Qui serà el pròxim alcalde de València?

Encara falten dos anys per als comicis municipals, però ja fa mesos que les maquinàries dels partits s’han posat en marxa per tal de tenir-ho tot a punt en unes eleccions que es preveuen molt ajustades i que, com el 1991, poden acabar sent claus en el futur polític de tot el País Valencià. Divendres mateix, el diari Las Provincias publicava una enquesta que preveu un empat tècnic entre els dos blocs –una volta el PP ja ha obert definitivament la porta a tot tipus de pactes amb Vox-, amb un regidor ballant entre el PP i Compromís que donaria la victòria a un o l’altre per molt pocs vots.

Per complir-se el supòsit d’aquest sondeig caldria, no soles que el PP i Vox absorbiren tot l’electorat de Ciudadanos, sinó que Compromís cedira també un escó. Una opció que contrasta amb el grau de satisfacció que les enquestes mostren amb la tasca realitzada pel valencianista Joan Ribó al capdavant de la ciutat. Fins i tot Las Provincias –la capçalera que li ha fet una oposició més dura- reconeix a l’enquesta que aconsegueix l’aprovat, tant en el camp de lideratge com en la valoració de la seua gestió. Per això, els estrategs de Compromís tenen molt clar que Ribó ha de repetir com a candidat. El problema? Que per les pròximes eleccions Ribó tindrà ja 75 anys. Un factor que pesa, i molt, malgrat que el seu estat de salut siga excel·lent.

"Si poguérem, l’embalsamaríem i el deixaríem allí per sempre", fan broma des de les files valencianistes. Un comentari, però, que deixa entreveure el problema de relleu que tenen a la capital. Una enquesta recent, publicada pel setmanari local El Periódico de Aquí, mostrava com els votants valencianistes preferien Ribó per sobre de qualsevol altra opció, amb gran diferència. Només Joan Baldoví –que no és de València-, Mónica Oltra o Pere Fuset apareixen amb alguns suports com a mínim resenyables.

Joan Baldoví, Mónica Oltra o Pere Fuset són els únics membres de Compromís que podrien mantenir l'alcaldia si Ribó no és candidat

El successor natural de Ribó seria Fuset, molt popular i amb fama de bon gestor, però per ara "inutilitzat" fins que no s’aclarisca quina és la seua responsabilitat en la mort d’un treballador durant el muntatge d’unes grades per uns concerts que havia contractat la seua regidoria. Des del seu entorn estan segurs que acabarà absolt, però també són conscients que no pot presentar-se amb el procés obert, i aquest no para d’eternitzar-se. La vista oral està prevista pel desembre del 2022. La resta d’opcions restarien moltes possibilitats als valencianistes de retenir l’alcaldia excepte una: Mónica Oltra. Aquesta, però, es nega a parlar del tema i assegura que vol continuar a la Generalitat.

Catalá més protegida

El PP sembla tenir més clar la seua candidata, sobretot després del canvi de direcció del partit a escala autonòmica. María José Catalá és una coneguda partidària de Carlos Mazón, el secretari general de facto del PPCV en espera que el produïsca el congrés. Però el relleu d’Isabel Bonig ha afegit un element nou de debat. I és que Catalá forma art de la mateixa generació que la candidata defenestrada i, de fet, va participar en els mateixos governs. No se li hauria d’aplicar el mateix criteri renovador? Per acabar de complicar-lo la vida, l’electorat popular prefereix Toni Cantó –que ara mateix es troba sense feina- que a Catalá, segons l’enquesta de El Periódico de Aquí citada anteriorment. La pregunta, doncs, pot ser incòmoda, però resulta d’allò més pertinent, i més després que l’operació Assut mostrara que la corrupció de l’era Rita Barberá encara pot esguitar.

Però qui genera més nervis en l’entorn popular és l’expresident valencià Francisco Camps. Autoproposat com a alcaldable del PP el gener passat, continua amb la seua campanya de forma totalment independent. La consigna oficial de la direcció del partit és ignorar l’expresident, però la sola menció del seu nom aconsegueix crispar qualsevol interlocutor. La gran por del PP, ara mateix, és que finalment Camps opte per a presentar-se com a independent i dividir profundament el vot de la dreta. Una opció que, els qui coneixen l’expresident, consideren seriosament. "Cal tenir en compte que la seua megalomania és incommensurable –explica un periodista que el va seguir de prop quan governava- i també per això el PP no el pot acontentar amb cap tipus de retir daurat".

L’altra opció és que Camps fitxe per Vox. Una possibilitat fins ara descartada però, a mesura que queda clar que el PP no el posarà de cap de llista, es poden observar algunes passes discretes d’aproximació de Camps cap a l’extrema dreta. Els d’Abascal no tindrien massa a perdre en l’operació. El seu candidat del 2019 és un desconegut advocat anomenat José Gosálbez, el paper del qual a l’oposició durant aquests anys ha estat més que discret, invisible. I les perspectives de creixement pel 2023 són més aviat modestes, però una figura coneguda popularment els podria donar una empenta.

Sandra Gómez no s’enlaira

La tercera candidata amb opcions és –o potser caldria dir era- la socialista Sandra Gómez. Jove, dinàmica i resolutiva, va començar la legislatura amb ganes de menjar-se l’electorat valencianista. Ha marcat un perfil clarament més esquerrà i feminista que el conjunt del seu partit –va ser un dels càrrecs més rellevants a parlar obertament de república. Però tot i això i la gran quantitat de recursos polítics i mediàtics invertits –en alguns mitjans locals va arribar a aparèixer més que el mateix Ribó-, les enquestes mostren que no acaba d’enlairar-se.

Simpatitzants socialistes reconeixen que amb Gómez "ho tenim difícil per recuperar l’alcaldia" que van perdre ara fa 30 anys, però insisteixen que "és una bona candidata". Veus que coneixen bé el partit socialista opinen que "no tenen res més, el PSOE ha renunciat a recuperar València" i, a més, "Gómez té un control orgànic del partit a la ciutat molt gran i no deixarà que la facen fora".

Pitjor ho tenen encara les altres dues formacions. Ciudadanos, malgrat la seua forta crisi en què tot apunta que podria perdre els sis regidors aconseguits el 2019, no hi ha cap senyal que Fernando Giner no torne a repetir com a cap de llista. "Si té alguna cosa, és que és un home fidel", diu algú que el coneix. Amb tot, el seu discurs obsessionat amb l’anticatalanisme i els carrils bici, el faria també un bon candidat d’Unió Valenciana. Si existira, és clar.

Els qui també ho tenen difícil per recuperar la representació perduda el 2019, són Podem. A banda de la crisi estatal del projecte, a escala valenciana, van patir un traumàtic canvi de direcció el passat gener i la formació està molt dividida i pràcticament desapareguda a València. Malgrat les veus que els animen a retirar-se i donar el seu suport a Ribó per assegurar-se que no es perden vots d’esquerres que poden ser cabdals, els morats tenen tota la intenció de presentar la metgessa Consuelo Poveda, totalment alineada amb el corrent pablista de l’actual direcció autonòmica.