Eleccions municipalsQuatre claus dels resultats d'ERC a les municipals

Tot i que no ha arrasat, és inqüestionable que ERC és la principal guanyadora de les eleccions municipals d'aquest diumenge. El partit presidit per Oriol Junqueras ha guanyat més de 300.000 vots, cinc punts i 727 regidors respecte al 2015, en uns comicis marcats per l'increment de la participació electoral, que s'ha situat en el 64,8%, sis punts més que fa quatre anys. Esquerra s'ha imposat a 343 municipis -en guanya gairebé 90- i es queda a només 33 de JxCat, que ho ha fet en 376, tot i que de menor dimensió. A més a més, ha estat la força més votada a 16 comarques, quan en els anteriors comicis va ser-ho només a set, mentre que JxCat ho ha estat a 18 i el PSC a vuit. Aquestes són les claus dels resultats dels republicans.

Històrica victòria a Barcelona

El 1934 van celebrar-se les úniques eleccions municipals que van fer-se durant la II República i ERC va imposar-se a Barcelona. Han hagut de passar 85 anys perquè l'històric partit hagi tornat a guanyar a la capital del país, si bé ho ha fet per menys de 5.000 vots i empatat a deu regidors amb Barcelona en Comú. Com a la resta de Catalunya, la base del triomf d'Esquerra és que té una implantació territorial molt homogènia, sense resultats espectaculars enlloc, ni tampoc grans enfonsaments.

Només guanya a dos districtes (Les Corts i l'Eixample, el més poblat), però a tota la resta se situa entre el 20% i el 24% dels vots, excepte a Sarrià – Sant Gervasi (17,6%) i Nou Barris (15,9%). El partit ha sumat 160.000 vots a la capital i n'ha guanyat 83.000, pràcticament els mateixos que ha perdut JxCat. Maragall és el clar favorit per ser l'alcalde a la ciutat, malgrat que el socialista Miquel Iceta consideri que no pot canviar victòria. Sembla complicat que qualsevol altra opció sumi la majoria absoluta.

Progressos importants a l'àrea metropolitana i a les grans ciutats de Barcelona

Amb alguna excepció significativa, com ara Sant Cugat del Vallès, l'àrea metropolitana de Barcelona segueix sent un territori hostil per a l'independentisme, on en la majoria de municipis queda lluny del 50% dels vots i tindrà poques opcions d'aconseguir alcaldies a les principals ciutats. Amb tot, ERC aconsegueix progressos evidents a l'àrea més poblada de Catalunya, si bé queda a una gran distància d'un PSC que torna a solidificar l'antic cinturó roig. El partit passa a ser segona força a l'Hospitalet (5 regidors), Sabadell (7), Mataró (8), Sant Boi (5), Cornellà (4) o Rubí (7), mentre que Terrassa puja a 5 i és tercera i a Badalona, en aliança amb Guanyem Badalona, en suma 7, però queda per darrere del PP.

No se n'ha sortit, però, a l'hora d'assaltar feus històrics convergents, com Igualada o Vic, però sí que ho ha fet, per pocs vots, a Manresa, amb vuit regidors. També podria optar a l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú, on passa de 4 a 7 regidors i empata amb el PSC, mentre que JxCat perd tres dels sis regidors que tenia CiU, que era primera força. Una de les taques per a ERC és la derrota, per pocs vots, a Sant Vicenç dels Horts, el poble d'Oriol Junqueras, on perdrà l'alcaldia en favor del PSC.

Sense assaltar les històriques alcaldies convergents de Girona

Les coses no li han anat tan bé a ERC a la província de Girona, on l'opció més votada ha estat JxCat, de fet, el partit amb prou feines inquieta la tradicional hegemonia de l'espai convergent. A la capital provincial ERC manté els quatre regidors, però passa de ser segona a quarta força -per darrere de Guanyem i PSC-, mentre que a Figueres, Olot, Ripoll o Banyoles és segona força, superada per JxCat. Sí que s'imposa a Salt, Palamós o, el gran salt, a Blanes, mentre que es manté com a primera opció a Santa Coloma de Farners o la Bisbal de l'Empordà. A nivell comarcal, només és primera al Baix Empordà, a totes les altres comarques s'imposa JxCat.

Triomf inèdit a Lleida i salt endavant a Tarragona

Més enllà de Barcelona, l'altre gran titular d'ERC a nivell municipal s'ha de buscar a Lleida, on per menys de 100 vots la llista liderada per Miquel Pueyo ha superat el PSC a la capital provincial. És un fet històric en una ciutat on des del 1979 el PSC ha governat 38 dels darrers 40 anys. Pels pèls, a tota la província supera JxCat i és la primera opció al Solsonès, la Segarra, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Consolida les alcaldies de Balaguer -per primer cop s'imposa- i Solsona, i progressa a les Borges Blanques, Mollerussa, Tàrrega o la Seu d'Urgell, tot i que difícilment tindrà cap d'aquestes alcaldies.

A Tarragona, el partit de Junqueras també fa un gran salt endavant i passa a ser la segona força a Tarragona i a Reus. En el primer cas, empatada a regidors (7) amb el PSC i en el segon, amb sis, a només un de JxCat. S'imposa a Falset, Montblanc o Amposta -amb una rotunda majoria absoluta- però passa a ser tercera força a Tortosa, on guanya JxCat en un dels feus clàssics de l'antiga CiU.