"Jo només volia sortir", ha confessat Jordi Cuixart mentre explicava com van ser els seus primers dies a la presó. Fins que "va haver un dia que ja no vaig plorar més": "Quan vaig veure que no sortia, em vaig dir: anem a lluitar". El president d’Òmnium ha presentat aquest dimarts a la Sala la Paloma de Barcelona el seu darrer llibre, 'Aprenentatges i una proposta' (Ara Llibres), que recull les seves reflexions i experiències sobre el pas per la presó. Entre els assistents a l'acte hi ha hagut els ex-presidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, o alguns diputats de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), entre d’altres.

Cuixart ha aparegut entre aplaudiments, amb la seva ja característica camisa blanca, abans d’asseure’s per donar pas a una projecció de teatre d’ombres, una adaptació d'un conte al·legòric sobre la llibertat d’expressió escrit pel propi Cuixart. Després, una veu en off ha llegit en veu alta un fragment del propi llibre en el que l’autor explica com va sol·licitar una autorització per poder tenir un llum de taula a la cel·la amb el qual poder escriure i llegir per les nits –"cartes que rebia de presos i antics presos polítics de tot el món", a banda, és clar, de llibres– i com fins i tot les qüestions més petites com aquesta exigien de burocràcia a la presó.

L’acte s’ha dividit en quatre parts –la cel·la (amb la periodista Núria Cadenes), la sala (amb l’advocada Laia Serra), les places (amb el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri) i la vida (amb intervencions enregistrades en àudio de l'ex-diputada de la CUP d'Anna Gabriel i en vídeo de la secretària d'ERC, Marta Rovira, i l'ex-president Carles Puigdemont)– en les quals ha explicat el seu pas per les institucions penitenciàries d'una manera planera, ja que per a l’autor la presó no ha estat, des d’una perspectiva històrica, una "excepció", sobretot per als qui han defensat les llibertats de Catalunya.

"President d’Òmnium 24 hores al dia"

Tot i estar privat de la seva llibertat, Cuixart es considerava "feliç" perquè des de la presó "podia seguir lluitant per la independència de Catalunya". "Em van condemnar a ser president d’Òmnium Cultural 24 hores al dia, vosaltres sabeu què és això?", ha afirmat al senyalar que "allà dintre vam lluitar com bojos". "Que ningú s’equivoqui: no va ser un ‘farol’, vam lluitar per la independència de Catalunya i hi seguim lluitant", ha defensat en referència a unes conegudes i controvertides declaracions de l'ex-consellera Clara Ponsatí.

"Ja que hi vam entrar, vam anar a totes totes aquests tres anys", durant els quals no van tardar de passar "de la defensiva a l’ofensiva". En aquest sentit, ha recordat una figura que el va inspirar: Gueorgui Dimitroff, el comunista búlgar que va ser acusat pels nazis d’incendiar el Reichstag però que va aconseguir ser absolt, acusant ell a les autoritats de ser-ne el responsable. "Quan ho comences a assolir", escriu Cuixart al llibre, "quan aconsegueixes que no et fiquin la presó a dins, la vida pren una altra dimensió". Cuixart ha expressat tanmateix la seva esperança que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de la Unió Europea acabi condemnant a la justícia espanyola pel procés al que va ser sotmès.

Cuixart ha insistit una vegada més que la seva va ser una lluita "no violenta", de "desobediència civil" i "pacífica", una forma de lluita que en altres llocs i èpoques ha aconseguit "capgirar la història". També que "presó" i "exili" no són oposats, sinó complementaris. "Si hem sortit de la presó, no és perquè Pedro Sánchez sigui tan bona persona, sinó gràcies a la pressió internacional", ha senyalat. "Totes les lluites es complementen", ha subratllat el president d'Òmnium, que en la seva conversa amb Mauri ha destacat el paper que l'entitat ha tingut aquests anys en la defensa dels drets i les llibertats de Catalunya i per convertir tot el que ha passat "no en un bany de llàgrimes, sinó en una reivindicació". El president d'Òmnium ha clos l'acte emplaçant al públic a "no perdre l'esperança" en la lluita per la democràcia, contra el canvi climàtic i el racisme, i en la demanda per un nou referèndum d'autodeterminació per a Catalunya.