Què passaria si el Tribunal Constitucional (TC) suspèn per primer cop la tramitació d'una llei al Parlament espanyol? Establiria un precedent perillós? A escassos dies que es conegui el desenllaç, presumiblement després del ple del TC de dilluns, diversos juristes consultats per Público aporten la seva visió sobre l'escenari inèdit que s'ha dibuixat després de la presentació per part del PP d'un recurs d'empara en què demana mesures cautelaríssimes perquè el Constitucional suspengui la tramitació legislativa d'una reforma que afecta el mateix TC.

En primer lloc, si finalment el ple del TC decideix donar la raó al PP les conseqüències serien "molt greus", segons creu Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla. "Suposaria un precedent greu impedir la tramitació d'una llei encara no aprovada. Més greu encara és que uns magistrats amb el mandat caducat es neguin a admetre la incorporació dels seus substituts i vulguin impedir la seva pròpia substitució", sosté aquest jurista.

En aquest moment delicat, la qüestió clau és el fet que les dues esmenes que el PP ha recorregut i que demana al TC que se suspenguin precisament modifiquen la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) . Amb aquestes reformes, que ja han passat el filtre del Congrés, es desbloquejarà la renovació d'un terç de magistrats del TC, amb el mandat caducat des de fa sis mesos, i es propiciarà una majoria progressista al tribunal de garanties. I això és el que es vol evitar amb la petició inèdita d'un grup parlamentari al TC.

El PSOE no va demanar al TC que paralitzés la reforma del PP

Cal recordar que el mateix PP va fer servir en el passat la mateixa fórmula legislativa que ara denuncia davant el Constitucional. El PSOE, Unidas Podemos i els seus socis parlamentaris han emprat un sistema poc convencional, però ràpid, per tirar endavant les reformes de la LOPJ i la LOTC, a través d'una proposició de llei sense connexió a les seves matèries, com és la reforma del Codi Penal per modificar els delictes de sedició i de malversació.

El Govern d'Aznar va esmenar el 2003 la Llei d'Arbitratge per introduir un delicte nou, el de la convocatòria il·legal de consultes populars via referèndum. Aleshores els senadors socialistes no van demanar al TC que suspengués cautelarment la tramitació d'aquella llei, sinó que van plantejar un recurs d'empara un cop aprovada. El Constitucional va trigar vuit anys a resoldre, a favor dels socialistes: va sentenciar que va ser inconstitucional aquella tramitació perquè es va furtar els parlamentaris del seu dret a la participació política, en privar-se'ls del debat propi d'una iniciativa legislativa.

En aquest sentit, la jurista Eva Sáenz Royo, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Saragossa, creu que resoldre un recurs vuit anys després no té cap efecte. "És convertir la Constitució en una cosa merament declarativa. És un dels problemes del Tribunal Constitucional, que no té terminis per regirar. Un altre, que no és transparent i no se sap per què escomet primer l'estudi d'uns recursos en detriment dels altres, per exemple, el de la llei de l'avortament que fa 12 anys que està en un calaix".

Una funció legítima o il·legítima?

Per a aquesta jurista, és legítim que el TC paralitzi la tramitació parlamentària: "Els parlamentaris no poden fer el que vulguin. El que està fent el TC és controlar la constitucionalitat de la tramitació parlamentària; és una de les seves funcions, perquè la tramitació parlamentària està configurada constitucionalment per respectar la pluralitat política. La Constitució està per sobre del Parlament", recorda Sáenz Royo.

Per contra, el professor Fernando Oliván, que fa classes de Dret Constitucional a la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid, creu que "no estem davant el control de constitucionalitat propi del TC, sinó que s'avança, en un acte de prevenció, que excedeix la funció específica i aborda una funció legislativa".

"El president del TC s'hauria d'abstenir"

El que critica la jurista Sáenz Royo és que en aquesta ocasió, perquè és una reforma que afecta directament el TC i el seu president, Pedro González-Trevijano, que té el mandat caducat i haurà de sortir del tribunal quan s'aprovi la reforma, "el TC estigui actuant amb pressa, que és el que hauria de fer sempre i no només quan l'afecti l'assumpte", diu, i afegeix que "està fundada la recusació del president i de l'altre magistrat [Antonio Narváez] i s'haurien d'abstenir".

El Tribunal Constitucional està format en aquests moments per 11 magistrats, cinc progressistes i sis conservadors, que van perdre un membre fa mesos quan el magistrat Alfredo Montoya va renunciar per una malaltia. El Senat haurà de nomenar el substitut.

Impedir la majoria progressista al TC

Per a Joaquín Urías, el recurs del PP en recórrer al TC "s'està fent aparentment per influir en els que seran els propers magistrats del tribunal. Un tema sobre el qual el tribunal hauria d'exhibir la màxima neutralitat". Quan quedi definitivament aprovada la reforma de les lleis orgàniques del CGPJ i del TC, el tribunal de garanties quedarà conformat amb una majoria progressista, després de l'entrada dels magistrats nomenats pel Govern: Juan Carlos Campo, exministre de Justícia, i la catedràtica Laura Díez.

Els altres dos magistrats que ha de nomenar el CGPJ per completar la renovació podrien quedar designats aquesta mateixa setmana, després del ple del dia 20, en què, de moment, hi ha dos candidats oficials de cara a la votació, tots dos proposats pel bloc conservador: César Tolosa i Pablo Lucas (de sensibilitat una mica més progressista). Però encara no s'han tancat totes les candidatures, i segurament estarà a la terna el magistrat José Manuel Bandrés, vetat pels vocals conservadors.

Si el TC suspèn...

Si finalment el TC ordenés la suspensió de la tramitació parlamentària que ja es troba al Senat, "segurament instaria que els grups presentessin una proposició de llei per reformar aquestes lleis orgàniques, que és el camí correcte", diu la jurista Eva Sáenz Royo , professora a la Universitat de Saragossa.

Fernando Oliván considera que el PSOE, Unidas Podemos i la resta de grups que es vegin afectats en cas de suspensió podrien plantejar una batalla jurídica. "Si entenen que aquesta mesura cautelar excedeix les competències del TC, s'obre un escenari molt perillós per a la democràcia; seria la constatació d'un lawfare terrible. Es podria acabar anant fins i tot al jutjat de guàrdia".

Sáenz Royo creu que no s'arribaria tan lluny. "S'acataria la decisió del TC i ja està. No pot ser d'una altra manera. La Constitució està per sobre del Parlament", insisteix. "No ens oblidem de la funció del rei, que arbitra i modera el funcionament normal de les institucions públiques, segons la Constitució. Se'l podria obligar a prendre partit", manifesta Fernando Oliván.

I si no suspèn...

En cas que finalment no se suspengués la tramitació legislativa, "podria perfectament admetre a tràmit el recurs d'empara del PP, són coses diferents, i segurament acabarà declarant inconstitucional aquesta tramitació al cap dels anys", diu Eva Sáenz Royo.