"Quan ens reprimeixen a uns quants ho fan perquè no poden amb tothom"

Són el Kenneth, la Meritxell, el Manel i el Pablo. Tots quatre viuen o han viscut de primera mà les detencions i acusacions per presumptes delictes d'odi a les xarxes que s'han efectuat en els darrers mesos arran dels fets produïts el passat 1 d'octubre. Aquest divendres han parlat i han dit la seua sobre la llibertat d'expressió en un acte a la Universitat de Lleida, organitzat pel Comité de Defensa de la República (CDR) Mariola-Escorxador de la ciutat, que hi ha congregat un centenar de persones. No estan sols i ho han pogut comprovar amb el suport del públic que els ha anat a escoltar. "No ens pararan i a mi no em faran tirar endarrere", ha sentenciat a l'inici del col·loqui en Manel Riu, un professor de Tremp acusat de delictes d'odi a les xarxes socials.

Uns minuts abans de començar l'acte, els tres acusats per incitació a l'odi a les xarxes, Kenneth Batiste, Meritxell Esquerra i Manel Riu han repassat la seva situació actual. La Meritxell ja respira tranquil·la, perquè "per sort el meu cas ha estat arxivat i no tinc cap compte pendent". No és el cas del Kenneth que continua acusat d'amenaces i coacció per part d'uns guàrdies civils de paisà als quals va increpar al Centre Històric de Lleida. Per la seva banda, Riu ha explicat que li ha arribat una multa de 100 euros dels Mossos d'Esquadra per haver-se encarat a la Guàrdia Civil i dir-los que "són una vergonya" en una gasolinera de Tremp, dies després dels aldarulls de l'1-O. El seu cas continua en fase d'instrucció i està a l'espera de la vista oral però ho fa "sense por i amb el convenciment que no ens poden fer callar".

El cas del raper lleidatà Pablo Hàsel té punts en comú amb els tres detinguts per incitació a l'odi però es remunta al 2011 quan el van detenir per enaltiment del terrorisme a les seves cançons. S'enfronta a penes de fins a 12 anys de presó per diferents causes obertes per les seves lletres. Tots quatre tenen molt clar que la repressió que estan patint és "perquè volen que abandonem les nostres idees". Pel Kenneth aquesta situació "es molt ridícula i també ho és molt que hi hagi persones a la presó per defensar unes idees polítiques".

Manel Riu té molt clar que "la societat té por i que el que s'ha de fer ara és buscar mecanismes per fer front aquesta por". Però en cap cas deixar d'opinar perquè la repressió que duu a terme el govern espanyol acabi sense èxit, segons ha expressat. "Quant ens reprimeixen a uns quants ho fan perquè no poden amb tothom". El professor de Tremp té molt clar que si es torna a donar una situació com la de l'1 d'Octubre la societat s'ha de plantar i actuar amb més contundència. Hásel coincideix amb Riu en el fet que "si la repressió els surt tan gratuïta, ho continuaran fent".

Preocupació entre l'estament jurídic català

Aquests testimonis refermen la preocupació que hi ha entre algunes figures jurídiques davant la deriva que estem vivint amb els delictes d'odi. I no només a Catalunya. "Se n'està fent una utilització perversa que està posant en perill la llibertat d'expressió. La desnaturalització d'aquest tipus de delictes és molt perillosa", advertia fa pocs dies l'advocada penalista i defensora dels drets humans, Laia Serra.

Precisament aquesta xerrada ha tingut lloc l'endemà de presentar-se una nova associació de jutges, Àgora Judicial, que vol combatre la "regressió" de les llibertats, i que posava com a exemple la "interpretació expansiva" de presumptes delictes d'incitació a l'odi, afirmant que entre els col·lectius que aquest tipus penal pretén protegir, "difícilment s'hi poden encabir els cossos i forces de seguretat de l'Estat". Justament els col·lectius objecte de les crítiques dels tres lleidatans encausats.