Queralt Lahoz arriba contenta però sense haver dormit gaire. Ahir es va liar en un concert a Sant Boi de Llobregat i va acabar cantant "Drogas caras", un tema del seu nou disc 1917, que presenta el pròxim divendres 21 de febrer a Barcelona. Queralt Lahoz no dubta en animar a tothom que vagi el dia 21 a veure el concert: "Si a la gent li ha agradat el disc, el directe és millor", diu. La pregunta surt sola: per què és millor el directe? "És més orgànic. El directe té el so que m’agrada. És un so d’aquí i ara i això m’encanta".

Tant la cantant de Santa Coloma de Gramenet com un dels diversos productors del disc, Fede Castro Jahzzman, tenen moltes ganes que passin aquests dies que falten per pujar a l’escenari. “Tinc cara d’aniversari”, diu rient Queralt Lahoz. Fa mesos que assagen i ja no aguanten més. Volen mostrar a la gent el que han gravat, i el que no han gravat –es presentaran cançons noves. Una música diuen que "no fa cap altre artista avui dia".

Queralt Lahoz va néixer a Santa Coloma de Gramenet, al barri de La Olivera. D’arrels granainas, el seu barri és d’aroma andalús i l’ha fet "ser qui sóc" i valorar "la naturalitat, les arrels, el carrer, el poble". I quines arrels. L’orgull de ser d’on és i de venir d’on ve se li nota en cada paraula i cada gest. En Jahzzman de fet també és de Granada i Lahoz reconeix que aquesta connexió va ser molt important a l’hora de fer música junts. "És que és una altra cosa, és una altra manera d’abraçar a la gent", explica Queralt, "sento que són les meves arrels i quan arriba algú de bona vibra és com estar a casa, em fa sentir més a prop de lo meu". Es van conèixer en una jam session a l’Ateneu Harmonia de Sant Andreu durant el festival Say It Loud, ara ampliat també a discogràfica i encarregat d’editar el seu treball.

Un disc amb el qual, asseguren, volen fugir d’etiquetes. "A mi m’agraden moltes músiques", reivindica la Queralt. Reconeix que ve del flamenc, però ha passat per estils tan diferents com la salsa o el jazz. Però sobretot ha passat per moltes jams on s’empapava de tot el que hi passava. La cantant reivindica el fet d’estar a baix l’escenari i aprendre des d’allà: "El silenci és molt important per entendre com treballen els músics".

Les arrels

"Tot el que sona al disc són pures arrels", diu contundent en Jahzzman. Per a ell, una de les principals virtuts de Queralt Lahoz és que "té més hores de música a sobre que l’hòstia". I és que tal com insisteix a recordar, tothom que participa en aquest projecte que es diu Queralt Lahoz té una cultura musical molt variada. Per mostra un botó. Mentre que la Queralt Lahoz ve del flamenc, en Jahzzman ho fa del reggae i el hip-hop. I això, lluny de ser un hàndicap, és un tresor del qual se senten molt orgullosos. "Hi ha poques artistes com ella amb les que es pugui treballar ara mateix que tinguin un peu al hip-hop, al R&B, al jazz o la música llatina i que a la vegada tinguin aquesta essència flamenca", diu el músic i productor, "però alhora la Queralt no és només flamenc".

Què és llavors Queralt Lahoz? "És una autora amb coses a dir, amb influències molt variades". Una autora i una música transversal, que li podria agradar a la teva àvia, al teu pare i a les teves amigues. "En aquest projecte no m'he plantejat què volia fer", explica la cantant, però quan l'ha portat a sobre l'escenari s'ha adonat que "és molt hip-hop i he flipat molt amb mi mateixa. Això és el pati del col·legi i hi vinc a jugar". Per això, segons ella, és difícil definir en una sola paraula el que fa i el que es pot escoltar a 1917. "Queralt Lahoz és Queralt Lahoz i crec que no hi ha una altra cosa igual".

Dones referents

El títol del disc, 1917, no té res a veure amb la pel·lícula de Sam Mendes o amb la revolució russa. La raó és molt més íntima i personal. O d'arrel com li agrada dir a ella. El títol fa referència a l'any que va nèixer la seva yaya, una de les dones més importants de la seva vida, juntament amb la seva mare. Queralt Lahoz ha crescut entre dones. I malgrat que no va arribar a conèixer al seu avi, li han arribat les històries de com, nascut l’any 1915, ja defensava el que avui serien drets LGTBI.

Una família lluitadora de la qual ella se sent molt orgullosa i que recull en cançons com Me gusta. "Quan vaig començar el projecte pensava a fer un tema a cada una", però li han passat tantes coses durant tot el procés de creació que "van canviar l’obra per complet", confessa. Han estat tres anys força durs per la cantant, però sempre amb un salvavides infal·lible al seu costat: "A mi el que m’ha salvat és la música". Així neix el relat de 1917. Dones fortes que van enviudar, es van divorciar, les van abandonar, però que sempre van anar endavant.

Línea 18 és un altre exemple d’aquest relat. D’un viatge a Cuba de la cantant i una amiga sorgeix la cançó com un premi a elles mateixes: "És un: ho hem aconseguit. Ningú donava un duro per nosaltres i aquí estem". 1917 però també conté històries crues, com la que explica Como puñalá. Una història dels 80, de drogues i d’una dona sola però capaç de tirar la seva família endavant. "Això ha passat a moltes famílies. Totes les famílies tenim un oncle, un cosí o un veí que ha estat la presó, que ha robat, que ha matat a la seva dona...".

Imatge i Enrique Morente

L’àvia de Queralt Lahoz era costurera i ella ha heretat aquesta passió pels vestits, la moda i en general per projectar una imatge que en cap cas és casual. La de Santa Coloma troba la seva veritat explicant les seves vivències a través de la música i la imatge. "La millor roba que tinc és la de la meva àvia. Tinc un munt de roba feta o costumitzada per ella". Només cal donar un cop d’ull al vídeo-clip de Como puñalá per veure de què està parlant. Per la cantant és important sortir a l’escenari i donar una imatge potent. El moment de preparar-se es converteix en un ritual abans dels seus concerts. "M’agrada molt el moment que et vesteixes perquè t’estàs canviant. A l’escenari tu no pots ser la mateixa que va pel carrer".

Enrique Morente i la seva gran obra Omega és un dels grans referents que uneixen a Fede Castro Jahzzman amb Queralt Lahoz. "Per mi és el meu gran referent", explica la cantant. Quan el va escoltar per primera vegada va saber des de la primera nota que allò era quelcom diferent. "Va ser una cosa increïble". No només era un intèrpret sinó que en escoltar-lo "també notaves que era un creador". I no es pot parlar de Morente, sense parlar d’Omega. "Em va semblar un disc experimental increïble", diu la cantant amb veu d’admiració total i absoluta, "quan el vaig escoltar vaig pensar: Què és això?! M’agrada la gent que a part d’artista té una vida i mai es pensa que són déus".

El concert del 21

Fede Castro Jahzzman confessa que el concert del dia 21 és com si fos la seva tesi doctoral. Al mateix temps però, és el concert que més temps ha dedicat a preparar i sap que sortirà perfecte. "Si veiés el concert des de fora sense saber res del que estaran a sobre l’escenari fliparia. Pensaria: això que cony és? D’on ha sortit aquesta xavala? D’on ha sortit tot aquest imaginari? Perquè hi ha tantes influències i tan dispars?".

"El dia 21 la gent que vingui veurà una cosa molt fresca i a la vegada molt emocionant", explica Lahoz. Per la cantant és essencial que hi hagi emoció en els seus concerts, però alhora que també hi hagi un punt de solemnitat. El seu objectiu però sempre és connectar amb la gent i que la gent connecti amb ella. Que trobin sentiments que potser no havien trobat abans. El dia 21 però és només el començament. Ja tenen temes nous –que tocaran al concert– i ja està pensant en el proper disc. Recordeu el seu nom. En sentireu a parlar.