrevistats. Un exemple de bones pràctiques en aquest tema, segons SOS Racisme, és l’Ajuntament de Terrassa. El tinent d'alcaldia de Drets Socials d’aquest municipi, Noel Duque, explica que el 2019 hi havia 800 persones en llista d’espera per ser empadronades. Moltes d’elles no tenien domicili fix i això les feia "més difícils de regularitzar segons un sistema ja obsolet". Ampliant els equips d’inspecció i facilitant la gestió telefònica van rebaixar la llista fins a 200 i ara intenten posar el comptador a zero. "Hem fet un treball dur i en pro dels drets humans", destaca.

Més enllà d’aquesta actuació, el municipi egarenc ha dut a terme en l’últim mes una intervenció amb una quinzena de joves que vivien en una nau industrial abandonada i que han estat traslladats a pisos socials davant del risc d'esfondrament de l’edifici. Es tracta d’una intervenció puntual que no podrà arribar a les 150 persones que, segons el consistori, viuen en aquest tipus de naus. La majoria estan en situació irregular. "Intentem donar l’atenció que podem, però quan arribem al tema habitatge s’acaben els nostres recursos", explica Duque. "A nivell habitacional cap ajuntament té respostes", afegeix.

Sara Cuentas reitera que les persones que ocupen no ho fan perquè vulguin sinó "perquè no hi ha altra opció". El lloguer d’habitacions ha assolit uns preus que superen la capacitat de pagar de moltes famílies, i per accedir al lloguer social "trigues anys". Per tot plegat, "hi ha molta dificultat", especialment en l’habitatge.

No es tracta només d’un tema de papers. Cuentas destaca que "l’estigma de la migració" condiciona també a moltes persones en situació regularitzada tant per trobar feina com per llogar un pis. "Ets llegida com a estrangera i no hi ha confiança. Aquesta mirada estigmatitzadora està molt arrelada", apunta. Ferreón ho subscriu. "Hi ha tot un racisme darrere. Això fa que no puguin accedir a molts dels pisos en lloguer que hi ha i n’hagin de buscar d’altres, potser més precaris. L’Administració aquí tampoc actua", critica.

Pel que fa a l’habitatge social, a Terrassa actualment hi ha 70 persones en espera a la mesa habitacional, segons el consistori. "Però els ajuntaments no donem més de si", lamenta Duque. El tinent d’alcalde explica que han demanat una reunió amb la Generalitat, "que sembla que ha despertat arran del que ha passat a Badalona".

Problemes de confiança

Els serveis socials no arriben a tots els casos, en part per falta de recursos i també per "la priorització del capital i l’economia de mercat per sobre dels drets bàsics", rebla Ferreón. Però, a més, també hi ha persones que refusen les ajudes. És el cas d’alguns dels supervivents de l’incendi de Badalona, que van preferir no acollir-se a l’estada temporal en un alberg que els oferia l’ajuntament.

"Hi ha un problema de confiança en les institucions guanyat a pols", explica Ferreón. Duque hi coincideix i afirma que molts cops "les institucions fan por" per si l’entrada al circuit acaba derivant en l’expulsió pel fet de no tenir papers. "El treball social xoca amb el policial", lamenta el tinent d’alcalde. A Terrassa, el dia que els treballadors municipals van anar a buscar els joves per traslladar-los als pisos, la Policia Nacional s’hi va presentar i va detenir quatre dels nois per no tenir papers. "Llavors tot el treball social s’esfuma, i a més aconsegueixes que aquests xavals no confiïn en l’Administració", critica Duque. Gràcies a la pressió social i municipal van ser posats en llibertat en poques hores, però no és així en tots els casos.

L’incendi de Badalona ha posat el focus en una situació que està normalitzada en el dia a dia. "Les pròpies administracions són les que només quan aquests casos es fan mediàtics posen el focus en el racisme institucional i corren a fer solucions esporàdiques", conclou Ferreón.