"No puc governar amb ERC; per fer la independència que no comptin amb mi"

Després del sorprenent canvi de candidat, el PSC afronta les eleccions del Parlament del 14 de febrer amb l'aspiració de ser la primera força, un objectiu que no s'havia pogut ni plantejar la darrera dècada. De moment, les enquestes avalen el relleu de Miquel Iceta per l'exministre de Sanitat Salvador Illa, que aspira a presidir un Govern de la Generalitat sense la presència de cap formació independentista i amb tres prioritats molt clares: "derrotar el virus, reactivació de l'economia i no deixar ningú enrere". Enmig d'una apretadíssima agenda de campanya, rep Públic a la seu nacional del PSC, al carrer Pallars de Barcelona.

Manté que el 70% de la població de l’Estat estarà vacunada a l’estiu. És un escenari realista tenint en compte els retards en les entregues de les dosis?

Tenir el 70% de la població vacunada a l'estiu és un objectiu que es podrà assolir si no passa cap desgràcia, si no hi ha cap imprevist o cap causa de força major.

Cal valorar que abans d'un any hem tingut dues vacunes aprovades a Europa, a altres parts del món fins i tot tres, amb totes les garanties que dona el procés regulatori europeu. Es va dir que la gent no es voldria vacunar, que hi havia molt escepticisme, però avui estem veient que hi ha un índex de rebuig a les vacunes molt baix i que, precisament, passa el contrari, hi ha presses per poder-se vacunar sense seguir l'ordre que han marcat els experts. Des d'Europa vam comprar un ventall de set vacunes, segur que arribaran les dosis, i tindrem l'ocasió de tenir un 70% de població vacunada a l'estiu. És veritat que és un procés complex, que pot tenir alguns alts i baixos, però tinc plena confiança que serà així.

Què creu que s'ha fet malament en la gestió de la pandèmia?

"Tindrem el 70% de població vacunada a l'estiu, tot i que és un procés complex, que pot tenir alts i baixos"

He reconegut que hem comés errors. Ningú estava preparat per una pandèmia com la que hem patit, i l'hem gestionat més o menys igual que els països del nostre entorn que comparteixen pòsit cultural, valors socials i polítics. Evidentment amb la informació que tenim avui haguéssim actuat de forma diferent. Hem anat prenent les decisions amb sentit comú i prudència, amb una actitud de respectar el que ens deia la ciència i hem anat aprenent conforme anàvem sabent més coses. No és per treure pit, ni molt menys, però era una situació molt complicada i crec que hem fet el que havíem de fer en cada moment, respectant també el marc de decisió i el marc de governança que tenim al nostre país, que és un Estat compost.

Ha denunciat les retallades a la sanitat pública. Reforçar-la serà prioritari si arriba a la Generalitat?

"La prioritat primera del meu Govern serà combatre el virus i reforçar l'àmbit sanitari"

Sí. S'ha demostrat que va ser un error la reacció d'Europa a l'anterior crisi, que va basar-se en polítiques d'austeritat i en abaixar la despesa dient que així es reactivaria la confiança dels inversors. Era una mena de salvi's qui es pugui. Soc partidari de mirar endavant i d'aprendre de les coses. Europa ho ha fet, perquè la sortida que s'ofereix a la crisi és completament diferent, amb polítiques expansives, el Pla Marshall europeu, i amb una acció sense precedents que s'ha desplegat des del Govern d'Espanya, amb un escut social, els crèdits ICO, desenes de milers de milions a fons perdut per a les Comunitats Autònomes, ... El sistema sanitari universal i gratuït s'ha de reforçar. Empènyer-lo a una renovació tecnològica, potenciar l'atenció primària, reforçar els serveis de salut pública, ... M'he compromès a què la prioritat primera del meu Govern serà combatre el virus i evidentment reforçar l'àmbit sanitari de forma progressiva.

Els darrers mesos els governs autonòmics han guanyat pes en la gestió de la pandèmia. Com valora la feina de la Generalitat?

Els darrers mesos s'ha portat en un mecanisme de cogovernança a través del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, on hi ha representats el Ministeri de Sanitat i les CCAA. Ens hem reunit setmanalment i hem fet tasques de coordinació. Hem proporcionat més instruments a les autonomies, de finançament, tecnològics i, finalment, jurídics, per tenir eines i possibilitats d'actuació extraordinàries. Com a ministre he tingut sempre una relació molt fluïda amb els representats autonòmics, hi ha hagut algunes discrepàncies que hem resolt, i he recolzat quasi totes les mesures que han pres. Només amb la Comunitat de Madrid vaig dir públicament que em semblava que les mesures que s'estaven prenent eren insuficients.

"En una pandèmia el que s'ha de fer és treballar plegats, si s'han de discutir coses discutir-les, però no intentar treure'n rèdit polític"

En una pandèmia el que s'ha de fer és treballar plegats, si s'han de discutir coses discutir-les, però no intentar treure'n rèdit polític fent debats que a mi em sembla que són improcedents. Amb la Generalitat hi he tingut una bona relació, han fet les coses el millor que han pogut. En algunes coses potser les hagués fet d'una maner diferent, però no entraré en això.

Per què creu que té més opcions de guanyar les eleccions que no pas Miquel Iceta?

Em costa una mica parlar de mi mateix en aquests termes. No crec que tingui res que el Miquel [Iceta] no tingui. En soc amic i admirador. No tenia pas pensat postular-me com a candidat a les eleccions, i si ho he fet és perquè m'ho ha demanat Miquel Iceta i perquè el president Sánchez va dir que no hi tenia cap problema i que provem-ho, perquè Catalunya necessita també que portem un combat ideològic potent i que intentem assolir la presidència de la Generalitat. El que mana és que s'han donat les circumstàncies que s'han donat, m'ha tocat tenir una certa rellevància pública gestionant una pandèmia excepcional que no estava prevista, i el Miquel Iceta em va dir escolta, els moments no els triem en la vida ni en política tampoc, hi ha un moment propici que no podem desaprofitar. I, com sempre he fet quan el meu partit em demana una cosa, vaig dir que endavant.

Quin tipus de Govern preveu que tindrà Catalunya després d’aquestes eleccions?

Jo estic treballant i estic fent una proposta perquè tingui un Govern que passi pàgina a deu anys de decadència, i que sigui un Govern de retrobament per als catalans amb tres prioritats molt concretes: protecció de la salut i, per tant, concentrar-se en derrotar el virus, reactivació de l’economia i creació de riquesa, i en tercer lloc, no deixar ningú enrere.

No amaga que la seva preferència és governar amb En Comú Podem, però els números no surten i necessitaria altres suports. Descarta governar amb ERC?

Sí, perquè té un projecte independentista que no comparteixo. Torno a Catalunya per guanyar les eleccions i si ho faig em presentaré a la investidura i intentaré fer govern, no faré com d'altres que han marxat. La fórmula que proposo ja funciona a Espanya. El grup socialista va guanyar unes eleccions, no arribava al 50% d'escons, i va sumar amb Unidas Podemos, amb qui tampoc arriben al 50% d'escons, però tenint una força parlamentària suficient com per garantir-se la investidura. És important fer govern, però sobretot saber per què el fas. I per fer la independència de Catalunya que no comptin amb mi. Per tant, no puc fer un Govern amb ERC i em sembla que no tenen pas previst formar-ne un amb mi, seria impossible.

Un escenari possible és que el PSC sigui la força més votada i hi hagi majoria independentista al Parlament.

"Portem deu anys perduts intentant solucions que signifiquen que una meitat de Catalunya s'imposa sobre l'altra"

Si passa això seria una mala notícia per a Catalunya. Ja hem vist on hem arribat amb un Parlament amb majoria independentista. Portem deu anys perduts intentant solucions que signifiquen que una meitat de Catalunya s'imposa sobre l'altra. Ja hem vist que la majoria independentista no ha funcionat, ha portat a una legislatura perduda i no ho dic jo, ho diuen ells mateixos! Per això crec que hi ha una majoria àmplia de catalans i catalanes que no són socialistes, però diuen que aquest cop ens votaran perquè volen que es passi pàgina. La meva és una candidatura per passar pàgina, sense retrets ni venjances, sense mirar enrere, mirant endavant i buscant un retrobament dels catalans amb nosaltres mateixos. Al que li sembli que ha de defensar la independència, endavant, però el que no es pot fer és trencar el marc de convivència definit per l'estat de dret. Però ara ocupem-nos tres coses: de derrotar el virus i protegir la salut dels ciutadans de Catalunya, de reactivar l'economia i que ningú quedi enrere.

Perquè si no ens tornarà a passar el que ja ens ha passat. El 2017 es decidia la seu de l'Agència Europea del Medicament, l'EMA, perquè sortia del Regne Unit, i no va venir a Barcelona perquè aquí no hi havia estabilitat. Ara ens trobem en un moment delicat, la pandèmia ha obert un temps nou, ha accelerat canvis que hi havia de fons. Vostè defensi el que cregui, però no trenqui el marc de convivència. Què pretenem, que marxi la meitat de la gent que viu a Catalunya? Que una meitat s'imposi sobre l'altra? Això no és possible. Per tant, anem a buscar aquesta àmplia majoria pel retrobament, anem a fer un Govern de servidors públics que se centri en protegir la salut, reactivar l'economia i garantir que ningú es quedi enrere.

Quin paper creu que pot tenir la taula de negociació en la resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat?

"No concebo que puguem solucionar els problemes si no és a través del diàleg"

La situació que tenim a Catalunya s'ha de resoldre amb la política, i la política té com a instrument el diàleg. De fet, el Govern d'Espanya ha estat sempre disposat a dialogar, a seure i parlar de tot i amb tots, això sí, respectant sempre el marc de convivència que ens hem donat en l'Estat de dret. Per tant, no concebo que puguem solucionar els problemes si no és a través del diàleg.

Però més enllà de parlar de diàleg i retrobament, té alguna proposta concreta?

El diàleg amb tots i tothom. Dialogar significa reconèixer l'altre. I hem de començar per allò que ara és prioritari, que és derrotar el virus, reactivar l'economia i garantir que ningú es quedi enrere. Equivocar les prioritats és ensorrar el país i condemnar-lo a deu anys més perduts.

Plantejarà una millora de l'autogovern o un nou finançament?

"Equivocar les prioritats és ensorrar el país i condemnar-lo a deu anys més perduts"

És obvi que Catalunya necessita més recursos, hi estic d'acord. Ara, per reclamar el primer que s'ha de fer és seure a la taula a discutir-ho i no ho hem fet. Des del 2014 ens hem negat fins i tot a enviar representants perquè puguin analitzar i diagnosticar. Hi ha molta feina a fer i la primera urgència que hi ha són els fons europeus. S'han de presentar projectes sòlids, en diàleg amb el territori i els diferents sectors industrials i àmbits institucionals. S'han de presentar i s'han d'anar a defensar i veig el Govern molt despistat. No he vist un full de ruta clar del Govern català en aquest sentit. . . Cal més finançament i veig una bona predisposició del Govern d'Espanya a abordar-lo. I hi veig aliats possibles. Per exemple, el president valencià, que ha posat damunt la taula propostes molt concretes a nivell de finançament. Però aquí això no ho volem fer perquè no ens interessa, doncs a alguns sí que ens interessa per aconseguir coses concretes que milloraran la vida dels ciutadans de Catalunya.

Per encetar una nova etapa, veuria positiu que els presos independentistes quedin en llibertat? Veuria amb bons ulls l'indult?

Aquí el que s'ha de fer és respectar l'Estat de dret. Si ho haguéssim fet, no hauríem arribat on hem arribat. Jo estic a favor del que dictamini la justícia i en contra de la venjança.

Per on ha de passar la reconstrucció econòmica a Catalunya?

No són fons per fer el que vulguem, hi ha unes regles del joc. Es diu pla de transformació, recuperació i resiliència i els fons van adreçats a dos eixos: la transformació de l'economia en la direcció de fer-la més sostenible i respectuosa amb el medi ambient, i la digitalització. En el cas de Catalunya hi ha tres àmbits clars: la salut, que requereix una digitalització, una millora tecnològica i una inversió important en recursos; el sector de l'automoció, que s'ha de descarbonitzar, s'ha d'invertir en fàbriques de bateries i treballar amb la indústria dels components per reconvertir-la; i el sector agroalimentari, tant en la vessant primària, de producció d'aliments, com en les vessants de transformació i distribució.

Ha anunciat que si és president, el vicepresident econòmic serà Maurici Lucena. Repeteix l’esquema del Govern espanyol de posar una persona liberal, ben connectada amb grans poders econòmics, al capdavant de l’àrea?

El Maurici Lucena és militant del Partit Socialista de Catalunya, que és socialdemòcrata i no liberal.

Ell mateix es defineix com a liberal.

"Vull fer polítiques progressistes, socialdemòcrates i transformadores, però des de la credibilitat i el rigor"

Ell és militant del partit, que no és liberal. És una persona amb molt rigor, a qui conec bé. Té una trajectòria política, ha estat diputat al Parlament i portaveu del nostre grup, coneix la política catalana. Ha sabut sortir de la política i guanyar-se la vida amb la seva professió, que és economista, i ha tingut responsabilitats importants al sector financer i ara a Aena. Té dues coses que necessitem molt a Catalunya: credibilitat i rigor. Vull fer polítiques progressistes, socialdemòcrates i transformadores, però des de la credibilitat i el rigor. Hem d'administrar fons que ens venen d'Europa i no ens deixaran fer-ho si no ho fem des de la credibilitat i el rigor. I jo que vinc del món municipal, he après que dos i dos fan quatre i que la millor manera de transformar els municipis és fer les coses progressivament, ben fetes, no fent dèficits, tenir una política d'ingressos raonable i inspirant confiança. I per això crec que el Maurici Lucena és la persona adequada.

Aleshores pensa que l'actual Govern no ha fet les coses amb credibilitat i rigor?

Crec que hem perdut el temps aquests deu anys. Hi ha hagut algun avenç tangible? Hem obert algun servei nou? Tenim un pla de barris nou en marxa? Hem reforçat algun servei públic de forma notable? Hem guanyat en prestigi institucional? Europa ens mira amb bons ulls? Si no ens reben! Tots hi tenim part de responsabilitat, però qui en té més és qui governa. Si el Govern està bloquejat, dividit i sense projecte, això s'ha d'acabar. Per això dic prou, passem pàgina i deixem-nos estar de revenges, i posem-nos a la feina. Alguns anys més així poden tenir moltes repercussions en el futur de Catalunya.