Quins han estat els llibres en català més venuts després de les vacances d'estiu?

Com cada mes, un informe del Gremi d'Editors de Catalunya -elaborat per la plataforma digital LibriData- enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies. Durant el setembre, un dels títols més sol·licitats va ser la novel·la Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez Sirvent, que ha guanyat el tretzè Premi L'Illa dels Llibres que s'atorga per votació popular. També destaca A les dues seran les tres, de Sergi Pàmies, o Estimada gris, de Silvia Soler. 

Repassem quins han estat els llibres més venuts després de les vacances d'estiu i l'inici del curs 2023/2024. 

'A les dues seran les tres'

Són deu els contes que Sergi Pàmies inclou al seu nou llibre A les dues seran les tres (Quaderns Crema), on la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta.

Són esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas —ja sigui endavant o enrere— del temps.

'Les calces al sol'

Un dels llibres de ficció més nombrats aquest estiu és sens dubte Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez, que ofereix una novel·la plena de to humorístic protagonitzada per Rita Racons, estudiant de psicologia que marxa als Estats Units a fer d'au-pair i que topa amb una família que espera que estigui a l'altura del que creuen que exigeixen les ments dels seus fills.

Són els Bookland, l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits de la família a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

'Estimada Gris'

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva. Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l'avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l'any 1939, com a exiliat d'un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on descobrirà paisatges, olors i una família que no sabia que tenia. I potser, també, la manera de tornar a ser feliç.

Aquest és l'argument de la nova novel·la de Sílvia Soler Estimada Gris (Univers), que ens transporta als paisatges que va pintar Salvador Dalí per parlar-nos sobre tot allò que ens fa ser qui som.

'A casa tenim un himne'

L'autora de Gina, Maria Climent, torna amb la nova novel·la A casa tenim un himne (L'Altra Editorial). La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen.

Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. 

'Morir sabent poques coses'

El músic Joan Enric Barceló, integrant dels Amics de les Arts, debuta a la literatura amb el llibre de contes Morir sabent poques coses (Periscopi), format per una desena de relats que ha definit com un "catàleg de veus i de dols" vertebrades al voltant del tema de la mort".

Els personatges d'aquests relats mostren el ventall d'emocions a les quals és capaç d'abocar-se l'ésser humà quan se sent contrariat i es col·loca, a vegades, en aquella fina línia que separa l'enteresa del ridícul. Joan Enric Barceló teixeix un univers comú d'una llibertat creativa sense límits, on la inversemblança i el patetisme conviuen amb la fatalitat i l'estranyesa. Aquests textos, afilats i perspicaços, mostren la gran capacitat de l'autor per observar el comportament humà en tota la seva complexitat.

'Biografia del foc'

¿Quines conseqüències tindran les nostres decisions? Biografia del foc (Proa) ens parla d'aquesta incertesa terrorífica i alhora plena de possibilitats. Per les seves pàgines hi desfilen herois de l'angoixa i esclaus de l'amor, mares moribundes, personatges que no saben on van ni com hi arribaran. Carlota Gurt ha creat un autèntic retaule de les relacions humanes, des de l'enamorament més fulgurant fins al ressentiment més agre. Hi trobarem allaus i vides calcinades, però també mons prodigiosos sorgits de la destrucció. Alternant entre la ironia i un to gairebé confessional, l’autora ens convida a entrar en el seu univers amb una prosa addictiva i una llengua vivíssima que atrapen el lector i no el deixen anar.

'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres'

Per quart mes consecutiu, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), d'Irene Solà, ha estat un dels llibres més venuts aquest agost. Després de l'èxit Canto jo i la mutanya balla, amb el que va guanyar un dels Premis de Literatura de la Unió Europea 2020 i el Premi Llibres Anagrama el 2019, l'escriptora explora "la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, realitat i fabulació" a la seva nova obra.

La història té lloc al mas Clavell, una casa habitada sobretot per dones, situada en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis. En aquesta casa, un grup de dones prepara una festa. Són la Joana, que"per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada; la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes; la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt, i la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa.

'Les urpes de l'àliga'

Lisbeth Salander, protagonista de Millennium, creada per l'autor suec Stieg Larsson, ha tornat a les llibreries en català amb la novel·la Les urpes de l'àliga (Columna), escrita per Karin Smirnoff. 

Hi ha múltiples interessos en joc al nord de Suècia: les multinacionals més poderoses, disfressant-ho d’ecologisme, volen aconseguir explotar les terres pràcticament deshabitades i riques en recursos naturals de la zona. La corrupció i el diner fàcil atrauen ràpidament els grups criminals més perillosos. Tant la Lisbeth Salander com en Mikael Blomkvist van cap allà per motius ben diferents: els serveis socials han informat la Salander que la seva neboda adolescent, la Svala, necessita un tutor legal perquè la seva mare ha desaparegut, i en Mikael hi va per assistir al casament de la seva filla amb un dels polítics més influents de la regió.

'Massa deutes mab les flors'

L'escriptora i editora Iolanda Batallé reprèn el seu "vincle" amb el Pirineu amb la novel·la Massa deutes mab les flors (Columna), una obra en què l'escriptora reconstrueix una història familiar. "Una dona en crisi s'instal·la en una casa a les muntanyes amb l'esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s'ajuden, i és així com serà acollida per una família després d'una vivència colpidora".