MAJORIA INDEPENDENTISTAPuigdemont acorda amb Marta Rovira la seva investidura com a President

Carles Puigdemont i Marta Rovira han  tancat un acord, en nom de Junts per Catalunya (JuntsxCat) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), per fer possible la investidura de Puigdemont i la constitució de la Mesa del Parlament amb majoria independentista.

L'acord, segons ha avançat la ràdio pública catalana, assolit durant un sopar a Brussel·les entre la número dos d'ERC i  el cap de llista de JuntsxCat, contempla dues alternatives per investir Puigdemont a distància, amb un discurs per videoconferència o amb una lectura del mateix per delegació per part d'un dels diputats independentistes.

Aquest mateix dimarts ERC havia anunciat consultes amb els lletrats del Parlament per tal de resoldre els dubtes tècnic-jurídics que suscita la possible investidura a distància de Puigdemont ja que el reglament de la Càmera no ho contempla però tampoc ho exclou de manera explícita.

Carles Puigdemont, durant una intervenció per videoconferència en un acte celebrat a Montpeller, va reiterar la seva voluntat de tornar a Catalunya com a President i va emplaçar de nou els governs i les institucions europees per a que instin l'executiu espanyol a respectar la decisió dels catalans a les urnes.

Els republicans, que volen que el seu líder, Oriol Junqueras, repeteixi com a número 2 del Govern, ja han fet un altre moviment. Els advocats del vicepresident cessat han remés un escrit al Tribunal Suprem en què sol·liciten el seu "trasllat urgent" a una presó catalana, així com "permisos de sortida o excarceració" perquè pugui acudir a les sessions de constitució del Palament i d'investidura. L'argument principal de la defensa de Junqueras és que "un diputat electe ha de poder exercir les seves funcions polítiques essencials".

Govern i partits

L'acord tancat a Brussel·les contempla, d'altra banda, que el govern que es conformi desprès de la investidura estigui integrat a parts iguals per consellers de JuntsxCat i ERC.

La decisió d'Artur Mas de dimitir com a president del Parti Demòcrata (PDeCAT) i la renuncia a l'acta de diputat del conseller de Justicia del govern destituit per Rajoy, Carles Mundó (ERC) havia suscitat més interrogants sobre discrepàncies entre dirigents dels dos principals partits independentistes. Un i altre han assegurat, no obstant això, que les seves retirades no es poden llegir com a símptomes de divisió ni interpretar com preses de distància política amb les seves respectives formacions.

El republicà Carles Mundó, que havia estat esmentat com a possible president del Parlament, va assegurar que la seva decisió de deixar la vida política i retornar a l'exercici de la seva professió d'advocat només obeeix a motius personals.

Artur Mas ha explicat en roda de premsa i en entrevistes a diferents mitjans tant la seva voluntat de "deixar espais lliures a altres persones" com les circumstàncies en les quals es troba com a conseqüència de la seva inhabilitació política per part del TSJC com les causes obertes en contra seva davant el Tribunal de Comptes i el Suprem. 

Mas sí que ha insistit, encara que hagi donat un altre "pas al costat", en la seva opinió favorable a la formació d'un govern estable i en la necessitat d'evitar la convocatòria de noves eleccions, tenint en compte l'alta participació del passat 21 de desembre.

Rajoy convoca el Parlament, al BOE

El Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat aquest dimecres el decret de convocatòria del Parlament de Catalunya de la XII legislatura per a les 11.00h del proper dimecres 17 de gener, signat pel president del Govern central, Mariano Rajoy, en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

En el primer ple de la legislatura es triaran els set membres de la Mesa del Parlament: la presidència, les dues vicepresidències i les quatre secretaries, en tres votacions successives, una per a la presidència, una altra per a les vicepresidències i una tercera per a les secretaries.

La futura composició de la Mesa també ha estat objecte de disputa política aquest dimecres. La líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, ha recriminat als Catalunya en Comú-Podem -a qui s'ha referit sistemàticament com a "Podemos"- que hagi tancat la porta a votar com a president de la Mesa el diputat electe 'taronja' José María Espejo-Saavedra. Tot i la majoria independentista a la nova Cambra, la incertesa sobre la participació en la sessió de vuit dels diputats electes de JxCat i ERC -els empresonats i els que es troben a Bèlgica- podia fer pensar en aquesta possibilitat, que necessitava, això sí, el suport dels Comuns.

"Els senyors de Podemos han tancat la porta que torni la sensatesa a Catalunya i que hi hagi un canvi de debò", ha expressat Arrimadas, en roda de premsa al Parlament. La cap de llista de C's ha recriminat igualment als Comuns que "deixen el camí lliure als independentistes", i que s'alineen sistemàticament amb el bloc republicà, segons ha afirmat.

El calendari

La sessió constitutiva del Parlament s'iniciarà amb la lectura del decret de convocatòria per part del secretari general i es formarà la Mesa d'edat, integrada pel diputat de més edat i els dos més joves.

La votació per triar president o presidenta del Parlament es farà amb urna. Cada diputat haurà d'escriure un nom a una papereta i serà triat president el nom que obtingui la majoria absoluta, és a dir, 68 vots.

En cas que hi hagi un empat en l'elecció de la presidència, les vicepresidències i les secretaries, s'haurà de repetir la votació fins a un màxim de quatre vegades, i si continua la paritat resultarà triat el candidat del grup parlamentari amb més escons.

La sessió constitutiva serà la primera que els diputats electes ocuparan els seus escons: 36 diputats de Ciutadans, 34 de Junts per Catalunya, 32 d'ERC, 17 del PSC, 8 de Catalunya En Comú-Podem, 4 de la CUP i 4 del PP.

Una vegada constituït el Parlament, el president o presidenta obrirà un període de consultes en un termini de deu dies hàbils amb els diferents partits amb representació parlamentària perquè proposin un candidat a la presidència de la Generalitat.

Per ser elegit president de la Generalitat, el candidat necessita el suport de la majoria absoluta de la cambra legislativa en primera votació, encara que si no s'aconsegueix en la primera votació n'hi haurà prou amb obtenir majoria simple en la segona.

Si el candidat tampoc aconsegueix ser investit en segona votació s'obrirà una nova ronda de consultes per part del president de la Cambra perquè els grups plantegin un altre candidat, que pot ser el mateix que en la primera votació.

La legislatura es dissoldria automàticament si transcorreguts dos mesos des de la primera sessió d'investidura cap candidat a la presidència ha aconseguit ser investit.

Cal tenir en compte l'excepcionalitat d'aquesta legislatura, perquè dos dels consellers de la Generalitat destituïts per Rajoy es troben empresonats i altres quatre es troben exiliats a Brussel·les, i tots ells són diputats electes, de la mateixa manera que el candidat a la Presidència Carles Puigdemont.