Jordi de la Fuente és el número dos de la candidatura de Vox a les eleccions municipals de diumenge a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). Com passa en altres llistes arreu, es tracta d'un candidat amb un passat i un historial qüestionat per molts. En aquest cas, el d'un "militant ultra" que té opcions de ser regidor.

L'actual vicesecretari d'Organització del partit té "un llarg historial ultra en l'àmbit neonazi o nacional revolucionari", segons alerta al seu bloc el periodista expert en extrema dreta Xavier Rius i Sant. La informació detalla que, fins al moment, precisament el seu passat havia frenat que anés en una llista electoral de Vox, amb opcions d'obtenir un càrrec públic.

I és que aquest assessor del secretari general de Vox, Ignacio Garriga, podria ser elegit regidor de Sant Adrià en les pròximes eleccions. El partit d'extrema dreta va ser tercera força a la ciutat a les eleccions al Parlament de 2021, sumant el 12,08% dels vots emesos en els comicis. Un resultat que, de repetir-se diumenge, li garantiria un lloc al ple municipal. 

L'individu va ser candidat a la presidència de la Generalitat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 pel neonazi Movimiento Social Republicano (MSR), partit negacionista de l'Holocaust que es va dissoldre l'any 2018. De la Fuente també va formar part de Plataforma per Catalunya (PxC), el partit d'extrema dreta català que es va dissoldre l'any 2019, recomanant als militants incorporar-se a Vox.

Va ser imputat per l'atac al centre de menors no acompanyats del Masnou (Maresme) del juliol de 2019, pel qual la Fiscalia va demanar dos anys i dos mesos de presó. També se l'ha investigat per l'agressió a una activista de la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme durant un míting electoral a Nou Barris, a Barcelona.

Ja l'any 2009 fou detingut, acusat de fer una pintada a la sinagoga del barri de Les Corts de Barcelona, considerada com negacionista de l'Holocaust. I havia liderat algunes manifestacions contra mesquites.

Segons indica Rius al seu bloc, és "un dels màxims representants a Espanya de la ultradreta nacional-bolxevic". Detalla que va ser el prologuista de l'edició en castellà dels llibres de l'ultra rus Alexander Duguin.