Una quarantena de policies nacionals seran jutjats per les càrregues de l'1-O a Barcelona

L'Audiència de Barcelona ha confirmat la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona d'enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre del 2017, que van deixar desenes de ferits. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que existeixen prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral comeses per un funcionari públic.

El tribunal diu que hi ha moltes evidències i imatges que indiquen que es podrien haver comès abusos policials com lesions i delictes contra la integritat moral contra els votants independentistes. De fet, el tribunal retreu a alguns policies que van assegurar que no eren al lloc dels fets tot i que les imatges els desmenteixin. L'Audiència també avala que siguin jutjats alguns comandaments per donar les ordres de càrregues desproporcionades.

En la resolució, el tribunal descarta investigar més agents, tal com havien demanat les acusacions. Al mateix temps, però, també descarta arxivar la causa contra cap dels 46 policies acusats denegant les peticions de les seves defenses, amb el suport majoritàriament pel ministeri fiscal.

L'Audiència de Barcelona també ha confirmat l'arxivament de la causa per a 21 agents. Òmnium, Irídia i l'ANC van recórrer contra alguns d'aquests arxivaments. El jutge també ha confirmat que s'aparti la Generalitat com a acusació popular, ja que diu que no hi ha cap norma amb rang de llei que l'habiliti per a fer-ho en delictes com els que s'investiguen. El Sindicat Professional de Policia també va ser apartat.

Un gran pas contra la "impunitat policial"

Òmnium Cultural i Irídia, acusacions populars, consideren que aquesta resolució suposa un gran pas endavant en la lluita contra la "impunitat d'una actuació policial no només desproporcionada sinó també delictiva", que va provocar la condemna dels principals organismes internacionals de drets humans.

Segons les entitats, aquesta resolució suposa "un nou pas per acabar amb la impunitat de la violència policial i reconeix el paper imprescindible de la societat civil com a eina de protecció de drets humans davant la manca d'impuls de la fiscalia d'una investigació efectiva".