Els exconsellers de Convergència, Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macías, imputats per blanqueig de capitals en el cas del 3%, han declarat telemàticament aquesta setmana davant el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata que les donacions que van fer a l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) entre 2008 i 2013 van ser a causa de "la difícil situació econòmica per la qual travessaven les finances del partit" en aquell moment. 

Segons han informat a Europa Press fonts jurídiques, els quatre han descartat que l'objectiu d'aquestes donacions fos blanquejar fons procedents de suposades donacions il·legals. Tot i les seves declaracions, el magistrat considera que les donacions que van fer al partit van ser "actes d'aflorament de diners" procedents de l"estructura de finançament il·legal", tal com consta en l'acte d'imputació del passat 21 d'abril.

El mateix han explicat altres imputats en aquesta causa separada del 'cas del 3%', que investiga un presumpte finançament irregular de Convergència, investigació que es va obrir el passat 21 d'abril, en ple estat d'alarma, i per tant fins ara el magistrat no havia pogut citar-los a declarar.

A més de Jané, Rigau, Puig i Macías, estan investigats altres dirigents de CDC que van ocupar càrrecs públics, com el que fos dirigent de CDC Marc Guerrero; Xavier Crespo, ex alcalde de Lloret de Mar; Gloria Renom, exdiputada convergent al Parlament; Eduard Freixedes, exregidor de CiU a Barcelona durant el mandat de Xavier Trias; Carles Flamerich, expresident del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); Montserrat Candini, alcaldessa de Calella del PDeCat; Jordi Moltó, exportaveu de CiU a la Diputació de Barcelona; i Víctor Vila, expresident de Fòrum Barcelona.

Excepte Xavier Crespo, tots han relatat al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 la mateixa mecànica: a finals d'any, el llavors tresorer Daniel Osàcar- el qual va ingressar a presó pel cas 3% el 25 de juny acusat de malversació, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals- els contactava per sol·licitar-los que fessin donacions al partit davant la falta d'ingressos.

Aquestes donacions, totes de 3.000 euros, es feien a través de xecs nominatius. Segons han explicat, aquests diners s'unia a la contribució al partit que ja feien tots de part del seu sou públic. L'únic que no ha admès tals donacions ha estat Crespo, a qui els investigadors atribueixen una contribució de 1.500 euros el 2010, però ell ha dit a l'instructor que no li consta haver donat aquests diners a Osàcar.

Per al jutge són pagaments corruptes

Segons explica De la Mata la recepció de grans quantitats de diners en efectiu per part d'alts càrrecs del partit de connivència amb càrrecs públics de Catalunya i amb diferents empresaris, hi hauria hagut una altra línia de suposat finançament irregular "sota l'aparença de donacions a través de les fundacions vinculades al partit", referint-se a Catdem i Fundació Fòrum Barcelona.

Aquests "pagaments corruptes", explica el jutge, es realitzaven a vegades a canvi de concretes adjudicacions de concursos públics, alterant-se en perjudici dels interessos públics els processos de contractació, mentre que en altres casos "es feien simplement per a congraciar-se amb el partit i els seus responsables, amb la finalitat de mantenir una bona relació amb aquests i així fer-se creditors a futures adjudicacions".

El següent element que sorgeix de la recerca és el "posterior blanqueig de capitals" a partir de la recepció de "grans quantitats de diners en efectiu". En línia amb la Fiscalia Anticorrupció, el magistrat veu "indicis suficients" com per a indagar sobre si les aparents donacions al partit "són, en realitat, actes d'aflorament de diners". Aquestes donacions es van rebre des d'abans de 1999 i el jutge xifra les lliurades entre 2000 i 2007 en més de 3,7 milions d'euros.