Quins són els 7 riscos per a les empreses catalanes de cara el 2023, segons el Govern?

Un estudi elaborat per Acció, l'agència per a la competitivitat de l'empresa del Departament d'Empresa i Treball ha identificat els 7 riscos que hauran d'afrontar les empreses catalanes de cara l'any 2023, entre les quals destaquen les conseqüències de la guerra entre Rússia i Ucraïna, el dèficit tecnològic de la UE, les tensions geopolítiques entre els EUA i la Xina, les disrupcions associades a la possible manca de subministrament o l'emergència climàtica.

Segons el document del Govern, aquest conjunt d'amenaces poden impactar de "manera directa en la competitivitat les companyies". A continuació, us detallem els set riscos als quals s'hauran d'afrontar les empreses catalanes l'any 2023.

Les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Xina

El primer dels riscos que esmenta l'estudi té a veure amb les tensions geopolítiques entre els Estats Units i la Xina i un nou ordre més polaritzat que es traduirà en nous episodis de rivalitat comercial i tecnològic, ja que actualment el centre de gravetat geopolític es troba a Taiwan-Xina, primer productor mundial de semiconductors, els famosos microxips.  

La visita a Taiwan de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, el passat mes d'agost va avivar la rivalitat entre les dues potències mundials. Aquest moviment es va entendre com un desafiament emmarcat a l'estratègia d'hegemonia global de Washington, definida a la recent cimera de l'OTAN a Madrid.  

Trencament de les cadenes de valor global

En el marc de la guerra entre Rússia i Ucraïna, Acció creu que es pot intensificar el trencament de les cadenes de valor global i que s'interrompi el subministrament de cereals ucraïnesos. A tot això, cal sumar-li el tancament dels ports xinesos més importants per la política de covid zero. En aquest sentit, el Govern es refereix a la weaponització és a dir, utilitzar la geopolítica com a arma en el comerç mundial o evitar que altres països rivals es facin amb companyies estratègiques.

Aquest context, segons l'informe, obliga les empreses a diversificar o escurçar les seves cadenes de valor globals per fer-les més resilients i segures, relocalitzar unitats productives ja internacionalitzades o buscar nous proveïdors al país d'origen o propers.

L'emergència climàtica

Acció identifica l'emergència climàtica com el tercer risc per a les empreses catalanes. En el cas de Catalunya s'ha traduït en una disminució de la producció d'energia renovable per l'actual crisi hídrica o sequera per la falta de pluges així com l'afectació d'aquest fenomen en alguns cultuis, especialment de regadiu i de producció d'oliva.

De fet, fa només unes setmanes, l'Ajuntament de Barcelona va començar a aplicar mesures, activant la Fase d'Alerta del Protocol per situació de sequera. Això implica, pel que fa a l'abastament general, accions per tal d'assolir un estalvi mínim respecte el consum habitual. En concret, es busca la reducció del 5% en ús domiciliari, comercial, industrial i altres usos recreatius.

L'augment del preu del gas i la volatilitat del mercat

D'altra banda, el document cita el xoc energètic causat per l'augment de la demanda global amb la sortida de la crisi de la Covid-19 i les sancions imposades a Rússia o la volatilitat del mercat, juntament amb l'augment del preu del gas i la dificultat per substituir-lo. En aquest apartat, l'estudi fa referència al risc de greenflation, és a dir, haver de fer front a als preus dels minerals com el coure, el liti, el níquel, el cobalt o les terres rares per al desenvolupament de noves tecnologies energètiques.

Increment del preu dels aliments

També derivat de la guerra a Ucraïna i els fenòmens climàtics extrems dels darrers mesos, Acció cita el risc d'una agudització de la inseguretat alimentària. A Catalunya, no s'arribaria en una situació extrema però ja s'ha constatat un increment molt destacat del preu dels aliments al voltant d'un 20% de mitjana, tot i que amb pujades superiors al 40% i el 40% en el peix i la carn.

Com a conseqüència, el Govern espanyol ha aprovat noves mesures per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, entre les quals destaca la rebaixa del 4% al 0% de l'IVA per a tots els aliments de primera necessitat i del 10% al 5% per a l'oli i la pasta.

El dèficit tecnològic de la UE

En sisè lloc, Acció es refereix al desacoblament digital pel trasllat de la batalla geopolítica a la geotecnologia i la lluita pels semiconductors més avançats dels quals en depenen la intel·ligència artificial, el 5G o la computació quàntica.

Aquest risc se suma al dèficit tecnològic de la Unió Europea i la pèrdua de competitivitat, un fet que posa en joc entre 2 i 4 bilions d'euros a l'any de valor afegit empresarial a Europa si no s'aborden les mancances tecnològiques de continent.

La inflació

Per últim, el Govern alerta del perill d'estagflació i una crisi de deute mundial. Tot i que la inflació podria haver tocat sostre, els elevats preus es mantindrien a llarg termini junt amb una política monetària restrictiva a Europa i un enfortiment del dòlar respecte a al resta de divises mundials, en especial en productes de primera necessitat.

La persistència de la inflació i la pujada dels tipus d'interès per part dels bancs centrals pot provocar un augment del risc creditici i desestabilitzar el sistema financer, al qual cal sumar l'esclat de la bombolla de les criptomonedes. Aquesta situació pot provocar un possible escenari de recessió mundial, tot i que la crisi no impactarà per igual als diferents països: les previsions per al 2023 apunten que Europa serà la regió més afectada, mentre que els països emergents asiàtics ho seran en menor mesura.