Va haver-hi un dia en què E.L.G. va témer per la seva vida. Era gener de 2013 a Còrdova i va acabar al Comitè Contra la Tortura de Nacions Unides, que gairebé set anys després va condemnar l'Estat espanyol pels "tractes cruels, inhumans o degradants" patits per aquesta cordovesa després de ser detinguda per la Policia Nacional. El seu cas forma part del llistat sempre inconclús de denúncies de tortures contra funcionaris policials.

D'acord amb les xifres ofertes en les estadístiques anuals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre 2013 i 2019 es van registrar 448 condemnes pel delicte de tortura, aplicable –segons l'article 174 del Codi Penal– a "l'autoritat o funcionari públic" que, "abusant del seu càrrec", provoqués a una altra persona "patiments físics o mentals" que "atemptin contra la seva integritat moral". Les penes van d'un a sis anys de presó, a més de vuit a 12 anys d'inhabilitació absoluta.

L'últim informe del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura a càrrec del Defensor del Poble assenyala que el 2019 hi havia deu funcionaris de les Forces i Cossos de Seguretat a la presó –nou en presons de l'Estat i un a Catalunya– per tortures o maltractaments, mentre que es comptabilitzaven altres quatre per "agressió amb lesions" i tres per "amenaces, coaccions, injúries, vexacions, etcètera".

"Malgrat la posició oficial i pesada que en l'Estat espanyol la tortura no existeix o és anecdòtica, les dades mostren tot el contrari", sosté per la seva part Jorge del Cura, membre del Centre de Documentació contra la Tortura. Precisament, aquest activista destaca que "els col·lectius de drets humans continuen rebent denúncies i al·legacions per agressions a persones detingudes mentre es troben en dependències policials".

Del Cura va destacar que "la majoria de les denúncies per agressions policials es refereixen a actes comesos al carrer, durant una identificació policial, en el moment de la detenció –fins i tot sense que posteriorment la persona agredida sigui detinguda– o durant el seu trasllat a comissaria o caserna". En aquest context, fonts del Ministeri de l'Interior van assenyalar a Públic que no hi ha xifres disponibles sobre el nombre d'agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil que van rebre condemnes per tortures.

Les denúncies sobre aquesta mena de casos superen les fronteres d'Espanya i arriben fins a Estrasburg: el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar a Espanya en 11 ocasions per no investigar degudament aquest tipus de denúncies. L'última sentència es va fer pública el gener passat: llavors es va saber que Espanya haurà d'indemnitzar amb 20.000 euros Iñigo González Etayo, un jove basc que va denunciar tortures després de ser detingut en una batuda de la Guàrdia Civil el 2011.

"No s'investiga prou per part dels mateixos Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, l'administració no fa el necessari per a controlar-lo i els procediments judicials no estan servint per depurar responsabilitats", resumeix Valentín Aguilar, coordinador general de l'Associació Pro Drets Humans d'Andalusia (APDHA), una entitat que realitza seguiments d'aquesta mena de casos.

"Falta de voluntat"

A la base de dades del Congrés existeixen algunes respostes recents d'Interior sobre aquest assumpte, encara que amb xifres a vegades contradictòries. En una resposta el maig de 2020 al senador de Compromís Carles Mulet, el Govern espanyol enumerava 118 expedients "per denúncies de suposades tortures en l'àmbit del Cos Nacional de Policia" entre l'1 de gener de 2009 i el 22 de maig de l'any passat.

Quatre mesos després, Interior va remetre una resposta escrita al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, que també havia preguntat per aquest tema. La xifra d'expedients oberts des de 2009 per "suposades tortures" es va reduir llavors considerablement: en aquest document només es comptabilitzen 22 casos, o el que és el mateix, 96 menys que en la resposta donada a Mulet.

Del Cura considera que aquestes contradiccions "són una mostra de la falta de voluntat política per posar fi a aquesta situació". "Aquesta confusió i aquesta falta de dades fiables permeten mantenir la il·lusió que a l'Estat espanyol la tortura i els maltractaments són coses del passat, a temps que potencia la impunitat d'aquestes actuacions: si no es reconeix que hi ha un problema, mai s'intentarà solucionar-lo o erradicar-lo", va remarcar.

Denúncies en les presons

En la resposta donada a Iñarritu, Interior recollia també el "nombre de procediments oberts per maltractaments per part de la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries" entre 2015 i 2019. La suma de les dades allà reflectides suma un total de 504 casos en aquest període. Destaca la presó de Castelló II, amb 43 procediments, seguida de la presó madrilenya d'Estremera amb 41 i l'andalusa Port III amb 39.

En el cas de Catalunya, que compta amb la competència de Presons transferida, el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura del Defensor del Poble assenyala en el seu últim informe que entre 2018 i 2019 es van rebre 58 queixes per tortures o maltractaments. El centre penitenciari Brians II va registrar en aquest període 24 queixes, mentre que a Brians I va haver-hi 18 més.