A qui perjudica i a qui beneficia augmentar els anys per al càlcul de la pensió?

Ja fa temps que Espanya va obrir el debat sobre el seu sistema públic de pensions. El Govern estatal ha promès a la Unió Europea tenir una proposta sobre la taula per a finals d'aquest any. L'Executiu, els sindicats i la patronal fa mesos que dialoguen sobre l'assumpte.

José Luis Escrivá, ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, va llançar aquest passat dilluns la seva última proposta de reforma, que seria la tercera des del 2011. Ho va fer un dia abans de conèixer que les pensions pujaran el 2023 un 8,5% empeses per una inflació que, encara que s'ha moderat els últims quatre mesos, ha assolit cotes no vistes els últims 30 anys. Aquesta alça ha fet que molts es preguntin si el sistema és sostenible o no.

Quina és la proposta del Govern estatal per a la reforma?

El ministre Escrivá va plantejar dilluns passat als agents socials una extensió del temps de còmput per calcular la pensió. La proposta suposa elevar aquest període dels 25 anys actuals a 30. L'interessat podria descartar els dos pitjors anys de cotització dels 30 per al càlcul de la pensió.

El canvi del període de cotització "es realitzaria de manera progressiva" a partir de l'any 2027. Als treballadors i treballadores que es jubilin aquest any se'ls calcularà la pensió comptant amb els darrers 25 anys de carrera més cinc mesos dels que podran descartar els dos pitjors. Cada any que passi s'hi afegiran cinc mesos de còmput per calcular la quantia de la pensió i es podran descartar dos mesos més, i així successivament fins a arribar als 30 anys de còmput i els dos anys descartats el 2038.

Per què estendre el període de càlcul de la pensió?

El Govern espanyol sosté que la seva proposta també inclou una millora en el tractament de les anomenades "llacunes de cotització", les interrupcions de cotització al llarg de la vida laboral o aquells períodes en què es cotitza menys. L'Executiu addueix que això està pensat sobretot per a les dones i també per als homes la carrera de cotització dels quals s'hagi vist minorada després de tenir un fill, en línia amb el funcionament del complement de bretxa de gènere.

A qui beneficia i perjudica aquesta mesura?

El Govern calcula que la seva proposta beneficiarà aquells treballadors que tenen carreres desiguals, que no van de menys sou a més sou. Estima que són al voltant del 30% del total de cotitzants. Creu que en la resta dels treballadors tindrà "un efecte relativament neutre". La seva tesi és que ara ja es computen 25 anys per al càlcul i que la quantia de les pensions no se n'ha ressentit, encara que alguns experts assenyalen que les pensions ja han baixat un 5% amb el període dels 25 anys.

Però la mesura sí que sembla tenir efectes diferents segons la carrera laboral de cada persona treballadora. Per exemple, a una persona aturada al final de la seva vida laboral la mesura segurament el beneficiaria. Tot i això, a l'extrem oposat, molts economistes assenyalen que estendre el temps per calcular la pensió perjudicarà la majoria, sobretot aquells que tenen estabilitat laboral i el salari dels quals augmenta amb el pas dels anys. Dos de cada tres empleats solen tenir una nòmina millor al final de la seva vida laboral que al principi. El càlcul per a ells és simple: són més anys amb menys salari per calcular la pensió i, per tant, serà més difícil accedir a les pensions màximes.

L'economista Eduardo Garzón ho explica de manera senzilla al seu compte de Twitter: "Encara que aquesta mesura pogués perjudicar menys els que havien quedat aturats o en feines més mal pagades, perjudicaria molt el treballador que té estabilitat laboral i que va sempre augmentant la seva remuneració, perquè el nou càlcul contempla anys amb menys salari".

Pujar les cotitzacions dels sous més alts

Escrivà també ha plantejat augmentar la cotització dels salaris més elevats. El Govern proposa apujar la base màxima de cotització, que ara és de 4.139,40 euros al mes. Segons les estimacions de l'Executiu, en existir aquest límit, 35.000 milions d'euros en salaris dels treballadors més ben pagats no cotitzen per a les pensions. Escrivá planteja elevar un 30% la cotització dels sous més elevats i vincular l'evolució de la base màxima a l'IPC, així com un increment addicional anual d'1,154 punts entre el 2025 i el 2050. Aquest augment aniria acompanyat d'una millora de la pensió màxima.

La proposta suposa una "retallada de drets"?

La proposta d'Escrivá no ha agradat Yolanda Díaz, la ministra de Treball, que l'ha qualificada de "retallada de drets". Els sindicats coincideixen amb Díaz. Pepe Álvarez, secretari general d'UGT, va ser meridianament clar quan li van preguntar sobre això: "Escrivá s'ha tornat a equivocar. Aquest és un debat que, des del nostre punt de vista, no cal abordar avui". Álvarez argumenta que "estem en l'últim any" d'entrada en vigor de la mesura que va elevar el període de còmput de la pensió dels 15 als 25 anys –es va fer a la reforma del 2011 i també de forma progressiva– i "no sabem els efectes pràctics sobre el sistema".

Unidas Podemos també ha mostrat la seva oposició a la proposta d'Escrivá en considerar que estendre el període de còmput per calcular-lo retallaria algunes prestacions dels pensionistes, a més d'endurir l'accés a una pensió.

Les pensions continuaran pujant d'acord amb l'IPC?

La resposta és ràpida: sí. Està estipulat per llei després que a finals de l'any passat s'aprovés la norma. Les pensions continuaran augmentant d'acord amb l'evolució de l'índex de preus de consum (IPC), garantint així el poder adquisitiu dels pensionistes.

Què és el mecanisme d'equitat intergeneracional?

Per finançar, en part, aquestes pujades de les pensions, el proper 1 de gener de 2023 entrarà en vigor el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) que haurà de ser abonat per tots els treballadors que estiguin donats d'alta a la Seguretat Social i que afectarà més de 20 milions d'espanyols aquest any vinent. Aquesta aportació serà de 0,6 punts percentuals de la cotització per contingències comunes, i estarà repartida entre l'empresa i el treballador "amb la mateixa distribució que a les cotitzacions socials". Els empresaris pagaran un 0,5% i els treballadors pagaran el 0,1% restant. La mesura estarà en vigor almenys 10 anys.

Una reforma amb aspecte de tirar endavant

Tots els partits a l'esquerra del PSOE critiquen la manca de diàleg del Govern i critiquen que aquesta proposta es faci pública a l'esquena dels agents socials. Fins i tot la patronal veu "molt difícil" l'acord. Tot i això, la mesura té aspecte de tirar endavant: el Govern té pressa per tirar la reforma endavant –s'ha compromès amb la Unió Europea a fer-ho abans que s'acabi aquest any– i el ministre Escrivà ja ha anticipat que tot "apunta" al fet que la fórmula triada serà el reial decret llei.