A hores d'ara, a Katharina Pistor no li agradaria estar subjecta a una hipoteca variable. Aquesta jurista i acadèmica, nascuda al nord d'Alemanya el 1963, és especialista en els efectes de la legislació sobre la creació de riquesa i desigualtats econòmiques. Capitán Swing ha publicat el llibre El codi capital, que tracta precisament d'això, de com la llei crea riquesa i desigualtat. Val a dir que no és un llibre de lectura fàcil, però un cop s'ha fet l'esforç de familiaritzar-se amb certs tecnicismes de l'àmbit econòmic i jurídic, les tesis i els arguments de Pistor es revelen aterridores, alhora que necessàries. Tot i la cruesa del sistema, Pistor sembra una mica d'esperança i brinda algunes idees sobre com les persones que no fem servir els codis del capital, podem maniobrar per aconseguir un benefici social col·lectiu.

Al final del llibre ens planteja que només hi ha dos camins alternatius, o la revolució o l'erosió de la llei que fomenta l'autoritarisme i el feixisme.

La meva preocupació és que si perdem la llei, si perdem la legitimació de la llei, la democràcia seria impossible. Per tant em preocupa que si la gent perd la confiança en la llei i les raons per les quals hi seguim confiant, destruirem la fundació dels valors democràtics, i això ens porta a l'autoritarisme i al feixisme.

Aleshores, veu possible l'alternativa de la revolució?

No n'estic segura. Quan mires la història de les revolucions, quant han canviat realment? Van costar moltes vides, hi va haver molta esperança i després molt sovint en general apareixia un altre al poder que controlava el sistema. Per exemple, després de la revolució francesa va aparèixer la burgesia. Crec que hi ha dues coses veritables alhora que contradictòries: una seria un canvi radical, però crec que un canvi de règim no és suficient perquè significa que simplement només hi ha canvis a la superfície. Però també crec cert que hi ha petits canvis que són transformadors, per això al llibre descric un sistema que evoluciona amb petits passos al llarg del temps. Per això al final del llibre, apunto que cal esmentar estratègies de petits passos que siguin estratègics i ben ubicats, perquè potser tinguin efectes transformadors.

Pot explicar perquè descarta que implantar un mercat radical sigui la via per millorar les coses?

Soc molt crítica amb el llibre Radikal Market, de fet vaig parlar amb l'autor i va estar d'acord amb la meva crítica. Crec que la idea dels mercats radicals és terrible. És bàsicament per sotmetre a un preu tot el que fem i que ens importa. La noció de mercat radical és horrible, com ho és el totalitarisme.

Per això aposta per la repolitització de la societat?

Sí, es pot dir així, però bàsicament el que dic és que els mercats són un producte de la llei i, per tant, també són polítics. Si som conscients que qualsevol cosa que fem de forma col·lectiva pot generar un canvi a les societats, podem tenir un nou debat sobre com les organitzem.

Podem entendre que controlar la codificació del capital és clau per distribuir millor la riquesa a la societat, però com ho aterrem a nivell de carrer?

És una mica complicat. El que intento fer al llibre és un primer pas, obrir una mica les cortines i mirar més d'aprop com funciona la màquina. Crec que el més important que ha de comprendre la gent són els drets legals.

Afirma que el càlcul feudal segueix totalment vigent a les societats democràtiques. I sorprèn que ho assumim amb total naturalitat.

El capitalisme va emergir del sistema feudal que li va donar les bases, i allà apareix la llei col·lateral i també la llei corporativa, són tot lleis predemocràtiques. Quan apareixen els demòcrates van adoptar totes aquestes lleis que ja existien i els hi van afegir les lleis constitucionals de propietat privada, són temes creats com a vaques sagrades d'un règim de lleis privades que ja existien anteriorment i que estan legitimades com a part de la democràcia.

És força aterridor llegir com explica que els advocats tenen tot el control. Xoca quan detalla perquè els estats són incapaços de controlar aquesta codificació.

Crec que els estats sempre n'han participat en certa mesura ja que són els creadors de les lleis, també autoritzen els advocats i els jutges, també han obert les seves fronteres perquè es puguin triar diferents lleis de diferents nacions que ens afavoreixin, però alhora, crec que també hi ha qüestions inherents als nostres governs. Totes les lleis són relativament obertes i per tant poden ser interpretades, i la interpretació final la duu a terme el tribunal, però només una fracció ínfima dels casos acaba al tribunal. I abans d'aquest pas, la interpretació és a les mans dels advocats i això té un costat positiu que significa que podem adaptar la llei a les circumstàncies, però el costat negatiu és que podem empènyer les lleis més enllà dels objectius que tenien una vegada implementades.

També llança l'observació que les lleis són portàtils i que no hi ha un dret global, aquest dret global seria una solució?

No hi ha solució (riu). Primer de tot, és molt difícil crear un dret global, crec que el sistema global està arrelat a les lleis locals, el que passa és que els actius estan codificats en anglès i caldria desplaçar-los.

Vostè es va formar amb les elits que actualment codifiquen les lleis i per extensió el capital, oi?

Sí, i ara també els ensenyo.

Ostres, i quina impressió té sobre això?

És una situació una mica esquizofrènica, ho reconec. Jo ensenyo lleis corporatives i m'encanta. El que intento ensenyar als meus estudiants és que les lleis d'organització empresarial són fascinants i podrien ser les lleis constitucionals del sector privat. I estudiem diferents casos i veiem com els principis legals canvien al llarg del temps. Jo ensenyo com canvien aquests principis. Com és possible que el 1920 un jutge digués que el principi fiduciari era un i que no es podia canviar. El que intento ensenyar és el procés del canvi legal, obrir-los la ment. M'adono que molts seran codificadors, però espero que hi hagi una o dues persones amb ull crític, i estudiants que vagin en una altra direcció.

Ha rebut algun tipus de feedback per part dels col·legues?

Vaig tenir dos estudiants que provenen de famílies d'immigrants, venien de famílies de taxistes a Nova York, i van decidir convertir-se en advocats per al sindicat de taxistes. Quan va arribar la crisi del 2008, molts taxistes estaven endeutadíssims. Aquests estudiants van fer un pla de refinançament per als taxistes, cosa que no existia. I van procurar analitzar com la ciutat pot entrar a refinançar i ajudar aquests sectors. Això és una mica optimista, però em va agradar.

Un altre dels aspectes que analitza és l'auge dels codificadors digitals, pot exposar els pros i els contres?

Al llibre argumento que el codi digital prevaldrà, però en realitat no estic del tot d'acord amb mi mateixa. Crec que el codi digital també té la capacitat d'escalar i de fer-se molt més gran del que pensàvem, pensa en el metavers, és global. A través del codi digital es poden posar límits, es pot canviar el comportament de les persones de maneres que són força aterridores. Però sí que tinc una mica d'esperança que aquests codificadors digitals ens donin una nova possibilitat per evitar els sistemes feixistes. El que em sembla positiu del codi digital és que hi ha moltes persones que hi participen, i no només unes quantes. El que és complicat és portar la gent a un canvi de sistema que promogui millors idees, compartir la informació, i no ser explotats com a productes i objectes del capital. Estic treballant en un projecte, juntament amb un científic informàtic per veure com desenvolupem aquestes idees.

En pot explicar més?

Al projecte li diem coded power, el poder del codi, intentem imaginar noves formes perquè el codi digital pugui empoderar les persones, podria ser un bon lloc per al canvi perquè no està tan arrelat com els codis que regeixen les institucions i les propietats privades que tenen centenars d'anys. Si deixem de permetre que les grans companyies recol·lectin les nostres dades, hem d'impedir que això passi i trobar noves maneres de prendre decisions i noves maneres d'utilitzar aquests mitjans de forma col·lectiva.

Quan està navegant per internet i l'algoritme fa de les seves com se sent?

Admeto que segueixo utilitzant Twitter, encara que no sóc gaire fan d'Elon Musk i tancaré el meu compte, no puc fer gaire més. Com qualsevol persona sento una mica d'addicció amb Twitter, és difícil mantenir-se apartada, em passa com a tothom, he de controlar no mirar el correu tota l'estona, o les xarxes…

Si els poderosos uneixen el codi digital amb el codi jurídic això perjudica els més vulnerables?

Sí, podem veure com els bancs utilitzen la tecnologia per beneficiar-se'n, però també crec que serà molt difícil tancar el codi digital perquè qualsevol que el conegui pot codificar. I per aquí podria venir la revolució, es podria acabar amb la utopia d'un sistema transformador de com organitzem les nostres relacions socials i ens empoderem, com deleguem decisions i com ens informem els uns als altres sobre temes importants. Podríem fer moltes coses i compartir dades al nostre benefici. En tot això hi ha un poder latent i cal pensar en com l'utilitzarem.

Quina opinió us mereix l'escenari socioeconòmic actual?

Vivim temps difícils. Però una moneda sempre té dues cares. He trobat un debat sobre la inflació molt interessant que parla que estem en un moment d'inflexió on la gent s'adona que la inflació té múltiples causes, no tot allò relacionat amb els diners, té a veure amb els diners justament. A Alemanya hi ha un jove economista que diu que hem de controlar el preu de l'energia, i això és una altra manera de manejar aquesta crisi. Si canvia una mica la manera de pensar, canvia una mica en com implementem les coses, i això també ajudaria la indústria energètica a no caure en fallida. Espero que trobem una situació comuna.

Com explica el ressorgiment de la dreta?

Itàlia i el govern d'extrema dreta reflecteix que hi ha un ressorgiment dels partits populistes. Després hi ha el tema del Brexit, Donald Trump, Marine Le Pen, la situació a Hongria, Polònia, tot això és depriment… Però també crec que tot allò esmentat anteriorment s'està alimentant d'un descontentament de la població, i crec que aquest descontentament es basa en fets reals. Crec que la gent sent que ha perdut el control sobre el seu destí, voten un partit, voten un altre i res no canvia. I quan veiem que no hi ha canvis significa que els polítics no tenen control sobre el capital, i ho han de rescatar amb lleis socials, però els guanys van a una altra banda; i la gent n'està farta. Hi ha molta incertesa i amb aquest context la gent s'obre a idees molt boges, per això crec que cal tornar el control a la gent, empoderar-la perquè prengui decisions i s'adoni que les seves decisions tenen un impacte per canviar el futur.

Quan va decidir investigar tot això?

Vaig començar després de la crisi financera del 2008, vaig sentir que ningú no tenia ni idea de com funciona el sistema. Així que vaig ajuntar un grup de recerca i d'aquest projecte va sorgir un article on vaig intentar explicar el sistema global financer per a la gent comuna, i després vaig intentar escriure un llibre perquè la gent ho entengués.