Quins drets laborals hem perdut amb l'excusa de la crisi?

En els darrers anys, els treballadors han patit una àmplia retallada dels seus drets. Les reformes laborals del PSOE i del PP han deixat als empleats en una situació de major vulnerabilitat que la que tenien fa 15 anys, però quins han estat els principals drets que s'han perdut?

Reducció de la indemnització per acomiadament improcedent

Abans de la reforma laboral de l'any 2012, la indemnització per acomiadament improcedent era de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 42 mensualitats (per saber quin és el màxim d'indemnització que es pot aconseguir, o s'haurà de pagar, és necessari agafar el salari mensual i multiplicar-lo per les mensualitats). Ara, els treballadors acomiadats de manera improcedent reben una indemnització de 33 dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.

De moment, el nou Govern espanyol no té pensat pujar les indemnitzacions, ja que des del Ministeri de Treball han assegurat que es "prioritzarà endurir les condicions perquè les empreses no puguin trencar els contractes unilateralment".

Es dona més importància als convenis d'empresa que als col·lectius o de sector

Aquesta mesura consisteix a donar més importància al conveni que signi cada empresa amb els seus treballadors que a l'estipulat en conveni col·lectiu o de sector. D'aquesta forma les empreses poden reduir els drets i sous dels treballadors.

És important destacar que, si els treballadors i l'empresa no es posen d'acord, l'empresa pot triar posar el seu conveni per sobre del conveni de sector.

Eliminació de l'autorització administrativa per realitzar un ERE

Ja amb la reforma del PSOE, per realitzar un acomiadament col·lectiu només calia amb al·legar pèrdues o la previsió de tenir-les en el futur, però la reforma del PP va anar un pas més enllà.

Des de 2012 es va afegir com a possible causa per presentar un ERE "la disminució persistent de vendes o ingressos". A més, van eliminar la necessitat d'autorització administrativa, deixant la competència a la patronal.

Desvinculació salarial

La desvinculació és una mesura legal que permet als empresaris deixar d'aplicar el conveni col·lectiu en diversos aspectes com la jornada, els torns o el sistema retributiu.

Aquesta mesura ja la va deixar entreoberta la reforma de Zapatero, i el Partit Popular la va rematar l'any 2012. Què han de fer les empreses? Argumentar qüestions tècniques, organitzatives o econòmiques (en aquest últim punt n'hi ha prou amb argumentar descens d'ingressos ordinaris o vendes dos mesos consecutius).

Aquestes qüestions són relativament senzilles d'argumentar i amb elles es poden abaixar salaris i retirar plusos.

Eliminació dels salaris de tramitació

Una de les mesures que va passar més desapercebuda de la reforma laboral del PP va ser la suspensió dels salaris de tramitació. Els salaris de tramitació són els salaris que l'empresa havia d'abonar a un treballador en cas d'un acomiadament procedent fos declarat improcedent.

Per exemple, si una empresa acomiadava un empleat per causes organitzatives i el treballador acudia als tribunals per a denunciar que es tractava d'un acomiadament improcedent, aconseguint que el jutge li donés la raó, l'empresari havia de pagar els salaris que hagués hagut de percebre l'empleat en el cas d'haver seguit en l'empresa fins al dia de la sentència.

Acomiadament procedent per causes econòmiques

Amb la reforma laboral de l'any 2012 s'estableix que l'acomiadament pot ser procedent si l'empresa justifica pèrdues aconseguides o previstes o una caiguda de les vendes durant tres trimestres. Amb la reforma laboral es facilita l'acomiadament procedent per aquestos motius.

La jubilació

El Govern de Zapatero va dur a terme una gran reforma de les pensions l'any 2011, augmentant l'edat de jubilació de 65 fins a 67 de manera progressiva. També en aquesta reforma es va incrementar el nombre d'anys cotitzats que es tenen en compte per calcular la quantia de la pensió, dels últims 15 anys de vida laboral als últims 25 anys.

Llei mordassa com a manera d'atemorir a treballadors i ciutadans

La llei mordassa va aconseguir que es limités severament el dret a vaga, a manifestació i llibertat sindical, ja que s'imposaven multes per pertorbar l'ordre. Els sindicats sempre han estat molt crítics amb aquesta llei, ja que en sancionar a aquelles persones que feien vaga per reivindicar drets laborals se'ls podia sancionar.

Els joves també han perdut drets

El portaveu de RUGE (àrea jove d'UGT) ha explicat a Públic que la crisi econòmica també ha incentivat la pèrdua de drets dels joves. "La temporalitat i parcialitat dels contractes a gent jove també és una pèrdua de drets. Estem parlant que aquestes persones no han pogut independitzar-se ni desenvolupar-se com haurien. A més, la creació de diferents models de contracte per a jove (beques, pràctiques, formació…) ha aconseguit que aquests cobreixin feines estructurals per molt pocs diners", ha explicat.

Per part seva, el secretari de Política Sindical d'UGT, Gonzalo Pino, ha assegurat que és necessari la derogació completa de la reforma laboral per recuperar els drets dels treballadors. "A Espanya hi ha molts treballadors pobres i per això hi ha pobresa infantil, desnonaments... no podem derogar únicament els aspectes més lesius", ha assegurat.