El "no" de Junts per Catalunya a l'aprovació al Congrés de la Llei d'amnistia suposa, d'entrada, que la normativa retorni a la Comissió de Justícia, on disposarà de dues setmanes més per negociar algun acord abans de sotmetre's novament a votació a la cambra baixa. La decisió del partit de Carles Puigdemont ha tensat les seves relacions amb el PSOE i, entre d'altres coses, confirma que la formació independentista no té intenció de convertir-se en un soci estable i fiable de l'executiu estatal, sinó que pretén empènyer fins al límit cada negociació, amb el risc que la situació derivi en una ruptura.

De moment, les dues parts es mantenen inamovibles en les seves posicions. És a dir, Junts reclama l'eliminació de qualsevol referència al terrorisme i a la traïció en el capítol d'exclusions de la llei, amb l'objectiu d'evitar algun tipus de persecució judicial contra algun dels seus dirigents -començant pel mateix Puigdemont-, mentre que el PSOE no ho accepta i, de fet, el partit de Pedro Sánchez ha subratllat que l'actual text legislatiu ja és idoni. A l'espera de comprovar com evoluciona la situació -la relació dels dos actors està tocada, però no trencada-, analitzem quatre claus que ajuden a explicar el "no" dels juntaires.

El vector electoral i el retorn de Puigdemont

El text que va arribar dimarts al Congrés excloïa de l'amnistia els delictes de terrorisme que "hagin causat violacions greus de drets humans", un redactat que tant pel PSOE com per ERC hauria de blindar l'oblit judicial dels encausats en casos com el Tsunami Democràtic. Els darrers moviments de la justícia, fonamentalment del jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, han despertat temors a Junts que no sigui així i per això la formació reclama que desaparegui qualsevol menció al terrorisme en l'apartat d'exclusions de l'amnistia.

Actualment, també queden fora de la normativa el delicte de traïció, del qual podrien acusar l'entorn de Puigdemont i el propi expresident en el cas Volhov i la trama russa, que el magistrat Joaquín Aguirre va reactivar aquest mateix dilluns Si Puigdemont fos acusat de delictes que quedessin fora del perímetre de la Llei d'amnistia, no se li podrien aixecar les mesures cautelars que actualment hi ha sobre ell, com ara l'ordre de detenció immediata si trepitja territori estatal cursada pel jutge Pablo Llarena. I això li impediria fer campanya electoral presencialment a Catalunya.

Es dona gairebé per fet que Puigdemont repetirà com a cap de llista de Junts a les eleccions europees del 9 de juny, uns comicis en què la seva presència física a Catalunya no es percep com a imprescindible. De fet, Junts va imposar-se a les eleccions comunitàries de 2019 amb Puigdemont de cap de llista i sense que aquest trepitgés el país.

Amb una tensió interna que va a més i unes perspectives electorals a Catalunya força migrades, a l'executiva de Junts cada cop hi ha més unanimitat perquè Puigdemont encapçali també la candidatura a les eleccions al Parlament, que teòricament s'haurien de celebrar a principis de l'any vinent. L'última paraula la tindrà el mateix expresident del Govern, que voldria tenir la garantia de poder fer campanya des de Catalunya, un factor que amb els previsibles actes massius que suscitaria el seu retorn podria disparar les perspectives a les urnes de la formació,

La de Puigdemont és la principal carta guanyadora a la qual s'aferra Junts per remuntar les enquestes, que ara mateix li pronostiquen un fort retrocés. El darrer Baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), per exemple, li dona entre 19 i 24 escons, lluny dels 32 obtinguts el 2021. Per tant, més enllà que l'amnistia estigués paralitzada per la presentació de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Junts voldria blindar l'aixecament de qualsevol mesura cautelar a Puigdemont, per aplanar el seu retorn i, alhora, millorar les opcions electorals de la formació.

L'eterna pugna amb ERC

El "no" de Junts a l'amnistia i la seva posició negociadora no pot desmarcar-se de la seva eterna pugna amb ERC per a l'hegemonia independentista. Després d'una legislatura estatal en què la formació va atacar constantment els republicans pels seus acords amb el PSOE, el gir que va suposar el "sí" a la investidura de Pedro Sánchez ha portat els juntaires a escenificar que el seu paper a Madrid és molt diferent del que té la formació d'Oriol Junqueras.

Ja ho van fer amb la votació dels decrets anticrisi, en què després d'una negociació agònica van abstenir-se i van permetre que tiressin endavant, però ara han anat un pas més enllà i han votat en contra, al costat del PP i Vox, constatant que no formen part de l'anomenat bloc de la investidura.

ERC ha optat els darrers anys per anar construint una progressiva relació de confiança amb el PSOE, que considera clau per aconseguir avenços com ara els indults, el traspàs de Rodalies o la mateixa llei d'amnistia i, al seu parer, evita als socialistes la temptació de fer passos enrere.

Junts, en canvi, opta per endurir cada votació amb l'aspiració d'apujar al màxim el preu de la negociació, una estratègia que també pot fer saltar pels aires el limitat cabal de confiança amb el PSOE, estripar la legislatura i obrir la porta a una segona oportunitat a una dreta i extrema dreta que, de ben segur, no acceptarien cap tipus d'amnistia. En aquest context també s'han de situar les crítiques que els principals dirigents d'ERC, començant per Junqueras, han realitzat contra Junts després del no a l'amnistia.

Les tensions internes

Tot i que no ocupa cap càrrec orgànic al partit, Carles Puigdemont es manté com a líder inqüestionable de Junts i encara és l'única figura amb capacitat d'aglutinar i cohesionar els diferents sectors de la formació. El "no" a l'amnistia, de moment temporal, no s'explica sense l'aval de l'expresident de la Generalitat i el seu entorn -bàsicament l'advocat Gonzalo Boye-. I, alhora, és ben vist pel sector liderat per la presidenta del partit, Laura Borràs, que era el més escèptic a qualsevol acord amb el PSOE ja abans de la investidura de Sánchez.

La votació de l'amnistia ha arribat en un moment en què la tensió interna a Junts va clarament a més, després de l'expulsió de la diputada Cristina Casol i el dubte de què passarà amb Aurora Madaula, vicepresidenta de la formació i secretària de la Mesa del Parlament. Les dues havien denunciat masclisme al grup parlamentari, acusacions refusades pel gruix dels diputats, que van reaccionar demanant-ne la dimissió.

Tant Casol com Madaula formen part del sector borrassista de Junts, que els darrers mesos ha perdut pes, tant per la condemna a presó i inhabilitació de la mateixa expresidenta del Parlament per les irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), com per la seva exclusió en les negociacions per a la investidura de Sánchez.

Tot plegat ha disparat el malestar intern d'un sector que també és el més partidari de la via unilateral, almenys a nivell discursiu. Que Junts s'hagi mantingut en el "no" a l'amnistia si el PSOE no cedia a les seves exigències permet apaivagar aquesta tensió, almenys temporalment, i reduir el risc d'una progressiva sortida dels seus integrants, un fet que podria debilitar més les expectatives electorals del partit.

El temor al quart espai independentista

Finalment, no es pot menystenir la preocupació que a Junts genera la possible irrupció d'una quarta candidatura independentistes a les properes eleccions al Parlament. Amb una desmobilització creixent de l'electorat d'aquest espai -a les generals del 23 de juliol va caure per sota del milió de vots per primer cop des de l'esclat del Procés-, impulsar una nova llista independentista aglutina alguns actors crítics amb ERC, Junts i la CUP.

D'una banda, hi flirtegen antics dirigents de Junts, com l'eurodiputada Clara Ponsatí o l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, molt crítics amb els acords del seu expartit amb el PSOE. I, de l'altra, també ho fa l'ANC amb el seu projecte de "llista cívica". Tot i perdre influència i capacitat mobilitzadora, l'entitat que presideix Dolors Feliu es manté encara com un reducte de l'independentisme més unilateralista, que els darrers anys ha mantingut una certa proximitat amb Junts.

La investidura de Sánchez, però, va torpedinar aquesta influència i ha activat el procés de l'ANC per activar la "llista cívica" al Parlament, un projecte que també li genera tensions internes i que, de materialitzar-se, podria restar alguns milers de vots a Junts. Amb tot, el "no" a l'amnistia també pot ajudar a cosir les ferides d'aquest espai amb Junts, si més no parcialment.

Fora de l'amnistia, Junts fa setmanes que ha endurit el seu discurs sobre migració, en el que s'interpreta com un moviment per intentar evitar hipotètiques fugues de votants a Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta que governa Ripoll i que també sospesa concórrer als comicis catalans.