Público
Público

En quins municipis catalans ha irromput Vox?

La formació d'extrema dreta ha aconseguit representació a les quatre capitals en aquestes eleccions municipals i ha sumat un total de 124 regidors, mentre que als comicis de 2019 només va obtenir-ne 3 i concentrats a Salt

El candidat de Vox a l'alcaldia de Barcelona, Gonzalo de Oro, s'abraça amb el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga.
El candidat de Vox a l'alcaldia de Barcelona, Gonzalo de Oro, s'abraça amb el líder del partit a Catalunya, Ignacio Garriga. Pol Solà / ACN

Més enllà de guanyadors i vençuts absoluts, les eleccions municipals d'aquest diumenge a Catalunya també ha deixat altres notícies rellevants pel present i futur polític. Una de les grans novetats ha estat la irrupció de l'extrema dreta: Vox ha entrat a 75 municipis, entre ells les 4 capitals, i ha sumat 124 regidors amb 150.653 vots (5,01%). Per això ens preguntem: on s'ha notat més aquest auge?

La formació d'extrema dreta creix de forma exponencial respecte als comicis del 2019, quan només va obtenir 3 regidors a Salt (Girona). La província que registra una entrada més alta d'edils de Vox és Barcelona, on als comicis del 2019 no va aconseguir cap regidor i aquest 28-M n'ha aconseguit 82.

A la capital, els 2 regidors i prop de 38.000 vots venen gràcies a resultats destacats en districtes com Nou Barris (8,7%) o Sarrià-Sant Gervari (7,5%), a la zona alta. Però també destaquen els resultats a Les Corts (6,3%).

El partit ha mantingut la seva presència a la província de Girona, amb l'augment en un regidor al consistori de Salt (de 3 a 4) i la irrupció a la capital (1 regidor i el 5,07% dels vots). També ha aconseguit entrar a les províncies de Tarragona i Lleida, a municipis com Salou (3 regidors i l'11,7 % de vot) i Lleida capital (2 regidors i el 7,56 %).

Destaquen els 23 regidors als municipis del Camp de Tarragona. A més de Reus i Salou, suma dos regidors a Cambrils, Vila-seca, El Vendrell, Calafell i Cunit. En canvi, a les Terres de l'Ebre no ha aconseguit cap representació en els consistoris.

La formació entra amb certa força en altres localitats importants de Catalunya. Per exemple a l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat amb més població, ha sumat 3 regidors (10,27% dels vots) i és la quarta força. A Terrassa, tercera ciutat més poblada, és tercera força amb 3 llocs al plenari (10,49%).

Altres municipis ressenyables són Mataró (12,56%), on entra amb 4 regidors i és segona força (empatada amb ERC), o Santa Coloma de Gramenet, on ha sumat 2 regidors (6,62%). A Reus i Rubí arriba als 3 regidors (10,48% i 11% de suport, respectivament).

Pel que fa als percentatges més grans, destaca especialmen Salt, on ha arreplegat fins a 1.279 vots, el 16,75%. També destaquen municipis com Sentmenat (14,71% amb 590 vots) o el ja comentat Mataró (12,56% amb 5.664 vots).

En definitiva, Vox ha presentat candidatures en 133 ajuntaments a les eleccions municipals d'aquest 2023 i ha guanyat representació a la majoria dels municipis amb més habitants. Destacable que ha obtingut representació a les quatre qualitats catalanes: els 2 de Barcelona, 3 a Tarragona, 2 a Lleida i 1 a Girona.

Francisco Javier Gómez, cap de llista de Vox a Tarragona, amb Judit Gómez i Jaume Duque, els números 2 i 3, respectivament, celebrant amb cava els resultats electorals del 28-M
Francisco Javier Gómez, cap de llista de Vox a Tarragona, amb Judit Gómez i Jaume Duque, els números 2 i 3, respectivament, celebrant amb cava els resultats electorals del 28-M. Neus Bertola/Mar Rovira / ACN

Amb l'objectiu inicial de "recollir el vot de la dreta desencantada amb les polítiques del PP", Vox resumeix el projecte en la defensa de la unitat de l'Estat espanyol, s'autoqualifica com a "antítesi de l'autonomisme" i de l'independentisme català. L'eix nacional no és l'únic vector del seu discurs: vincular immigració il·legal amb delinqüència és una altra de les seves cartes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?