Puigdemont presenta el 21D com un nou plebiscit i insta Rajoy a respectar el resultat

La clau és ara enterament europea. O així ho pretén plantejar el Govern de la Generalitat. El president Carles Puigdemont ha comparegut aquest dimarts a Brusel·les -"la capital d'Europa", com ha ressaltat- per presentar davant l'opinió pública internacional les eleccions catalanes del 21D com un nou plebiscit sobre la independència, així com per exigir el Govern espanyol, també davant tot Europa, que en "respecti el resultat". 

Puigdemont, en roda de premsa al Press Club Brussels Europe, -acompanyat dels consellers Joaquim Forn, Meritxell Batet, Clara Ponsatí i Toni Comín- ha qualificat de "repte democràtic" les eleccions convocades per al 21 de desembre pel president espanyol, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució. I ha volgut donar-les-hi la volta. "Entomem les eleccions que ha plantejat l'Estat espanyol com un repte democràtic. Si l'Estat espanyol ha plantejat un plebiscit per legitimar l'article155, l'entomem", ha dit Puigdemont, que ha recalcat que "es votant com se solucionen els problemes polítics".

A la vegada, i dirigint-se sempre a la "comunitat internacional", Puigdemont ha preguntat al Govern de Rajoy i a tot el "bloc del 155" si està disposat a "respectar el resultat" dels comicis. "Vull un compromís clar per part de l'Estat. Esteu disposats a acceptar els resultats, siguin els que siguin. Acceptarà l'Estat una majoria independentista?", ha emfatitzat, en francès, llengua que ha alternat amb el català, el castellà i l'anglès en la seva intervenció.

La pregunta retorica de Puigdemont s'ha acompanyat amb repetides referències al "dèficit democràtic" de l'Estat espanyol. Ha explicat que, en la reunió del Govern de divendres a la nit -just després de la declaració d'independència al Parlament i de l'anunci d'intervenció de la Generalitat i de convocatòria d'eleccions"-, es va acordar "unànimement" no resistir-se a l'aplicació pràctica del 155.

La decisió de divendres

Puigdemont ha argumentat que la decisió es va prendre davant "dades de fons i contrastades que indicaven que el Govern espanyol preparava una "ofensiva violenta i sense precedents" contra "el poble català" i contra els funcionaris i membres del Govern de la Generalitat. "Vam acordar que el govern prioritzaria la prudència, la seguretat i la moderació", ha raonat.

En la mateixa línia, el president català ha recordat que va ser l'Estat, amb la repressió policial del referèndum de l'1 d'octubre, qui va introduir la "violència" en el procés sobiranista, que "fins a aquell dia" s'havia desenvolupat "de manera molt pacífica". A la vegada, ha recordat fets com l'empresonament preventiu de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, les "multes milionàries" als promotors de la consulta del 9N i la pròpia querella per rebel·lió contra ell i la resta del seu govern per acusar l'Estat espanyol de "perseguir una idea" i no pas fets delictius.

Ha ressaltat que el delicte de rebel·lió "és equiparable al terrorisme", i ha lamentat -amb un subjecte elidit que tant es pot referir al Govern com al conjunt del sobiranisme que  "som nos els que mai hem actuat amb violencia, i se'ns equipara a terroristes". "L'Estat espanyol m'amenaça amb 30 anys de presó per complir el meu programa electoral", ha emfatitzat, després de recordar que JxSí es va presentar a les eleccions del 27S amb un programa electoral "registrat en l'autoritat espanyola", que "deia que la legislatura acabaria en una declaració d'independència.

Després de subratllar la querella com a rebel·lió com a símptoma d'aquest "dèficit democràtic" que denuncia, ha assegurat que no ha viatjat a Brussel·les per demanar asil polític. "No pretenem escapar de l'acció de la justícia", ha proclamat. Però sí que ha posat en dubte que pugui tenir un "tractament just" de la justícia espanyola, i ha afirmat que, a Brussel·les, pot actuar "amb més llibertat" i "sense amenaces".

Sempre en la línia de ressaltar davant la comunitat internacional el que entén com a dèficits democràtics a l'Estat, Puigdemont no s'ha oblidat d'al·ludir a una qüestió molt sensible per a l'opinió pública europea: l'extrema dreta. Fins a tres ocasions, quan ha al·ludit a la "impunitat de l'extrema dreta", quan ha acusat l'Estat "d'emparar la violència de l'extrema dreta", i quan ha deixat anar que el procés sobiranista està "assenyalat per grups molt violents".